Pròsper any nou

Us desitjo un pròsper any nou. Endavant!!! No sé que més dir. Acabo l'any sec d'idees. Millor així. Alguns, com el senyor Montilla, tampoc saben el que dir i et solten un discurs... :-| Així que millor em quedo callat. Continuaré donant canya l'any que ve.


Foc d'artifici del Aste Nagusia'08.

Zorionak

Bona Nadal a tothom que ho llegeixi, us desitja el vostre company Xavi. De passada he posat aquesta foto d'un Guàrdia Civil caganer que vaig comprar ahir a la fira de Santa Llúcia. És que és clavat als de debó... És per no desentonar amb el caràcter global d'aquest blog.
Continuaré l'any que ve!!!

pd1. Quin fred que fot, collons
pd2. El caganer està cagant a sobre del llibre, la matèria del qual, tinc exàmen el proper dia 16 de gener. :)

Bajoques

El títol del post és, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear:
El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía.

El cert és que, a casa i a les Terres de l'Ebre en general, sempre ho he sentit d'aquesta manera. El que es coneix com mongeta tendra, són les bajoques de tota la vida (què faria jo sense elles, per cert...). Segons diu el diccionari doncs, és una forma dialectal pròpia dels territoris esmentats. L'alegria (alegria de l'horta, es clar), l'he tingut aquesta setmana quan, comprant en un súper de Barcelona, he trobat la llauna marca blanca que apareix a la foto.



Em sembla positiu que s'emprin variants dialectals en l'etiquetatge en català de productes. Enriqueix la llengua i els que la parlem, sens dubte.

Estaven bones, per cert.

...M'he fixat una mica millor en el pot i hi predomina el castellà. Cert, això li treu mèrit.

Reflexions des de la calma

Estic aquests dies amb la idea de deixar el blog indefinidament. El cert però, és que he tingut súpliques indirectes per part d'en Pedro (estudiant de xinès vallenc, biscaí d'adopció) i directes, de la Rubia (una mossa rossa que conec fa anys), de que no el deixi, que continuí posant coses. La situació és que estic treballant, començat a treballar en un entorn nou que em té la testa ocupada moltes hores. Apart, estic amb el màster. Bé, només estic posant un pensament per escrit. No me les dono d'home ocupat, no em fa cap falta. Simplement, tinc poc temps, per escriure i per llegir coses a la blogsfera (i coses en general :( ). Sapigueu però, Ferran, Nur, i tants altres que us tinc en un lloc als "favoritos" i que us llegeixo encara que no aporti cap comentari.

Bé, seguirem posant el nas de tant en tant. De tant en tant...
Estava mirant unes fotos ara. He trobat aquesta, presa en un bar de la zona de San Mamés (té un aire nadalenc).

RENFE MEDIA DISTANCIA respon

Aquí va el e-correu resposta de RENFE, al e-correu que els vaig enviar. Més informació als posts:
Post1
Post2

Sembla ser que existeix una targeta 6 viatges amb validesa un mes, però... oh sorpresa!!! Només és vàlid per a "la Red TRD de Andalucía y de Castilla y León de la línea Salamanca - Madrid en el trayecto abonado".
Enllaç

En fi, sense comentaris, si no hi ha pressió de la gent i ens quedem amb al braços creuats... a veure-les venir.

Distinguido señor:

En respuesta a su e-mail, le participamos lo siguiente:

En primer lugar, le agradecemos la utilización de nuestros servicios para sus desplazamientos.

Respecto al motivo de su correo, le comunicamos que Renfe Media Distancia está llevando a cabo una reordenación de los diferentes productos comerciales que oferta, con el fin de que cada uno tenga una personalidad definida en función de las prestaciones, validez y precio, a la vez que se persigue incentivar la asiduidad de los viajes de nuestros clientes.

Actualmente, la comercialización de títulos multiviaje en las diferentes comunidades, dependiendo de la oferta de trenes, es la siguiente:

- Con validez para el mes natural abonado:
Abono Mensual Total, Abono Mensual Exprés y Abono Mensual Regional.
- Con validez de un mes desde la fecha de compra:
Tarjeta 6, Bono Interregional, Bono Exprés y Bono 10 Regional.
- Con validez de dos mes desde la fecha de compra:
Abono 20

En cada Comunidad se están comercializando los productos específicos a su oferta de trenes; por ello, la reordenación de las prestaciones nos permitirá ofertar para igual tipo de servicio el mismo producto en todas las Comunidades, y, además, nos posibilitará combinarnos con la oferta de otros medios de transporte que disponen de títulos multiviaje similares.

No obstante, es posible que, en un futuro próximo, se proceda a una nueva reestructuración, con la que los abonos de 10 viajes prolonguen su validez.

Atentamente,




RENFE MEDIA DISTANCIA

Tot recordant una manera de no embrutar la ciutat

Aquesta tarda estic estudiant a "l'habitació de l'ordinador" de casa els pares. Fa un moment he anat a la cuina a buscar un tros de cóc de xocolata (que bo que està el coc que fa la mare!!!). Acte seguit ha vingut darrera meu, la meva mare amb un plat.
- És per a que no facis molles al terra.
- D'acord mama, se m'havia oblidat- li he contestat.

Pensant en ella, m'ha vingut a la memòria una batalleta de fa uns quants anys. Devia jo tenir-ne uns 10 o així. Estava berenant al menjador de casa i em va enviar la mare al súper (la cooperativa "la Unió" per a ser més exactes) a comprar no recordo què. Casa meva estava a uns 150 metres d'aquesta botiga. La sorpresa meva va ser quan, en entrar a la botiga, vaig descobrir que portava el plat aguantant-lo amb una mà a l'alçada del pit i amb l'altra mà, menjant l'entrepà de pernil dolç. Inèrcia? Anava completament distret? No ho sé, vaig girar cua i vaig tornar a casa a deixa el plat dels nassos. :-|
Sort que no em vaig fixar en si la gent que em vaig creuar, em mirava.

....Post dedicat amb tot l'amor a la mare Encarnita.

Després d'uns mesos de reflexió i estudi...

He trobat feina. Just el passat dia 13, dia del meu aniversari, em van comunicar que m'acceptaven en un nou lloc de treball. Torno al món laboral després de 10 mesos a l'atur, avui ja és definitiu. Començo a principis de novembre. Nova feina, nous companys, nova especialitat (n'estava fart de la consultoria financera), nous objectius...
Aquest blog el vaig començar més o menys pel temps que em vaig quedar en "dique seco". Continuaré amb ell. M'agrada la experiència

Que vagi bé (a tothom i a mi mateix)

Aniversari

Avui faig 34 anys. Havia pensat escanejar i penjar una foto del meu aniversari de fa 32 anys, però no m'ha vingut a ma fer-ho. En fi, nous projectes, suposo i il·lusions renovades, espero. Continuarem per aquí.

Un vídeo musical per amenitzar-ho.

Una cançó d'amor per als minuts previs a una entrevista de treball

Carta a RENFE

Deixo enganxada la carta que he enviat a RENFE. En fi, no servirà de res...

Apreciados señores:

Les escribo para hacerles una reclamación acerca del cambio de validez del título Bono-Exprés. Como ya sabrán, ha pasado de validez tres meses a validez un sólo mes. Llevo desde el año 1993 viajando con RENFE con el título Bono Exprés. Dicho título, teniendo una validez de tres meses, permite a las personas que hacen trayecto de ida y vuelta al menos 5 veces en los tres meses (10 viajes), disfrutar del descuento. Reduciendo la validez, de tres meses a un mes, desaparecen dichas ventajas. En particular, las personas que hacemos dos trayectos semanales (ida y vuelta) entre dos destinos concretos, con una validez de un mes no nos da tiempo de agotar el titulo.

Quisiera manifestarles mi queja a este respecto, dado que ello lleva implícito, en general, un encarecimientio de las tarifas: de tener que comprar un paquete de 10 viajes, a tener que comprar trayecto de ida y vuelta; siendo esta opción la más económica para los/las que no disfrutamos de otros descuentos.

Sin más que añadir, les ruego reconsideren el cambio que están aplicando en la validez de los títulos Bono Expres. Sin duda, ello repercutirá en beneficio mutuo (clientes/compañía).

Reciban un cordial saludo, att
Xavier Duran

Bono-expres amb caducitat un mes

Volia escriure un post poètic, l'estava preparant, però aquest matí he decidit canviar-lo i ferne un altre d'urgent (relacionat precisament amb la RENFE).
El fet ha passat aquest matí, quan he anat a la taquilla de RENFE de l'Aldea a comprar un Bonoexpres (abonament de 10 viatges amb validesa un mes). El senyor de la taquilla m'ha dit que la validesa de l'abonament era de només un mes. Que ho tingués en compte a partir d'ara. Clar, jo i molta gent com jo, que baixem com a molt, cada cap de setmana a casa, no gastem 10 viatges en un mes!! Per tant, no ens surt a compte. La gent que ja no tenim opcions de carnets joves (en cap de les seves modalitats), ens suposa una pèrdua de gairebé dos euros per viatge. Sincerament, em sembla un cop baix. El més econòmic és comprar viatge d'anada i tornada. El tema que comento dels preus, és aproximat, m'haig de documentar i fer els càlculs necessaris. Ho publicaré en quan ho tingui. Faré una queixa i la presentaré a l'oficina d'atenció al client. No sé a quanta gent arribarà aquest post, però convido des d'aquí a tota aquella gent que estigui afectada per aquest tema (que no som pocs), faci el mateix. Els responsables de RENFE s'estan cobrint de glòria. Així es fomenta el transport públic en aquest país. Visca!!

Goteras? Goteras hay en todo el tren!

Fa dies volia publicar un comentari sobre el que em va passar dilluns al tren que surt a les 8 del matí de l'Aldea cap a Barcelona. Afortunadament, me'n vaig lliurar dels endarreriments que va haver-hi en posteriors trens, gent tirada en mig de ninguna part, etc. Inclemències meteorològiques, d'acord, causa aliena a RENFE/ADIF. El que sí que va haver en el transcurs de viatge va ser una intensa pluja. La qüestió és que tenia una motxilla petita al terra i se'm va mullar bastant. Hi havia una gotera al sostre, a sobre meu, i anava caient un filet d'aigua per la paret. Quan me'n vaig adonar, ja era massa tard. Es van mullar uns apunts, una novel·la i la cartera on portava 50 euros. El bitllet va quedar amb una consistència de paper higiènic sorprenent. Com que els bitllets de 50 euros em sobren... El vaig recuperar en arribar a casa. Quan va passar l'interventor a comprovar els bitllets, li vaig dir:
- Escolti, que hi ha una gotera aquí a dalt.
I ell em va contestar:
- Goteras? Goteras hay en todo el tren!
En bon home amb cara de... què m'estàs dient?
Que els trens de la RENFE tinguin goteres, era quelcom que ja sabia. Més d'una vegada m'he trobat amb vagons tancats amb aquest problema: goteres per totes bandes, mullant-ho absolutament tot.
Una batalleta més :)

Copy-paste

L'adreça electrònica que ha enviat aquest missatge no accepta respostes.
Per gestionar noves consultes www.5430.cat

Resposta del Servei d'Atenció 5430:

Gràcies pel seu missatge. Hem pres bona nota de les seves observacions; mereixen reflexió.

Atentament,


Televisió de Catalunya
Servei d'atenció a l'Espectador www.5430.cat

"Camins d'aigua"

Aquest és el monogràfic més o menys divulgatiu, sobre la conca de l'Ebre, des del naixement del Riu fins al Delta, que han emès per TV3 en les darreres setmanes; un total de set capítols.
Adjunto a continuació la carta que he enviat a TV3 manifestant la inquietud que m'ha generat el programa en qüestió. Reconec, rellegint-la ara, que no està gaire ben estructurada però bé, m'interessava sobretot el missatge i ser el màxim de concís. És el que hi ha...

Dirigida als responsables dels continguts del programa "Camins d'aigua" i al senyor Tomàs Molina.
Apreciats senyores/senyors:

M'adreço a vostès per fer un comentari en relació a la la sèrie de Televisió de Catalunya "Camins d'aigua". Un cop acabada la sèrie aquesta mateixa setmana, potser és moment de fer alguna petita reflexió. Deixant de banda algunes errades (de les quals en deveu estar ja informats), val a dir que ha estat una bona sèrie, tant pel que fa a continguts com pel que fa a la fotografia. En un altre ordre de coses, el que voldria destacar (i és el motiu de la present carta) és la insistència al llarg de tots el capítols, en la bondat i necessitat de les diferents infraestructures hidràuliques que hi ha al llarg del riu; en particular dels embassaments. A priori, l'argument és de pes i sembla lògic. Els embassaments són positius ja que laminen les riuades i en conseqüència, aigües avall de la presa, no hi ha inundacions. De fet, s'ha presentat el riu com quelcom salvatge, que la ma de l'home ha anat domant i dominant amb esforç i tenacitat al llarg dels anys. Bé, és un punt de vista com qualsevol altre. Donada la orientació que s'està donant en l'àmbit informatiu al tema de la gestió de l'aigua, és coherent, que des del programa "Camins d'aigua" en particular, i des de TV3 en general, feu pedagogia a favor d'aquesta idea pro infraestructures. Haurien de canviar molt les coses per a que això no fos així. El que crec que hauríeu d'haver fet és contraposar i explicar ben explicat l'altre punt de vista en relació al tema. La regulació mitjançant embassaments i altres obres, el que fa és alterar el règim natural del riu; i això significa manca d'aportació de sediments al Delta, alteració del cicle reproductiu dels peixos, contaminació als embassaments, etc. A més a més, el control de les avingudes, ha generat una falsa sensació de seguretat, fomentant l'ús especulatiu de les planes inundables, i degradant les riberes. En conseqüència, les pèrdues per inundacions no han fet altre que augmentar any rere any, degut a aquesta privatització del domini públic hidràulic (Jiménez Torrecilla y Martínez Gil, 2003).

Sense més que afegir, us animo a que feu de TV3 (la vostra, la nostra) la millor i més solvent televisió de l'estat espanyol.

Felicitats pels 25!!!
Xavier Duran

Barça i Copa Catalunya: uns breus comentaris

Poso aquí per escrit algunes idees que he tingut en els darrers dies arran de l'afer de les semifinals de la Copa Catalunya disputades a La Ràpita. La polèmica va venir pel fet que Pep Guardiola, l'entrenador del Barça, va portar un equip format pels jugadors del filial i alguns juvenils; es a dir, cap titular, amb la consegüent indignació dels afeccionats Barcelonistes de les Terres de l'Ebre. Enumero les meves impressions breument. No tenen perquè ser coherents entre sí:
1. Em sembla lògic l'emprenyament dels seguidors Ebrencs i de La Ràpita en general, que hi ha post esforços econòmics i humans. És legítim que escridassessin als representants blaugrana (president, entrenador, etc). Jo personalment, si s'hagués donat el cas, m'hagués quedat a casa: Una mostra de pressió en senyal de protesta.
2. Pep Guardiola i Joan Laporta van al·legar que no havia vingut cap membre de l'equip titular (concentració amb les respectives seleccions nacionals apart), degut a la conjuntura de partits de Lliga i Champions. Crec que tenen raó. Avui dia, s'està jugant a futbol a uns nivells de desgast físic impressionants, perjudicials fins i tot per la salut. No oblidem els casos de morts sobtades dels quals hem estat testimonis en un passat recent. Bé, aquesta és la realitat a la que han arribat equips de futbol, televisions, diaris esportius i no esportius... S'ha de créixer per guanyar diners i seguir augmentant beneficis. S'estan jugant molts partits i de vegades molt seguits. Posats a establir prioritats, millor sacrifiquem la Copa Catalunya que ja veus...
3. Què és el Barça sense els milions d'euros en fitxatges que hi ha al darrera? En la semifinal contra el Sant Andreu ens ho van ensenyar. Ve a ser un equip que juga contra un segona B, dona una pobra impressió i finalment, perd. Bé pel Sant Andreu (barri de Barcelona on visc). Visca el Sant Andreu!!!

4. Al Futbol Club Barcelona, Catalunya li importa un rave. L'interès que han mostrat per la Copa Catalunya és la punta de l'iceberg. Però és que, només cal veure que el català, la llengua de la nació de la que n'és capital Barcelona, de la qual n'és equip el Barça, no és la llengua vehicular al vestidor. No el parlen. Només cal veure l'actitud xulesca del Eto'o. Bé, d'acord, donem-li la raó al senyor Boadella. El castellà és la llengua de Catalunya.

Deia el Perich...

Relacionat amb el post anterior...

Ser pobre i de dretes és com si et donen pel cul i a sobre, demanes perdó per donar l'esquena.

L'elefant

Una història per reflexionar i aplicar el conte...

EL ELEFANTE

Lo que más le gustaba del circo eran los animales y entre todos ellos había uno muy especial, el elefante.

Durante su función, hacia despliegue de su tamaño y fuerza..... pero una vez terminado, el elefante quedaba sujeto tan solo por una cadena que aprisionaba una de sus patas a una pequeña estaca clavada en el suelo. El misterio era evidente: ¿cómo un animal tan grande se quedaba sujeto sin moverse, atado tan solo a un trozo de madera?. Lo que estaba claro es que el animal no quería huir, podría con toda seguridad ser capaz de arrancar un árbol de cuajo, y con mucha más facilidad arrancar esa estaca y marcharse... ¿por qué no lo hacía?

Un día preguntó por el misterio del elefante y le dijeron que el elefante estaba amaestrado.... pero, si está amaestrado ¿porqué lo encadenan?, nadie le contestó, ni supieron darle una explicación coherente. Al cabo de unos años alguien pudo por fin contestarle a esa pregunta

EL ELEFANTE NO ESCAPA PORQUE HA ESTADO ATADO A UNA ESTACA DESDE QUE ERA MUY PEQUEÑO.

Cerró sus ojos e imaginó al pequeño elefante intentando soltarse, y a pesar de su esfuerzo no podía. Se habría acostado agotado para volver a intentarlo al día siguiente, y al otro, y al otro.... hasta que un día el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino. Ese elefante enorme, que vivía en el circo, no escapaba porque creia -pobre- que no podía con la estaca.

Él tiene su registro y recuerda su impotencia, aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y jamás se volvió a cuestionar seriamente ese registro, jamás.....jamás intentó poner a prueba su fuerza otra vez.

Todos somos un poco como ese elefante del circo, vamos por el mundo atados a cientos de estacas que nos restan libertad. Vivimos creyendo que un montón de cosas "no podemos hacerlas", simplemente porque alguna vez, cuando éramos chiquitos, probamos y no pudimos.... Hicimos lo que el elefante, grabamos en nuestro recuerdo: "NO PUEDO.....NO PUEDO Y NUNCA PODRÉ"

Como mucho, de vez en cuando sentimos los grilletes, hacemos sonar la cadenas o miramos de reojo la estaca, y confirmamos nuestro estigma: "No puedo y nunca podré".

La única manera de saber si podemos hacer algo es intentarlo una y otra vez, poniendo en cada intento el corazón... arrancando esas pequeñas estacas que encadenan nuestra mente.

Oskorri a l'Hort de la música

Aquest proper cap de setmana es celebra a Roquetes el Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre, anomenat "l'Hort de la música", que enguany arriba a la seva quinzena edició. Dintre del programa he vist que actuen el grup basc Oskorri, juntament amb la banda de música La Lira de Roquetes. En l'esmentat programa apareixen (Oskorri i Banda de música) en la mateixa línia. Entenc, encara que no he trobat informació al respecte, que que el concert serà conjunt. I això... m'agrada!!! Dimecres de la setmana passada, estava jo a Bilbao i vaig anar a un concert que van oferir conjuntament Oskorri i la banda de música de Bilbao. Serà un espectacle semblant? Suposo que sí. Val la pena veure'l !! En el concert de l'esmentat dimecres vaig fer la foto que apareix a sota. No és gaire bona la foto, ja que està presa de lluny. En la pantalla gegant però, podem veure un senyor gran amb bigoti. En efecte, el grup en qüestió porta uns quants anys a les espatlles (en concret, més de 35). Precisament, aquest mes de desembre, van gravar un disc amb la banda de música de Bilbo, per celebrar el seu 35 aniversari.

Chapeau per aquests grups que han aportat i aporten el seu gra de sorra per la normalització lingüística (l'euskera en aquest cas).

Una mica de música per anar-nos-en de vacances

L'altre dia el company Ferran, parlava en el seu blog, sobre la música com a llenguatge universal i posava alguns bons exemples. Jo li vaig recomanar un grup de folk celta escocès i sembla que li va agradar: Capercaillie. Els vaig conèixer una nit de Aste Nagussia bilbaina (Setmana Gran), fa uns quants anys. Ha plogut ja. No els coneixia i, en cinc minuts de concert, em van posar les piles. He de reconèixer que en moments complicats, sempre m'han acompanyat. Van bé. Aquí va un video. Espero que agradi a qui ho vegi.

Les 3 R com a forma de viure

En aquest post, voldria repassar una mica, que és per a mi això de les 3 R, per a que serveix i alguns exemples d'aplicació. 3 R significa per aquest ordre, reduir, reutilitzar i reciclar. Des de l'administració, d'una manera més o menys activa, tot i que sense gaire encert, particularment a la ciutat de Barcelona, estan impulsant el reciclatge de residus. Bé, està bé. Hem de reciclar...? doncs reciclem. La qüestió, i d'això no se'n fa gens de propaganda (no interessa), és que previ al reciclatge hi ha dos "R" més. El Procés consisteix en:
Primera R: Reduir. Reduïm comprant galetes que estiguin en una bossa i a la vista, i no capses, el l'espai interior de les quals, sigui bàsicament plàstic. Reduïm, no canviant el cotxe cada 3 anys. Reduïm, estalviant en general. Dintre d'aquesta R podem posar mil i una coses...el que vulguem, imaginació al poder.
Segona R: Reutilitzar. Reutilitzar vol dir el que vol dir. Per exemple, si tenim fills (els que en tinguin), no es pot reutilitzar la roba del més gran per al més petit? No podem utilitzar una ampolla de vi, per posar-hi oli, en lloc d'anar a comprar-ne una altra per a l'oli? En aquest sentit, sempre he pensat que si reutilitzessim com cal, els tot a 100 chinesos se n'anirien al terra.

Aquestes dues primeres R es resumeixen en: No hem de produir tantes escombreries. I això, no implica una minva en el nostre benestar.
Tercera R: Reciclar. Fem-ho si us plau!!! La Generalitat te engegada la campanya AquiReciclem. No costa tant. No és tant difícil ni suposa una despesa d'espai tant gran. L'alternativa és l'abocador o la la incineradora, és a dir, traslladar el dipòsit d'escombreries al subsòl o a l'atmosfera.
En fi, se'm podrà dir idealista. D'acord, ho sóc.

El que m'ha inspirat a escriure aquesta entrada és una activitat que segueixen fent els meus pares avui en dia i que fan des de fa anys. Tota la vida s'ha fet a casa. Malgrat tot, actualment només ho fan amb els tomàquets. Es van recollint pots de vidre al llarg de l'any (de suc, de cigrons, del que sigui...) i quan arriben aquestes dates, en les quals sobren tomàquets a l'hort i es poden fer malbé, s'embotellen: es pelen, es posen en els pots, es tapen ben tapats i es bullen en un perol gran. Això t'assegura tomàquet en conserva per un parell d'anys. Aquí a sota deixo una mostra de potets:



Bé, aquesta és una activitat en desús fins i tot als pobles. Forma part d'aquella mentalitat de fer el possible per a no passar gana. Ens sobren tomàquets? Guardem-los per quan no en tinguem.
Però, vist des del punt de vista de les 3 R, ve a ser un bon exemple de reducció i reutilització: no llencem els tomàquets sobrants i aprofitem els pots que hem arreplegat per omplir-los.
Crec que hauríem de introduir quelcom d'aquesta mentalitat a la nostra vida quotidiana, per aconseguir ser més eficients.

Francisco Duran Caballé ("Quico")

El passat dia 25 de juliol es compliren 70 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre. Segons els historiadors, la més sagnant i definitiva cara al desenllaç de la Guerra Civil.
El nom que apareix al títol d'Aquest post, correspon a un home que va lluitar en aquesta batalla, en el bàndol republicà. Va morir en el front deixant un vídua (la meva àvia) i un nen orfe (el meu pare). Segons crònica d'algú (el meu pare no recorda qui), va ser en un moment de foc creuat que va quedar ferit de mort. Els mateixos companys de files el van rematar per estalviar-li sofriment i agonia. De les indagacions posteriors (fa un parell d'anys ho vam mirar per darrer cop), no n'hem tret aigua clara. El darrer document on es relaciona el nom, és en l'acta matrimonial. Després... res de res. Records del meu pare de quan l'agafava dels braços i el pujava en un balancí, i quatre fotografies (dues de la mili i dues més del dia de la boda).

El cert és que al meu pare li va canviar la vida a curt, a mig i a llarg termini. No és el moment de fer hipòtesis sobre quina hagués estat la història si aquell home, no hagués mort al front. La vida dona moltes voltes, com per anar fent hipòtesis.

Ho deixaré aquí. En qualsevol cas, "quicos" que moren inútilment en guerres inútils, continuen havent-n'hi cada dia i a cada hora. Mira que som imbècils els de l'espècie humana...

Nota/errada: en el post original posava que es complien 25 anys de l'inici de la Batalla en qüestió. Evidentment, són 70 anys (25/07/1938).

Eres más tonto que hecho de encargo

La setmana passada, vaig creuar-me pel carrer amb un mestre que vaig tenir a tercer, quart i cinquè d'EGB. Del personatge en qüestió, el nom del qual no desvetllaré (es deia i es diu Don Honorio), malauradament no en guardo un grat record. Era el típic mestre rebotat de col·legi de frares i a més, castellà (de la Ejpaña Profunda i a mucha honra). I val a dir, que no dubtava en utilitzar la violència física, verbal i emocional quan més ho creia convenient. I precisament per això, l'altre dia en creuar-me'l em van venir al cap dos guspires: La primera fou l'insult aquest, "eres más tonto que hecho de encargo". És una frase que encara ara, no entenc en sentit literal. Però que en fi, que significa, que la teva estupidesa és superlativa. La segona cosa inclou violència física. Un bon dia va manar, com tasca per fer a casa, fer un dibuix. A mi, no se'm va ocórrer altra cosa que copiar una làmina que tenia ma germana a la seva habitació. El dibuix consistia en un mapa de Catalunya, pintat amb la bandera catalana i al marge, escrit amb lletres majúscules, LLIBERTAT PER A CATALUNYA. Va arribar el dia de la presentació, vàrem entregar els dibuixos i no sé si al dia següent o quan, els va retornar. Anava cridant un a un i anàvem passant per la taula. Quan va arribar a mi va dir:
- Durán, ven a la mesa.- Em vaig aixecar i vaig anar. Aquestes van ser les seves paraules:
- Llibertat va con b? Tarugo!! - i acte seguit, em va donar un cop de puny al cap.
Llibertat com s'escriu? Llibertat o llivertat? Ves per on... ara dubto.

Si els càlculs no em fallen, d'això en fa més de 23 anys. És evident que avui dia no hi ha aquests nivells de violència per part dels mestres d'escola. Alguns diuen que,les coses han canviat fins l'extrem de ser just el contrari, en alguns casos. No ho sé. No estic posat en la docència (de moment).

En fi, senyor Honorio: Que et bombin.

Language exchange

Spanish/Catalan native is interested in language exchange (Conversation). My Spanish/Catalán for your English. If you would like to do language exchange contact me at xavi.xaviduran@gmail.com .

See you

V congreso nacional toro de cuerda

A Amposta, aquest cap de setmana.
http://www.amposta.cat/bous/










Entrada autocensurada.
S'entén el missatge?
:-|

La pedra de l'agraïment

Vinc a posar per escrit la utilitat d'un objecte que fa temps que porto a sobre. Fa mesos que vull parlar sobre aquest tema i no trobo el moment.
Fa temps, una persona propera a mi, em va regalar una pedra petita. És la que apareix a la foto. La pedra en qüestió, s'ha de portar o tenir en un lloc on hi posis les mans sovint; per exemple, en una bossa de ma. Es tracta de que, cada cop que casualment et trobis amb ella i te n'adonis, treguis el teu costat positiu i pensis tres coses per les quals estar agraït aquell dia en curs. La veritat és que molts dies em resulta difícil, quan toco la pedreta, tenir aquests pensaments positius. Però la veritat també és que, el fet de tenir-los, em fa sentir millor.
Ja sé que aquests temes de ment positiva i creixement personal, estan molt de moda. Hi ha qui pot pensar que és una forma més de materialisme i conformisme que s'han inventat els americans. No ho sé. A mi, això de la pedra, em va bé; i no em considero conformista ni materialista (no excessivament :-| ). Si tinc alguna idea nova al respecte, l'aniré posant en aquest o en un altre post. També, si algú vol que li regali una pedra o dos... encantat :).

Amposta, 18 de maig de 2.008

Bé un post curtet, per variar. No m'extendré en les emocions i sensacions que he sentit avui a la manifestació d'Amposta, en les tres hores que ha durat tot plegat.

Simplement, un missatge als especuladors de consciències, del vot útil, de l'aigua, del ciment i del que més els hi convingui. Si no posen una mica de sentit comú, la lluita no ha fet més que començar. Res més.

La fotografia, l'he fet enfocant cap a la placeta R. Berenguer IV, on estaven una part dels nostres amics del Pirineu. Que no decaiga gente!!!!

21/05/2008: Interessant Artilcle de Pedro Arrojo a El Pais.

Fidel, emocionado.

Ahir per la tarda vaig anar a comprar un llibre al FNAC (al Triangle). El llibre de Sant Jordi. És que sóc d'efectes retardats :-). Quina sorpresa la meva, que en l'espai de baix, on es fan petits concerts i presentacions de discs, hi havia cantant un grup de reggae, en el qual destacava un tal Fidel Nadal. No he buscat gaire informació sobre el personatge, ni tampoc sobre el grup. Sonen molt bé i posen de bon rotllet. Van contactar amb el meu esperit. Ara, aprofitant que estic fent una regressió i m'estic dedicant a estudiar full time, igual canvio de look i em poso unes rastes. Què monu que estaria...

Aquesta nit, dimecres 7 de maig, actuen a les 12:30 a la sala Apolo. Per qui vulgui/pugui anar. 10 €, amb consumició.

WATER IS PRECIOUS, LET'S CONSERVE IT

Una petita entrada, per escalfar motors cara a la manifa del dia 18 de maig a Amposta. Aquesta és una fotografia que vaig fer aquest estiu al cor de Dublín, al riu Liffey, tocant al Ha'penny Bridge. Veure aquesta pancarta en un lloc on habitualment plou, potser ens ha de fer reflexionar, no? La nova cultura de l'aigua és, i ha de ser, quelcom universal!!!

Aquesta nit, assemblea

El dia després

Va ser una assemblea... que recordi jo, de les més multitudinàries. Es pot trobar abundant informació a la blogsfera ebrenca, en especial al blog de la PDE.
Un comentari personal: La propera manifa, el 18 de maig a les 12 hores, serà a Amposta. La primera gran manifestació després de la victòria del PP a les generals del 2.000 (i del decret del PHN), que es va fer setembre del mateix any, va ser impressionant. Veure tanta gent concentrada a la meva estimada Amposta, tots cridant en contra d'aquella bogeria, fou un moment especial. Han passat anys (gairebé 8), i tornem a estar igual: un govern que segueix proposant solucions pròpies del S. XIX, a problemes del S. XXI. Sento una mica de desànim, però, val la pena, crec que valdrà la pena. S'ha de tirar endavant. Diumenge 18 de maig a les 12, a Amposta. Ens hem de tornar a fer sentir!!!

De la Vega y Montilla pactan el 'minitrasvase' del Ebro

De cul

Per diferents motius, fins com a mínim la primera setmana de juliol, no em podré connectar gaire a la xarxa. Això vol dir, que aquest blog fa un punt i seguit. Posaré alguna cosa, però molt de tant en tant. I no és que no en tingui ganes. Alguns blogs que visito habitualment, tampoc els podré mirar amb tanta freqüència. Però... estic per aquí.

L'estaca

El dia 7 de març de 2.004 (diumenge abans de les eleccions generals del mateix any), va haver-hi, una mica més amunt de Vinallop, un acte convocat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Va ser una acte de resistència i de clamor popular en contra del Pla hidrològic nacional (PHN), promulgat per PP i CiU. L’acte es feia al voltant del que, suposadament, havia de ser el punt de captació de l’aigua per al gran trasvassament cap al llevant espanyol (no sé si també cap a Barcelona). Per mi, personalment, va ser uns dels actes més emocionants, organitzat per la PDE. Va Tenir dos parts diferenciades. Primer, es van plantar tot un seguit d’estaques (cada persona podia plantar la seva), en el malecó del canal, les quals contenien missatges de dignitat del territori i per una nova cultura del l’aigua. També van haver-hi algunes pintades reiviindicatives. En la segona part, es van fer uns parlaments i unes actuacions musicals, en una esplanada situada a la vora del riu. Montse Castellà, Lluis Llach, Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries i Pep Sala (no sé si me n’he deixat algun). El que em va acabar emocionant, fou especialement la cantada a capel·la, per part de Lluís Llach, juntament amb el públic assistent, de l’Estaca. Se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi.

Érem al primer semestre de 2.004. Van arribar els socialistes al poder (a Catalunya ja hi eren des de l’any anterior). Què ha canviat en termes de la manera de gestionar l’aigua i el territori en aquests anys? Res, res de res:

• Creació de nous regadius en zones de secà.


• Aposta decidida per la interconnexió de xarxes (Aigües de Tarragona i Aigües Ter-Llobregat).


• Promoció del parc temàtic Gran Scala en els Monegros. Un projecte devorador d’aigua en mig d’un desert amb majúscules.

A tot això, hauríem d’afegir un llarg etc.

La problemàtica s’ha agreujat en els darrers temps a nivell de Catalunya, com a mínim. Estem afectats per una sequera important que pot portar a restriccions a l’àrea metropolitana de Barcelona, aquest mateix estiu. I quina ha estat la reacció de les administracions? Aprofundir més i més en una gestió errònia de l’aigua: augmentar l’oferta, en lloc de gestionar i racionalitzar la demanda. Están decidits, decididíssims, en tirar endavant la interconnexió de xarxes i en fer un trasvàs del Segre al Llobregat.
Els que vàrem estar en la lluita anti-PPHN, en el quatrieni 2.000–2.004, vam tenir l’oportunitat d’aprendre i entendre que una millor gestió del territori i dels recursos naturals, és possible. Que era el moment de deixar-nos de trasvassaments i d’inundacions de valls muntanyenques. Que calia fomentar l’ús responsable de l’aigua i gestionar la demanda per evitar el seu creixement indefinit. Pensava en aquells anys, sincerament, que els partits que formen ara el Tripartit (PSC-PSOE, ERC I ICV-EV), havien arribat a aquesta mateixa conclusió. Evidentment, en part m’equivocava. Caldrà veure que acaba dient Esquerra, a tot això, de manera oficial (des de la cúpula del partit).
Potser ha arribat l’hora de tornar a la mobilització, tot i que no sé si podrà servir d’alguna cosa. Estem abocats a una espiral consumista i malbaratadora de recursos, cada cop més voraç. En qualsevol cas, crec que en virtut de la màxima aquella de “pensar globalment i actuar localment”, ha d’haver-hi una mobilització, a ser possible, tant forta com que que va haver-hi en el 2.000-2.004.

Hi hauria moltes coses per continuar parlant: poder de les hidroelèctriques, empreses constructores d’obra pública, pantans, travassaments cap a València i Múrcia, per la porta del darrera (Xerta.Sènia), pèrdues en les xarxes de distribució, possibilitat reals d’èxit d’aquestes futures mobilitzacions…

Per la llargada d’un post, crec que ja n’hi ha prou. Que la força ens acompanyi. Visca la Terra!!!

Foto: Manel Zaera a flickr

Las mujeres que no conocemos

Aquesta Santa Setmana, no m'he mogut gaire de Barcelona (ahir vaig baixar a Amposta a estirar les cames una mica). He pogut gaudir de la tranquil·litat del Barri on estic vivint ara (la Sagrera), he anat a algunes exposicions i al cinema. Una exposició interessant, que tanca portes aquest mateix cap de setmana que ve, és al CCCB i s'anomena Las mujeres que no conocemos. L'autor és el cineasta José Luis Guerín. És un muntatge de vídeo i fotografia. Està basat en imatges quotidianes de dones anònimes. El material ha estat fet en diferents ciutats europees. L'activitat de l'espectador consisteix a imaginar les històries que amaguen les seqüències. L'exposició reflexiona sobre el retrat femení, el temps en fuga i la pròpia creació cinematogràfica. Un dels detalls que m'han agradat, en els quals no havia prestat gaire atenció abans, és la bellesa de les fotografies fugaces (desenfocades). És l'exemple del cartell de l'exposició que he annexat i que apareix en un fotograma. Com una foto desenfocada o borrosa, pot transmetre moltes coses? De vegades, moltes més que una de nítida. Pensant en això, m'ha vingut a la memòria la foto desenfocada d'una blocaire (ella mateixa, i suposo que algú més, sabrà de qui parlo :-) ). Interessant...Si passeu pel CCCB, no us perdeu tampoc l'exposició i audiovisual, Vides minades. Deu anys. Demolidora la realitat en el mon, de les mines anti-persona.

Rodrigo y Gabriela

Com que estic una mica inquiet a l'espera d'algunes notícies i ara estaré uns dies out, passo una mica de música per animar-me. Oooooooommmmmmm. Si algú s'apunta al bon rotllo, és ben vingut. El vídeo correspon a una parella de guitarristes composta per Rodrigo Sánchez y Gabriela Quintero (Rodrigo y Gabriela). En concret, la cançó és "Capitán Casanova" i el recital d'on s'ha extret el vídeo el varen fer a la Christian Church de Dublín el 2.004. No he pogut esbrinar qui són les dues violinistes que els acompanyen.
Em sembla que fent presentació de grups musicals sóc pitjor que José Luis Moreno; així que acabaré ràpid. Senzillament comentar que fa cosa d'un any vaig descobrir el grup i que de vegades, quan estic depre, els escolto i m'animo. Doncs eso: amb tots vostès: Rodrigo y Gabriela (i dos violinistes de cuyo nombre no he podidu saber)




Fins aviat
Ferran: Gràcies per l'ajuda prestada. :-)

Biscaia: Un parell de pinzellades

En Ferran, ens parla en The Berlin Chronicles, d'una torre de comunicacions situada a Berlín que té moltes semblances a Tour Eiffel de Paris. Arran d'això, em va venir al cap el Pont penjat de Biscaia. Aprofito aquest post per fer una mica de propaganda del Pais Basc, i en particular de Biscaia. Em consta que molts catalans van de vacances a Euskadi (també viceversa). Aquí van algunes recomanacions per aquesta Pasqüeta, si a algú li serveix d'alguna cosa. Que consti que no descobreixo res. Són llocs que apareixen a qualsevol guia turística i són molt coneguts. Dir, senzillament, que m'encanten i que m'han fet sentir coses maques.

El primer lloc/monument és el Pont penjat de Biscaia. És una obra de l'enginyer biscaí Alberto Palacio, deixeble de Gustave Eiffel. Tinc oportunitat de veure el pont diferents cops a l'any, i no me n'he cansat mai de mirar-lo. Molt recomanable donar un passeig pel port (Sestao - Portugalete - Santurtzi), fins el far, fer unes fotos i pujar a la part de dalt del pont, tot donant una passejada (si el temps acompanya).


L'altre lloc que m'agradaria destacar és la localitat de Gernika. És un lloc amb una oferta de visites culturals molt interessant i és ideal per entendre el passat i el present d'Euskal Herria (qui sap, si també el futur). Si passeu per allí, no us perdeu el Museu de La Pau. Com tots els museus dedicats a la pau, un lloc per instruir-se, reflexionar i emocionar-se. En aquest en particular, hi una ha una part dedicada a la pau "pròpiament", una altra, al Bombardeig de Gernika, una interpretació del quadre de Picasso, i un monogràfic on es reflexiona sobre el conflicte basc. Recordo que hi ha una audiovisual sobre el procés de reconciliació Gernika-Alemanya: Alemanya demana perdó pel bombardeig. Fa posar la pell de Gallina.

Resultats electorals 2.008

No faré un comentari massa extens sobre els resultats electorals. Un parell d'apunts ràpids:

1. Han guanyat els socialistes. Millor que hagin estat ells que no pas el PP. Ho reconec, si hagués guanyat el PP, estaria amb la moral pel terra aquest matí. Ara em sento, ni fu ni fa, com sempre.
2. He muntat un excel ràpidament (deformació professional), comparant els resultats de 1.996 i els d'ahir. L'any 96, hi havia al parlament un 15,14% de forces que no eren ni PSOE ni PP. La configuració del parlament sortida ahir em dona un 8%. Ens estem semblant cada cop més als americans (USA)?
   

A Amposta, han guanyat els socialistes. Curiós... o no tant...

No estaria bé que els polítics tinguessin en compte l'opinió de les persones fora dels períodes electorals?

Aquesta campanya electoral he pensat a fons sobre el teatre que hi ha muntat. Fer eleccions cada 4 anys, no és sinònim de democràcia, no n'hi ha prou. S'haurien de crear els instruments necessaris per tenir en compte d'una manera sistemàtica i ordenada, la opinió de la gent. I que la gent pugues accedir lliurement: sense coaccions, sempre en positiu i sense compensacions tampoc. En aquest sentit, està clar que, en termes generals, la gent s'afilia a un partit polític i va a fer paelles i carxofades, per les compensacions i favors que rep. Semblaré ingenu, sí ho sé. La situació actual, és totalment contrària a això. Cada cop que la gent manifesta el seu parer, o no fan cas, o envien als senyors de la porra i la pilota de goma. Penso que els electors guanyaríem en dignitat i potser... no aniria millor el mon? M'imagino que ja hi haurà propostes serioses d'això (no he inventat res), però que estaran amagades en algun calaix: no sigui cas que perdin la mamella.

EL DÍA DESPUÉS

Avui, a la sortida del metro estaven repartint dos diaris. L’un, el “20 minutos”; l’altre, era el primer cop que el veia. Tenia per títol: “EL DÍA DESPUÉS. Diario imaginario del 10 de marzo”. M’he posat a llegir-lo per veure que deia. Intentaré fer un resum escuet del seu contingut. Es tracta d’un diari hipotètic del dia després de les eleccions. El diari està dividit en dues parts, on es dibuixen dos escenaris possibles. La primera part correspon al cas hipotètic que guanyessin les eleccions els socialistes. Tot plegat gràcies a la gran participació. En aquesta part, que ocupa la meitat del diari, es dibuixa un gran progrés a tots nivells, parant especial atenció a Catalunya; la qual esdevindria com a mínim la “Terra de Xauxa”. Gires el diari de l’inrevés i et trobes amb l’altra opció. El PP guanya les eleccions degut a la gran abstenció i, ja us ho podeu imaginar. Aniríem de cul, realment de cul: des de la supressió de l’agència tributària de Catalunya, passant per la prohibició de matrimonis entre homosexuals, fins a la nova promulgació del decret del trasvassament de l’Ebre. El diari ve sota la signatura de la Joventut Socialista de Catalunya. Posa en un requadre gran: SI TÚ NO VAS ELLOS VUELVEN.
…
…
…
Sincerament, crec que ens estan prenent per imbècils. Mig m’ho pensava amb el tema dels 400 € però, aquest pamflet m’ha acabat de convèncer. És cert que si guanya el PP, hem begut oli. Però, i si guanya el PSOE?
No sé, em sento cansat per tots plegats.

Truita d'espàrregs

Aquest diumenge per la tarda, vaig anar a fer espàrrecs. Diríem que el brotar dels espàrrecs anuncia la primavera. L'esparraguera és una planta que creix a la vora dels camins i en general, en el bosc mediterrani. Sovint es poden robar en camps de cultiu abandonats, a la vora de les soques dels arbres. És una planta silvestre abundant doncs, cada cop hi ha més parcel·les abandonades. Per recollir-los, s'ha de tenir paciència; semblant a la que es té quan anem a fer bolets. Per localitzar-los, s'ha de mirar el terra del terreny on hi hagin esparregueres. Creixen del terra i són d'un verd clar. Com he dit, amb paciència, s'ha d'anar tallant fins aconseguir un manoll, el gran que es vulgui. Per fer una truiteta d'un parell d'ous, crec que amb un quart de quilo n'hi ha prou.
Recepta: (veiam si la puc explicar bé).
Netejar els espàrrecs: S'ha d'agafar la part tendra de l'espàrrec. Es a dir, s'ha de poder trencar fàcilment. La part dura es llença. S'han de posar en remull uns minuts.
Un cop secs, es saltegen en una paella amb oli d'oliva. En aquest moment, es pot posar el que es vulgui: una picada d'all i julivert, ceba, etc.
Paral·lelament, es baten els ous.
Es barregen els espàrrecs i l'ou batut i.... fem la truita!!
El resultat fou el que apareix a la foto.

És la primera recepta que poso negre sobre blanc; així que..., no sé si me n'he sortit. A la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment. :)

Salvem lo Parque

Avui dimarts a les 20:30, el grup municipal d'Esquerra d'Amposta, ens convoca a un acte públic informatiu al casal d'Amposta. En l'acte es parlarà sobre la problemàtica i les possibles alternatives, a la construcció d'un pàrking soterrat a l'espai que ocupa ara el parc, entre la Clínica i el Museu Comarcal, a Amposta. Es pot consultar el tríptic informatiu al blog de Jesús Ferré. Per diferents motius, no puc estar a Amposta entre setmana, així que no hi podré anar. En qualsevol cas, em sumo, des d'aquí, a la voluntat de preservació del "Parque".
La imatge. És una fotografia feta pels vols de l'any 1936. Es pot veure un nen assegut a la vora de la bassa/font que hi ha en l'esmentat parc. En xiquet de la foto és el meu pare. Sembla un "pitufo gruñón". Ho continua sent.

Florence Nightingale

En els darrers mesos, m’he trobat un parell de cops amb una dona, la biografia de la qual, m’ha impactat força. El darrer cop que l’he sentit nombrar, ha estat aquesta mateixa setmana a la universitat.

Florence Nightingale fou una persona que va destacar en el terreny de l’estadística i l’infermeria: va introduir la necessitat de fer registres estadístics a nivell sanitari (controls de causes de mortalitat, comparatives, etc) i va demostrar, que són imprescindibles per la supervivència dels malalts, les condicions higièniques als centres hospitalaris. Des d’aquí, la meva admiració com a estadístic i el meu homenatge com a persona. Insereixo un altre enllaç a la seva biografia aquí.

Gràcies Florence.

WC venecià

En els darrers 5 mesos, he estat compartint pis amb una noia, a la vila de Gràcia. La companya va rebre en préstec un pis d'una tia-iaia seva, i per aquest motiu vàrem deixar decompartir-lo. Cadascú se n'ha anat per una banda. El més datacable d'aquesta llar, era la cambra de bany (la podeu veure a la foto).

Per una altra banda, l'altre dia, en una conversa amb uns amics, m'estaven explicant un viatge a Venècia. Em comentaven que havien estat en un hotel, on el bany era d'estil venencià. I què és un bany d'estil venecià? Varen explicarme, que era un sistema de bany on tot quedava integrat: el forat de la dutxa estava en el terra del bany. Es a dir, tot el bany era en sí mateix, plat de dutxa.

Patapam!!!! Se'm va encendre el llum. He estat 5 mesos essent usuari d'un bany venecià i jo sense saber-ho?

En fi, que sapigueu que si un dia us trobeu amb bany tal que així, es tracta d'un lavabo venecià. O no? No he trobat cap referència explícita enlloc....

Activitat

- Amb què està treballant vostè? - li preguntaren al senyor K.
Aquest responguè:
- Estic molt enfeinat, estic preparant la meva propera errada.

BERTOLD BRECH

(Històries del senyor Keuner)

Recontrareforma

Arran dels darrers esdeveniments, protagonitzats per la cúpula de l’Esglesia catòlica, he vist els comentaris que es fan en diferents blogs. Certament, en va plena la blogsfera. La tònica general és de lògica indignació. L’escriptor i traductor Ramón Buenaventura, en el seu librillo de apuntes, i emprant el seu especial estil, crec que dona en el clau en acunyar una nova paraula, que defineix aquesta campanya tant punyent (vergonyosament punyent), dels bisbes espanyols: RECONTRAREFORMA.
I és que… els fets són els que són : Manifestació a Madrid, manifestació a Barcelona, declaracions fetes ahir en un sentit clarament electoralista, dient-nos a qui no hem de votar. La pregunta és: on volen arribar? Què estan preparant? Des de la meva posició d’agnòstic, porto setmanes pensant en aquest tema. I pensant, pensant, he arribat a la conclusió que no són d’estranyar aquestes actituds tant retrògrades. Una Esglesia, còmplice dels crims comesos durant la post-guerra i la dictadura franquista (por la gracia de Diós), i que a hores d’ara encara no ha demanat perdó, què se’n pot esperar?

Ley de la Memória Histórica

Avui m'agradaria parlar sobre la llei de la memòria històrica. En la Wikipèdia es pot trobar informació rellevant sobre aquesta.

Dintre del que diu la llei, hi ha un apartat que insta als organismes competents a retirar els símbols d'exaltació franquista dels edificis o espais públics. Francament, no sé com s'ho faran a l'"España Profunda". Llocs com, Castella i Lleó o La Rioja, estan farcits de símbols i al·lusions a "los tiempos en que en España ondeaban banderas victoriosas". Com canvies el nom a tants carrers?

Fa uns mesos, hi va haver al weblog de Jordi Perales, un debat sobre la permanència encara, a la ciutat d'Amposta, de símbols franquistes. El cert és que avui, per diferents motius, continuen havent-n'hi. Quan i com, els acabaran traient definitivament? M'agradaria que fos el més aviat possible i que l'extracció dels símbols fos complerta. Dic això, perquè en el poble d'Amposta, apart dels símbols que encara queden, n'apareix un de mig tapat. Això, no hauria de ser. Annexo una fotografia. El cas es pot trobar a l'avinguda de la Ràpita. Pegunta: Què hi posa a la placa de sota? Tots els que resolgueu l'enigma, tindreu un galinfante extra de regalo. :-)

Cap de setmana a Bilbo

Aquest cap de setmana he estat a Bilbao visitant algú especial. He anat a veure a la Raquel. Una persona... un dia d'aquests, en parlaré d'ella (amb el seu permís :-) ). Dilluns vaig estar sol, fent una llarga passejada per la ciutat de Bilbao. Certament, no és una ciutat maca. És amb el temps, que un acaba sentint-se bé amb ella. Una dada curiosa. A les úniques persones que vaig sentir parlant en euskera, va ser a dos noies que sortien precisament, de les oficines de la Reial acadèmia de la llengua basca (Euskalzaintdia). Adjunto una foto d'un edifici que em sembla una meravella: el Teatre Arriaga.

D'esquerres o de dretes

Aquest matí, estava escoltant un disc del darrer concert de Lluís Llach (verges 2.007). Els comentaris que fa enmig del recital, em semblen simplement genials. Ara que venen eleccions al mes de març, voldria recuperar i reproduir un fragment d'aquestes reflexions. Deia més o menys així:

... des de fa més de 20 anys, el que podríem dir l'esquerra alternativa de poder europea va renunciar a la transformació de la societat. Aleshores, als ciutadans que érem d'esquerres, ens van deixar una mica despitats, perque quan aquesta alternativa de poder arriba a governar, aleshores es troba amb un sistema de dretes, el gestiona com un sistema de dretes, i com ho fa si vol transformar la societat? Doncs matitza a la manera d'esquerres... ma-tit-za; i es queden tan tranquils...

Aquesta és una de les idees amb les que més penso quan arriben eleccions. Què fer i a qui votar tenint en compte això?

Represa de l'activitat

Fa uns mesos, al mes de març, vaig obrir aquest blog, amb la intenció d'anar posant més o menys sovint algun post. Bé, motius de feina, també mandra, em van fer no continuar a partir del segon, post. He estat llegint, durant mesos, diferents blogs interessantíssims i m'ha picat el cuquet. No tinc cap intenció d'arribar a res, ni obtenir res a canvi. Simplement, aportar quelcom a la blogsfera i gaudir escrivint. Si aconsegueixo això, em sentiré plenament satisfet. Crec, amb el temps que fa que vaig entrant a blogs, que és una bona forma d'aprendre coses noves. No em cap el menor dubte.
Bé, no m'enrotllo més. Aprofito per comentar, que la companya de pis amb la que estic vivint ara, ha heretat un pis d'una tieta seva. La qüestió es que pleguem al febrer. Estic buscant pis per compartir a Barcelona. Per si algú sap quelcom. :-)
Fins la propera.