Negoci per a uns pocs, perill per a uns molts

No em cansaré de repetir-ho: s'han de tancar les nuclears.
El govenrn espanyol continua fent la guinyada a la indústria nuclear

A menys d'un mes d'una decissió

En aquests dies de campanyes electorals i d'eleccions, hi ha un tema que no ha transcendit gaire i que precisament s'hauria de revisar i regular a nivell europeu: s'han de tancar les centrals nuclears. El Consejo de Seguridad Nuclear, s'ha pronunciat favorablement a la continuitat de l'explotació de Santa María de Garoña. Una central, la més antiga d'Espanya, situada al nord de Burgos.
El Ministeri d'Indústria és qui té la darrera paraula, i s'ha de pronunciar abans del 5 de juliol.

Seguiran decebent-me les esquerres?
Ah, se m'oblidava. El CSN està format per consellers proposats per PSOE, PP i un de CIU.

Informació favorable a la continuïtat, es pot trobar en els enllaços indicats. Per contrastar-ho, es pot trobar informació al lloc de Greenpeace.
Resto a l'espera de notícies. Si avui no som actius, demà continuarem sent radioactius.

Editat a 09/06/09: Zapatero respon (o no?)

Una versió de l'estaca

Avui he descobert aquesta versió de l'Estaca, de Lluís Llach. Una curiositat i una sorpresa per mi. No la coneixia. He trobat dues versions.





En aquest enllaç en parla.

D'exàmens estic. Res més per ara.

Athletic, Athletic zu zara nagusia

Athletic, Athletic, Athletic eup!
Athletic, gorri ta zuria
danontzat zara zu geuria
Erritik sortu ziñalako
maite zaitu erriak

Gaztedi gorri-zuria
zelai orlegian
Euskalerriaren erakusgarria.
Zabaldu daigun guztiok
Irrintzi alaia:
Athletic, Athletic
zu zara nagusia
Altza Gaztiak

Athletic, Athletic,
gogoaren Indarra.
Aritz zarraren enborrak
loratu dau orbel barria.

Aupa mutilak!
aurrera gure gaztiak!
Bilbo ta Bizkai guztia
goratu bedi munduan
Aupa mutilak!
gora beti Euskalerria!
Athletic gorri-zuria
geuria.

Bilbo ta Bizkai guztiak gora!
Euskaldun zintzoak aurrera

Traducció

Pèrdua "tarjetero"

Hola,
avui he perdut un "tarjetero" (no sé com es diu en català) amb una T50/30 i un abonament de metro de Bilbao (Creditrans). Ja he fet totes les gestions a objectes perduts de TMB, etc, però si algú se'l troba, tindrà un premi especial, que encara haig de pensar.

:(

Gràcies

Bona Diada

La història (relat curtet, curtet) que volia contar avui, va d'una d'aquelles situacions que es donen més sovint del que ens pensem. La vaig sentir fa molt temps per la ràdio i avui, aprofitant que demà és Sant Jordi, em ve de gust escriure-la. Veiem si me'n surto.
La història tracta d'una senyora, que estava esperant un tren en una estació concorreguda. Com que el tren anava amb retard, cosa habitual a la Renfe (aquest ha estat un afegitó meu, és clar), va decidir anar a comprar-se unes galetes en un dels quioscs. Va comprar un paquet, se'l va posar a la bossa de mà, i va anar a seure's en un banc. Uns instants després, una noia jove i d'aspecte descuidat, s'asseia al seu costat. Quina va ser la sorpresa d'ella, que al cap d'un moment, va veure com la noia agafava una galeta del paquet. Indignada, sense pensar altra alternativa, en va agafar una la senyora en qüestió. No havia passat ni un minut, que la noia va tornar a agafar una altra galeta; i a això, la senyora va respondre agafant-ne una altra ella. El moment tens va anar desenvolupant-se, en un teva-meva, fins que va arribar la darrera galeta. La noia va agafar la galeta, la va trencar per la meitat, i li'n va oferir una a la senyora. Aquesta, amb un excés d'ira, va arrebatar-li-la i se la va posar tota de cop a la boca. Amb això, havia passat una estona, i va arribar el tren que havia d'agafar la noia. Va pujar i se'n va anar. Un moment desprès, quan la senyora va obrir la bossa de mà per contestar el telèfon mòbil que estava sonant, va veure que hi havia el paquet de galetes que havia comprat en el quiosc.




Bona Diada!!

Visionaris

Inauguro amb aquest post una nova secció que anomenaré, com el títol del post: "Visionaris". És possible que aquest sigui el primer idarrer post d'aquesta secció, però em venia de gust inaugurar-la. Ja que escric poc, doncs, donar-li mica més d'autobombo no?

Recordo fa uns anys, al voltant de l'any 1995 (no sé ben bé si una mica abans o després), estava estudiant la "diplo" en estadística a l'Autònoma. Una de les assignatures que era en el programa d'estudis i que, de fet, no vaig fer ja que no m'interessava, era la de xarxes de comunicació. Era una assignatura de cultura informàtica i feia un repàs general i per sobre al món de les xarxes: des de la més senzilla (2 ordinadors,amb el corresponent cable de connexió), fins a una xarxa de xarxes que s'anomenava Internet. Un dia, a l'aula d'informàtica i davant d'un ordinador, em van explicar de què anava això d'Internet. Pàgines web, correu, etc. El que se'm va ocórrer dir al moment, va ser més o menys... "a això del Internet, li queden 2 telediarios i mig de vida; l'any que ve, ja no se'n recordarà ningú".

És un exemple, de fins a quin punt arribo a ser visionari :) . Es clar que, a mi no em paguen per això. Però... hi ha visionaris professionals, que sí que cobren. Qui deia que això de la crisi, a aquestes alçades de l'any, ja s'hauria acabat?
Rrrrrreflexionem-hi....