lunes, 18 de junio de 2012

Marea Blanca



Aquest és del darrer documental de la Isabel Coixet. El podeu descarregar en aquesta pàgina.
És una història colpidora de solidaritat i en definitiva de persones que veuen més enllà dels seus nassos. És una història de tot el procés de neteja del xapapote arran de l'enfonsament del petrolier Prestige davant les costes de Galícia al novembre de 2002 i de la mirada de diferents voluntaris que estaven allí jugant-se la pell traient el negre element. Em venen sentiments i records agredolços. El vicepresident, aquell senyor que deia que "están saliendo del barco unos hilillos como de plastilina" va guanyar fa uns mesos les eleccions generals per majoria absoluta. Alguns mitjans parlaven de la manca de memòria. També la directora. És cert. En aquest cas, com també per exemple, en el cas del tractament gairebé vexatori, que estan rebent les víctimes del franquisme per part de les institucions.
Més sentiments. Va ser aquest un fet contemporani a la lluita per la dignitat ebrenca. La gent de l'Ebre (no tots, sigui dit de passada) estàvem decidits a parar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que pretenia transvasar anualment 1050 hectòmetres cúbics d'aigua a l'àrea de Barcelona i cap al llevant. Ho vam parar en principi, tot i que la gran majoria de la classe política, a dia d’avui, segueix fugint cap a endavant i parlant del tema amb lleugeresa.
Se'ns dubte, el medi ambient serà un problema, serà el problema, d'aquí a no gaire. Ja ho és de fet. Per cert, i parlant de documentals de la Isabel Coixet. Un altre documental curt força interessant és “Aral. El mar perdido”. Va sobre les conseqüències nefastes del de la mala gestió dels dos rius que desembocaven al Mar d’Aral. Una directora de cinema compromesa.  

Espero que gaudiu del documental.
Tema apart. Fa temps, molt de temps que tinc el blog abandonat. No tinc coses interessants que contar o aquesta és la percepció que en tinc.
Segurament, aquest estiu tindré temps lliure. Intentaré actualitzar un parell de cops al mes. Ben pensat no costa tant. Tot i que no prometo res.
Gràcies


7 comentarios:

Aida dijo...

Se't trobava a faltar!

Xavi dijo...

Gràcies Aida. A veure si equest cop mantinc l'activitats bloguera.

Dunia C. dijo...

gracias por pasarte por nuestro blog:)
xx

renee dijo...

Peró si no costa tant actualitzar...!!! un parell de vegades al mes...?? que dius?? com a mínim una vegada a la setmana!!!! ja aja aj

El que ens has contat avui està molt bé. Una manera de concienciar- nos a tots del que tenim al voltant i moltes vegades tanquem els ulls...

Penso que si que tens moltes coses que explicar...

I com sempre moltes gràcies per passar pel meu blog i dir- me sempre coses maques.

Gràcies!


;-)

renee dijo...

gràcies Xavi!!

;-)

renee dijo...

ja aja aj que gracia me ha hecho tu comentario en mi blog... "ir a comprar a las rebajas con una fashion blogger..." ja aja aj más lejos de la realidad...

Imaginate... yo,mi marido, y una niña de 2 años... que no quiere despegarse de su mami!!! El papi se queda con ella entreteniendola y yo por las tiendas, cada 5 minutos, movil en mano, llamando a mi marido a ver que tal está la niña...

No, me parece que yo no voy a ser el mejor ejemplo de acompañarme a venir a comprar en las rebajas!! ja aja aja


Nuevo post????? pronto???

Bieeeeeeeennnn!!!

;-)

Xavi dijo...

Té nassos que dels 6 comentaris que hi ha no n'hi hagi cap que faci referència al contingut del post. :(