La setmana passada, vaig creuar-me pel carrer amb un mestre que vaig tenir a tercer, quart i cinquè d'EGB. Del personatge en qüestió, el nom del qual no desvetllaré (es deia i es diu Don Honorio), malauradament no en guardo un grat record. Era el típic mestre rebotat de col·legi de frares i a més, castellà (de la Ejpaña Profunda i a mucha honra). I val a dir, que no dubtava en utilitzar la violència física, verbal i emocional quan més ho creia convenient. I precisament per això, l'altre dia en creuar-me'l em van venir al cap dos guspires: La primera fou l'insult aquest, "eres más tonto que hecho de encargo". És una frase que encara ara, no entenc en sentit literal. Però que en fi, que significa, que la teva estupidesa és superlativa. La segona cosa inclou violència física. Un bon dia va manar, com tasca per fer a casa, fer un dibuix. A mi, no se'm va ocórrer altra cosa que copiar una làmina que tenia ma germana a la seva habitació. El dibuix consistia en un mapa de Catalunya, pintat amb la bandera catalana i al marge, escrit amb lletres majúscules, LLIBERTAT PER A CATALUNYA. Va arribar el dia de la presentació, vàrem entregar els dibuixos i no sé si al dia següent o quan, els va retornar. Anava cridant un a un i anàvem passant per la taula. Quan va arribar a mi va dir:
- Durán, ven a la mesa.- Em vaig aixecar i vaig anar. Aquestes van ser les seves paraules:
- Llibertat va con b? Tarugo!! - i acte seguit, em va donar un cop de puny al cap.
Llibertat com s'escriu? Llibertat o llivertat? Ves per on... ara dubto.
Si els càlculs no em fallen, d'això en fa més de 23 anys. És evident que avui dia no hi ha aquests nivells de violència per part dels mestres d'escola. Alguns diuen que,les coses han canviat fins l'extrem de ser just el contrari, en alguns casos. No ho sé. No estic posat en la docència (de moment).
En fi, senyor Honorio: Que et bombin.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
M'ha encantat l'última frase del post, Xavi. Jo també vaig tenir un "Don Honorio"; era la professora Rocío, una dona que als meus 9 anys (4t d'EGB... i era un trosset de pà, jo!) me la tenia jurada. Necessito dir-ho:
Señorita Rocío: a la mierda!
Ho sento, no me n'he pogut estar.
És clar que sí. Si en el seu moment (quan calia) no ens ho van deixar comunicar), doncs ho fem ara.
Malapècoradelscollons, senyora Escarrà (la meva era ja a l'Institut, però jo sempre he estat molt bona nena i educadeta).
I que bombin a Don Honorio i a la Señorita Rocío :P
Sí, ara, xavi, s'ha arribat a l'extrem contrari: els pares tenen tanta cura dels seus fills que si el mestre els castiga "al racó dels avorrits" (manda güevos!) igual el denuncien. Val, exagero!
Veig que el mestr@ caspós/casposa és una figura present. Sens dubte... és saludable treure aquest nus de dntre en algun moment donat. Ooooommmmmmmmm.
Publicar un comentario