El passat dia 25 de juliol es compliren 70 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre. Segons els historiadors, la més sagnant i definitiva cara al desenllaç de la Guerra Civil.
El nom que apareix al títol d'Aquest post, correspon a un home que va lluitar en aquesta batalla, en el bàndol republicà. Va morir en el front deixant un vídua (la meva àvia) i un nen orfe (el meu pare). Segons crònica d'algú (el meu pare no recorda qui), va ser en un moment de foc creuat que va quedar ferit de mort. Els mateixos companys de files el van rematar per estalviar-li sofriment i agonia. De les indagacions posteriors (fa un parell d'anys ho vam mirar per darrer cop), no n'hem tret aigua clara. El darrer document on es relaciona el nom, és en l'acta matrimonial. Després... res de res. Records del meu pare de quan l'agafava dels braços i el pujava en un balancí, i quatre fotografies (dues de la mili i dues més del dia de la boda).
El cert és que al meu pare li va canviar la vida a curt, a mig i a llarg termini. No és el moment de fer hipòtesis sobre quina hagués estat la història si aquell home, no hagués mort al front. La vida dona moltes voltes, com per anar fent hipòtesis.
Ho deixaré aquí. En qualsevol cas, "quicos" que moren inútilment en guerres inútils, continuen havent-n'hi cada dia i a cada hora. Mira que som imbècils els de l'espècie humana...
Nota/errada: en el post original posava que es complien 25 anys de l'inici de la Batalla en qüestió. Evidentment, són 70 anys (25/07/1938).
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Un post maco, Xavi. I trist alhora. Tens tota la raó: massa que n'hi ha, de Quicos. I massa també que envien Quicos als camps de batalla, mentre ells seuen a les seves còmodes butaques "organitzant" la guerra.
Una abraçada.
Publicar un comentario