EL DÍA DESPUÉS

Avui, a la sortida del metro estaven repartint dos diaris. L’un, el “20 minutos”; l’altre, era el primer cop que el veia. Tenia per títol: “EL DÍA DESPUÉS. Diario imaginario del 10 de marzo”. M’he posat a llegir-lo per veure que deia. Intentaré fer un resum escuet del seu contingut. Es tracta d’un diari hipotètic del dia després de les eleccions. El diari està dividit en dues parts, on es dibuixen dos escenaris possibles. La primera part correspon al cas hipotètic que guanyessin les eleccions els socialistes. Tot plegat gràcies a la gran participació. En aquesta part, que ocupa la meitat del diari, es dibuixa un gran progrés a tots nivells, parant especial atenció a Catalunya; la qual esdevindria com a mínim la “Terra de Xauxa”. Gires el diari de l’inrevés i et trobes amb l’altra opció. El PP guanya les eleccions degut a la gran abstenció i, ja us ho podeu imaginar. Aniríem de cul, realment de cul: des de la supressió de l’agència tributària de Catalunya, passant per la prohibició de matrimonis entre homosexuals, fins a la nova promulgació del decret del trasvassament de l’Ebre. El diari ve sota la signatura de la Joventut Socialista de Catalunya. Posa en un requadre gran: SI TÚ NO VAS ELLOS VUELVEN.
…
…
…
Sincerament, crec que ens estan prenent per imbècils. Mig m’ho pensava amb el tema dels 400 € però, aquest pamflet m’ha acabat de convèncer. És cert que si guanya el PP, hem begut oli. Però, i si guanya el PSOE?
No sé, em sento cansat per tots plegats.

Truita d'espàrregs

Aquest diumenge per la tarda, vaig anar a fer espàrrecs. Diríem que el brotar dels espàrrecs anuncia la primavera. L'esparraguera és una planta que creix a la vora dels camins i en general, en el bosc mediterrani. Sovint es poden robar en camps de cultiu abandonats, a la vora de les soques dels arbres. És una planta silvestre abundant doncs, cada cop hi ha més parcel·les abandonades. Per recollir-los, s'ha de tenir paciència; semblant a la que es té quan anem a fer bolets. Per localitzar-los, s'ha de mirar el terra del terreny on hi hagin esparregueres. Creixen del terra i són d'un verd clar. Com he dit, amb paciència, s'ha d'anar tallant fins aconseguir un manoll, el gran que es vulgui. Per fer una truiteta d'un parell d'ous, crec que amb un quart de quilo n'hi ha prou.
Recepta: (veiam si la puc explicar bé).
Netejar els espàrrecs: S'ha d'agafar la part tendra de l'espàrrec. Es a dir, s'ha de poder trencar fàcilment. La part dura es llença. S'han de posar en remull uns minuts.
Un cop secs, es saltegen en una paella amb oli d'oliva. En aquest moment, es pot posar el que es vulgui: una picada d'all i julivert, ceba, etc.
Paral·lelament, es baten els ous.
Es barregen els espàrrecs i l'ou batut i.... fem la truita!!
El resultat fou el que apareix a la foto.

És la primera recepta que poso negre sobre blanc; així que..., no sé si me n'he sortit. A la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment. :)

Salvem lo Parque

Avui dimarts a les 20:30, el grup municipal d'Esquerra d'Amposta, ens convoca a un acte públic informatiu al casal d'Amposta. En l'acte es parlarà sobre la problemàtica i les possibles alternatives, a la construcció d'un pàrking soterrat a l'espai que ocupa ara el parc, entre la Clínica i el Museu Comarcal, a Amposta. Es pot consultar el tríptic informatiu al blog de Jesús Ferré. Per diferents motius, no puc estar a Amposta entre setmana, així que no hi podré anar. En qualsevol cas, em sumo, des d'aquí, a la voluntat de preservació del "Parque".
La imatge. És una fotografia feta pels vols de l'any 1936. Es pot veure un nen assegut a la vora de la bassa/font que hi ha en l'esmentat parc. En xiquet de la foto és el meu pare. Sembla un "pitufo gruñón". Ho continua sent.

Florence Nightingale

En els darrers mesos, m’he trobat un parell de cops amb una dona, la biografia de la qual, m’ha impactat força. El darrer cop que l’he sentit nombrar, ha estat aquesta mateixa setmana a la universitat.

Florence Nightingale fou una persona que va destacar en el terreny de l’estadística i l’infermeria: va introduir la necessitat de fer registres estadístics a nivell sanitari (controls de causes de mortalitat, comparatives, etc) i va demostrar, que són imprescindibles per la supervivència dels malalts, les condicions higièniques als centres hospitalaris. Des d’aquí, la meva admiració com a estadístic i el meu homenatge com a persona. Insereixo un altre enllaç a la seva biografia aquí.

Gràcies Florence.

WC venecià

En els darrers 5 mesos, he estat compartint pis amb una noia, a la vila de Gràcia. La companya va rebre en préstec un pis d'una tia-iaia seva, i per aquest motiu vàrem deixar decompartir-lo. Cadascú se n'ha anat per una banda. El més datacable d'aquesta llar, era la cambra de bany (la podeu veure a la foto).

Per una altra banda, l'altre dia, en una conversa amb uns amics, m'estaven explicant un viatge a Venècia. Em comentaven que havien estat en un hotel, on el bany era d'estil venencià. I què és un bany d'estil venecià? Varen explicarme, que era un sistema de bany on tot quedava integrat: el forat de la dutxa estava en el terra del bany. Es a dir, tot el bany era en sí mateix, plat de dutxa.

Patapam!!!! Se'm va encendre el llum. He estat 5 mesos essent usuari d'un bany venecià i jo sense saber-ho?

En fi, que sapigueu que si un dia us trobeu amb bany tal que així, es tracta d'un lavabo venecià. O no? No he trobat cap referència explícita enlloc....

Activitat

- Amb què està treballant vostè? - li preguntaren al senyor K.
Aquest responguè:
- Estic molt enfeinat, estic preparant la meva propera errada.

BERTOLD BRECH

(Històries del senyor Keuner)

Recontrareforma

Arran dels darrers esdeveniments, protagonitzats per la cúpula de l’Esglesia catòlica, he vist els comentaris que es fan en diferents blogs. Certament, en va plena la blogsfera. La tònica general és de lògica indignació. L’escriptor i traductor Ramón Buenaventura, en el seu librillo de apuntes, i emprant el seu especial estil, crec que dona en el clau en acunyar una nova paraula, que defineix aquesta campanya tant punyent (vergonyosament punyent), dels bisbes espanyols: RECONTRAREFORMA.
I és que… els fets són els que són : Manifestació a Madrid, manifestació a Barcelona, declaracions fetes ahir en un sentit clarament electoralista, dient-nos a qui no hem de votar. La pregunta és: on volen arribar? Què estan preparant? Des de la meva posició d’agnòstic, porto setmanes pensant en aquest tema. I pensant, pensant, he arribat a la conclusió que no són d’estranyar aquestes actituds tant retrògrades. Una Esglesia, còmplice dels crims comesos durant la post-guerra i la dictadura franquista (por la gracia de Diós), i que a hores d’ara encara no ha demanat perdó, què se’n pot esperar?