Una història per reflexionar i aplicar el conte...
EL ELEFANTE
Lo que más le gustaba del circo eran los animales y entre todos ellos había uno muy especial, el elefante.
Durante su función, hacia despliegue de su tamaño y fuerza..... pero una vez terminado, el elefante quedaba sujeto tan solo por una cadena que aprisionaba una de sus patas a una pequeña estaca clavada en el suelo. El misterio era evidente: ¿cómo un animal tan grande se quedaba sujeto sin moverse, atado tan solo a un trozo de madera?. Lo que estaba claro es que el animal no quería huir, podría con toda seguridad ser capaz de arrancar un árbol de cuajo, y con mucha más facilidad arrancar esa estaca y marcharse... ¿por qué no lo hacía?
Un día preguntó por el misterio del elefante y le dijeron que el elefante estaba amaestrado.... pero, si está amaestrado ¿porqué lo encadenan?, nadie le contestó, ni supieron darle una explicación coherente. Al cabo de unos años alguien pudo por fin contestarle a esa pregunta
EL ELEFANTE NO ESCAPA PORQUE HA ESTADO ATADO A UNA ESTACA DESDE QUE ERA MUY PEQUEÑO.
Cerró sus ojos e imaginó al pequeño elefante intentando soltarse, y a pesar de su esfuerzo no podía. Se habría acostado agotado para volver a intentarlo al día siguiente, y al otro, y al otro.... hasta que un día el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino. Ese elefante enorme, que vivía en el circo, no escapaba porque creia -pobre- que no podía con la estaca.
Él tiene su registro y recuerda su impotencia, aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y jamás se volvió a cuestionar seriamente ese registro, jamás.....jamás intentó poner a prueba su fuerza otra vez.
Todos somos un poco como ese elefante del circo, vamos por el mundo atados a cientos de estacas que nos restan libertad. Vivimos creyendo que un montón de cosas "no podemos hacerlas", simplemente porque alguna vez, cuando éramos chiquitos, probamos y no pudimos.... Hicimos lo que el elefante, grabamos en nuestro recuerdo: "NO PUEDO.....NO PUEDO Y NUNCA PODRÉ"
Como mucho, de vez en cuando sentimos los grilletes, hacemos sonar la cadenas o miramos de reojo la estaca, y confirmamos nuestro estigma: "No puedo y nunca podré".
La única manera de saber si podemos hacer algo es intentarlo una y otra vez, poniendo en cada intento el corazón... arrancando esas pequeñas estacas que encadenan nuestra mente.
domingo, 31 de agosto de 2008
jueves, 28 de agosto de 2008
Oskorri a l'Hort de la música
Aquest proper cap de setmana es celebra a Roquetes el Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre, anomenat "l'Hort de la música", que enguany arriba a la seva quinzena edició. Dintre del programa he vist que actuen el grup basc Oskorri, juntament amb la banda de música La Lira de Roquetes. En l'esmentat programa apareixen (Oskorri i Banda de música) en la mateixa línia. Entenc, encara que no he trobat informació al respecte, que que el concert serà conjunt. I això... m'agrada!!! Dimecres de la setmana passada, estava jo a Bilbao i vaig anar a un concert que van oferir conjuntament Oskorri i la banda de música de Bilbao. Serà un espectacle semblant? Suposo que sí. Val la pena veure'l !! En el concert de l'esmentat dimecres vaig fer la foto que apareix a sota. No és gaire bona la foto, ja que està presa de lluny. En la pantalla gegant però, podem veure un senyor gran amb bigoti. En efecte, el grup en qüestió porta uns quants anys a les espatlles (en concret, més de 35). Precisament, aquest mes de desembre, van gravar un disc amb la banda de música de Bilbo, per celebrar el seu 35 aniversari.
Chapeau per aquests grups que han aportat i aporten el seu gra de sorra per la normalització lingüística (l'euskera en aquest cas).
Chapeau per aquests grups que han aportat i aporten el seu gra de sorra per la normalització lingüística (l'euskera en aquest cas).
sábado, 9 de agosto de 2008
Una mica de música per anar-nos-en de vacances
L'altre dia el company Ferran, parlava en el seu blog, sobre la música com a llenguatge universal i posava alguns bons exemples. Jo li vaig recomanar un grup de folk celta escocès i sembla que li va agradar: Capercaillie. Els vaig conèixer una nit de Aste Nagussia bilbaina (Setmana Gran), fa uns quants anys. Ha plogut ja. No els coneixia i, en cinc minuts de concert, em van posar les piles. He de reconèixer que en moments complicats, sempre m'han acompanyat. Van bé. Aquí va un video. Espero que agradi a qui ho vegi.
Les 3 R com a forma de viure
En aquest post, voldria repassar una mica, que és per a mi això de les 3 R, per a que serveix i alguns exemples d'aplicació. 3 R significa per aquest ordre, reduir, reutilitzar i reciclar. Des de l'administració, d'una manera més o menys activa, tot i que sense gaire encert, particularment a la ciutat de Barcelona, estan impulsant el reciclatge de residus. Bé, està bé. Hem de reciclar...? doncs reciclem. La qüestió, i d'això no se'n fa gens de propaganda (no interessa), és que previ al reciclatge hi ha dos "R" més. El Procés consisteix en:
Primera R: Reduir. Reduïm comprant galetes que estiguin en una bossa i a la vista, i no capses, el l'espai interior de les quals, sigui bàsicament plàstic. Reduïm, no canviant el cotxe cada 3 anys. Reduïm, estalviant en general. Dintre d'aquesta R podem posar mil i una coses...el que vulguem, imaginació al poder.
Segona R: Reutilitzar. Reutilitzar vol dir el que vol dir. Per exemple, si tenim fills (els que en tinguin), no es pot reutilitzar la roba del més gran per al més petit? No podem utilitzar una ampolla de vi, per posar-hi oli, en lloc d'anar a comprar-ne una altra per a l'oli? En aquest sentit, sempre he pensat que si reutilitzessim com cal, els tot a 100 chinesos se n'anirien al terra.
Aquestes dues primeres R es resumeixen en: No hem de produir tantes escombreries. I això, no implica una minva en el nostre benestar.
Tercera R: Reciclar. Fem-ho si us plau!!! La Generalitat te engegada la campanya AquiReciclem. No costa tant. No és tant difícil ni suposa una despesa d'espai tant gran. L'alternativa és l'abocador o la la incineradora, és a dir, traslladar el dipòsit d'escombreries al subsòl o a l'atmosfera.
En fi, se'm podrà dir idealista. D'acord, ho sóc.
El que m'ha inspirat a escriure aquesta entrada és una activitat que segueixen fent els meus pares avui en dia i que fan des de fa anys. Tota la vida s'ha fet a casa. Malgrat tot, actualment només ho fan amb els tomàquets. Es van recollint pots de vidre al llarg de l'any (de suc, de cigrons, del que sigui...) i quan arriben aquestes dates, en les quals sobren tomàquets a l'hort i es poden fer malbé, s'embotellen: es pelen, es posen en els pots, es tapen ben tapats i es bullen en un perol gran. Això t'assegura tomàquet en conserva per un parell d'anys. Aquí a sota deixo una mostra de potets:
Bé, aquesta és una activitat en desús fins i tot als pobles. Forma part d'aquella mentalitat de fer el possible per a no passar gana. Ens sobren tomàquets? Guardem-los per quan no en tinguem.
Però, vist des del punt de vista de les 3 R, ve a ser un bon exemple de reducció i reutilització: no llencem els tomàquets sobrants i aprofitem els pots que hem arreplegat per omplir-los.
Crec que hauríem de introduir quelcom d'aquesta mentalitat a la nostra vida quotidiana, per aconseguir ser més eficients.
Primera R: Reduir. Reduïm comprant galetes que estiguin en una bossa i a la vista, i no capses, el l'espai interior de les quals, sigui bàsicament plàstic. Reduïm, no canviant el cotxe cada 3 anys. Reduïm, estalviant en general. Dintre d'aquesta R podem posar mil i una coses...el que vulguem, imaginació al poder.
Segona R: Reutilitzar. Reutilitzar vol dir el que vol dir. Per exemple, si tenim fills (els que en tinguin), no es pot reutilitzar la roba del més gran per al més petit? No podem utilitzar una ampolla de vi, per posar-hi oli, en lloc d'anar a comprar-ne una altra per a l'oli? En aquest sentit, sempre he pensat que si reutilitzessim com cal, els tot a 100 chinesos se n'anirien al terra.
Aquestes dues primeres R es resumeixen en: No hem de produir tantes escombreries. I això, no implica una minva en el nostre benestar.
Tercera R: Reciclar. Fem-ho si us plau!!! La Generalitat te engegada la campanya AquiReciclem. No costa tant. No és tant difícil ni suposa una despesa d'espai tant gran. L'alternativa és l'abocador o la la incineradora, és a dir, traslladar el dipòsit d'escombreries al subsòl o a l'atmosfera.
En fi, se'm podrà dir idealista. D'acord, ho sóc.
El que m'ha inspirat a escriure aquesta entrada és una activitat que segueixen fent els meus pares avui en dia i que fan des de fa anys. Tota la vida s'ha fet a casa. Malgrat tot, actualment només ho fan amb els tomàquets. Es van recollint pots de vidre al llarg de l'any (de suc, de cigrons, del que sigui...) i quan arriben aquestes dates, en les quals sobren tomàquets a l'hort i es poden fer malbé, s'embotellen: es pelen, es posen en els pots, es tapen ben tapats i es bullen en un perol gran. Això t'assegura tomàquet en conserva per un parell d'anys. Aquí a sota deixo una mostra de potets:
Bé, aquesta és una activitat en desús fins i tot als pobles. Forma part d'aquella mentalitat de fer el possible per a no passar gana. Ens sobren tomàquets? Guardem-los per quan no en tinguem.
Però, vist des del punt de vista de les 3 R, ve a ser un bon exemple de reducció i reutilització: no llencem els tomàquets sobrants i aprofitem els pots que hem arreplegat per omplir-los.
Crec que hauríem de introduir quelcom d'aquesta mentalitat a la nostra vida quotidiana, per aconseguir ser més eficients.
lunes, 4 de agosto de 2008
Francisco Duran Caballé ("Quico")
El passat dia 25 de juliol es compliren 70 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre. Segons els historiadors, la més sagnant i definitiva cara al desenllaç de la Guerra Civil.
El nom que apareix al títol d'Aquest post, correspon a un home que va lluitar en aquesta batalla, en el bàndol republicà. Va morir en el front deixant un vídua (la meva àvia) i un nen orfe (el meu pare). Segons crònica d'algú (el meu pare no recorda qui), va ser en un moment de foc creuat que va quedar ferit de mort. Els mateixos companys de files el van rematar per estalviar-li sofriment i agonia. De les indagacions posteriors (fa un parell d'anys ho vam mirar per darrer cop), no n'hem tret aigua clara. El darrer document on es relaciona el nom, és en l'acta matrimonial. Després... res de res. Records del meu pare de quan l'agafava dels braços i el pujava en un balancí, i quatre fotografies (dues de la mili i dues més del dia de la boda).
El cert és que al meu pare li va canviar la vida a curt, a mig i a llarg termini. No és el moment de fer hipòtesis sobre quina hagués estat la història si aquell home, no hagués mort al front. La vida dona moltes voltes, com per anar fent hipòtesis.
Ho deixaré aquí. En qualsevol cas, "quicos" que moren inútilment en guerres inútils, continuen havent-n'hi cada dia i a cada hora. Mira que som imbècils els de l'espècie humana...
Nota/errada: en el post original posava que es complien 25 anys de l'inici de la Batalla en qüestió. Evidentment, són 70 anys (25/07/1938).
El nom que apareix al títol d'Aquest post, correspon a un home que va lluitar en aquesta batalla, en el bàndol republicà. Va morir en el front deixant un vídua (la meva àvia) i un nen orfe (el meu pare). Segons crònica d'algú (el meu pare no recorda qui), va ser en un moment de foc creuat que va quedar ferit de mort. Els mateixos companys de files el van rematar per estalviar-li sofriment i agonia. De les indagacions posteriors (fa un parell d'anys ho vam mirar per darrer cop), no n'hem tret aigua clara. El darrer document on es relaciona el nom, és en l'acta matrimonial. Després... res de res. Records del meu pare de quan l'agafava dels braços i el pujava en un balancí, i quatre fotografies (dues de la mili i dues més del dia de la boda).
El cert és que al meu pare li va canviar la vida a curt, a mig i a llarg termini. No és el moment de fer hipòtesis sobre quina hagués estat la història si aquell home, no hagués mort al front. La vida dona moltes voltes, com per anar fent hipòtesis.
Ho deixaré aquí. En qualsevol cas, "quicos" que moren inútilment en guerres inútils, continuen havent-n'hi cada dia i a cada hora. Mira que som imbècils els de l'espècie humana...
Nota/errada: en el post original posava que es complien 25 anys de l'inici de la Batalla en qüestió. Evidentment, són 70 anys (25/07/1938).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
