Bona Diada a tothom

Bona Diada a tothom. A tots els seguidors d'aquest blog (ningú) i a tots els no seguidors (tothom).

Famós gag amb acompanyament musical

Fa dos dies vaig veure aaquest gag amb una intervenció històrica del senyor Van Gaal amb acompanyament musical afegit i encara me n'estic rient ara. Ostres tu, quines coses. 

75 Years Later, the Lessons of Guernica

75 anys després, les Lliçons de Gernica.
Fantàstica narració per la no menys fantàstica Amy Goodman.
Gràices Democracy Now!!!

Mur

Marea Blanca

Aquest és del darrer documental de la Isabel Coixet. El podeu descarregar en aquesta pàgina.

És una història colpidora de solidaritat i en definitiva de persones que veuen més enllà dels seus nassos. És una història de tot el procés de neteja del xapapote arran de l'enfonsament del petrolier Prestige davant les costes de Galícia al novembre de 2002 i de la mirada de diferents voluntaris que estaven allí jugant-se la pell traient el negre element. Em venen sentiments i records agredolços. El vicepresident, aquell senyor que deia que "están saliendo del barco unos hilillos como de plastilina" va guanyar fa uns mesos les eleccions generals per majoria absoluta. Alguns mitjans parlaven de la manca de memòria. També la directora. És cert. En aquest cas, com també per exemple, en el cas del tractament gairebé vexatori, que estan rebent les víctimes del franquisme per part de les institucions.

Més sentiments. Va ser aquest un fet contemporani a la lluita per la dignitat ebrenca. La gent de l'Ebre (no tots, sigui dit de passada) estàvem decidits a parar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que pretenia transvasar anualment 1050 hectòmetres cúbics d'aigua a l'àrea de Barcelona i cap al llevant. Ho vam parar en principi, tot i que la gran majoria de la classe política, a dia d’avui, segueix fugint cap a endavant i parlant del tema amb lleugeresa.

Se'ns dubte, el medi ambient serà un problema, serà el problema, d'aquí a no gaire. Ja ho és de fet. Per cert, i parlant de documentals de la Isabel Coixet. Un altre documental curt força interessant és “Aral. El mar perdido”. Va sobre les conseqüències nefastes del de la mala gestió dels dos rius que desembocaven al Mar d’Aral. Una directora de cinema compromesa.  

Espero que gaudiu del documental.

Tema apart. Fa temps, molt de temps que tinc el blog abandonat. No tinc coses interessants que contar o aquesta és la percepció que en tinc.

Segurament, aquest estiu tindré temps lliure. Intentaré actualitzar un parell de cops al mes. Ben pensat no costa tant. Tot i que no prometo res.

Gràcies

Lo dicho

Casual Sarcasme

Repassant les notícies al diari El Pais, m'he trobat en la plana principal dues notícies que coincidien en l'espai de la pantalla del portàtil. L'una parla d'un senyor francès, un somiller, que ha batut un rècord en comprar una ampolla de vi per més de 80.000 €. Una mica més a l'esquerra, a la columna del costat, apareix la notícia referent a la situació a Somàlia, amb una fotografia demolidora. És lògic que es vegin aquests contrastos quan vivim en un mon on hi han individus que maten a gran escala per enriquir-se. En qualsevol cas, no deixa de ser fastigós.

En els darrers dies que estic una mica sensible, veure això em deixa fet pols i no puc evitar una llàgrima.