Acabem l'any amb alegria

Dos videos molt vistos, però segueixen fent-me riure.

Y nos dieron las diez

Em pregunto perquè em segueix emocionant aquest video ...

58a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern

Avui acaba la 58a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern que s'ha celebrat al passeig de Gràcia, entre Consell de Cent i Catalunya. M'agrada destacar la fira en un post, ja que des que visc a Barcelona, i fa uns quants anys, crec que no me l'he perdut mai. Passejar, parlar amb els llibreters, remenar llibres, comentar amb la gent sobre algun autor, sorprendre't amb coses curioses... Fa uns anys, vaig comprar un exemplar de la Vanguardia del 21 de febrer de 1932, el dia que va néixer el meu pare. La nota negativa, crec que el nombre de parades va disminuint. Em fa l'efecte que cada any n'hi han menys.


Per si algú vol contractar els serveis oferts en un plafó a l'atzar que vaig triar. :)
És cert, tots els sectors estan en crisi. Si punxeu la foto podreu llegir els anuncis.

La inpunitat del franquisme

Publica avui, José Saramago, al diari el Pais, una carta titulada La impunidad del franquismo. Com en la majoria dels seus escrits i llibres, una vegada més, no m'ha decebut. Crec sincerament, que en aquest pais (España), no s'ha fet justícia, ignorant els crims comesos pels feixistes, durant la Guerra Civil (1936-1939) i posterior franquisme (1939-1975). En el moment que estem fent això, crec sincerament, que estem assimilant la democràcia com un favor que varen fer-nos i no com un dret que tenim com a persones. Relacionat amb això, podríem discutir quina interpretació en fa de la democràcia, la tant sobada Constitución Española. Una constitució, avalada per un Rei, que va ser designat a dit pel Generalísimo.

España és necessari que compleixi amb les convencions internacionals en matèria de justícia, restaurar les víctimes i assenyalar els criminals, estiguin aquests vius o hagin passat a millor vida. Els ciutadans de bé, tenim el dret.

El que s'ha fet amb el Jutge Garzón (més enllà del que ens inspiri el personatge) m'omple de vergonya com a ciutadà.

Per cert, tal i com s'ha vingut denunciant darrerament, la molt noble i insigne ciutat d'Amposta, continua fent homenatge a un dels fundadors de la Falange: Carrer Ruiz de Alda.

En venda (i 2 i prou per ara)

Darrer anunci de venda; aquest cop, llibres. Es val a regatejar i es faran descomptes per lots.

Gràcies i disculpeu les molèsties.

Título/ed./Año: Introducción al Pascal. 1ª ed. 1984
Autor: Rodnay Zaks
Editorial: Marcombo, S.A.
Precio: 1 €

Título/ed./Año: Programación en COBOL. 2ª ed. 1992
Autor: J. Astor Vignau
Editorial: EDUNSA.
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Programación con DELPHI 3.0. 1ª ed. 1997.
Autor: Francisco Charte.
Editorial: ANAYA multimedia.
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Diseño y uso de bases de datos relacionales. 1ª. 1997.
Autor: Irene Luque Ruiz – Miguel Álgel Gómez Nieto.
Editorial: RA-MA
Precio: 10 €

Título/ed./Año: La Cara oculta de DELPHI. 2ª ED. 1998.
Autor: Ian Marteens.
Editorial: Danysoft INTERNACIONAL.
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Java Gently. 3ª ed. 2001.
Autor: Judith Bishop
Editorial: ADDISON-WESLEY
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Los secretos de ACCESS 97. 1ª ed. 1997.
Autor: Cary N. Prague – William C. Amo – James D. Foxal
Editorial: ANAYA multimedia.
Precio: 5 €

Título/ed./Año: Introducció a l’anàlisi matemàtica. 1ª ed. 1989.
Autor: Joaquim Maria Ortega Aramburu.
Editorial: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Àlgebra lineal i Geometria. 2ª ed. 1990.
Autor: Manuel Castellet – Irene Llerena.
Editorial: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Eines bàsiques de càlcul numèric. 1ª ed. 1991.
Autor: Anton Aubamell – Antoni Benseny – Amadeu Delshams.
Editorial: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Programación lineal y no lineal. 2ª ed. 1989.
Autor: David E. Luenberger.
Editorial: ADDISON-WESLEY IBEROAMERICANA
Precio: 15 €

Operación Pandemia

Amb dades concretes i noms propis.

En venda

Estic fent neteja i he decidit vendre alguns llibres/objectes. Aprofito aquesta plataforma. De moment aquest és el primer. No donaré gaire la tabarra amb això. Només, per si a algú li pot interessar.

Trípode gairebé noude trinca. Deixaràs passar aquesta oportunitat per només 12 €urus!!!

Actualitzo responent el que pregunta la companya Núr: L'andròmina, plegada, fa mig metre aprox. Desplegada amb 2 nivells de potes i telescòpic, fa més de 1,70 metres. No l'he pogut portar a Barcelona aquesta setmana. La setmana que ve, la portaré de casa els pares que és on tinc el mega-rebost. Com que ha estat la primera, queda adjudicat a la Núr.

El Poble Vell de Corbera d'Ebre

(Anterior) Foto cedida per Manel Zaera.

Una proposta per fer turisme a nivell al sud de Catalunya. Vaig iniciar fa uns mesos, una sèrie de posts que si no recordo malament, portaven per títol, “Itineraris per la comarca del Montsià”. Bé, com sempre, he anat deixant les coses per diferents motius. Reprenc, la sèrie amb l’esperança d’anar-ne posant de tant en tant. Això sí, ampliant l’espectre geogràfic, de la comarca del Montsià a les Terres de l’Ebre. El post que volia posar fa uns dies va sobre el Poble vell de Corbera d’Ebre. Parlar de Corbera, és parlar de la Baralla de l’Ebre. Deia el Generalísimo que la Batalla de l’Ebre, havia estat la Batalla més lletja de quantes es varen lliurar a la Guerra Civil (1936-1939). Uns mesos d’acarnissament, on van morir milers de persones. Testimoni d’aquesta batalla, entre altres, es troba el Poble Vell de Corbera. El poble va ser destruït l’estiu de 1938. A posteriori, el nucli es va establir a la part baixa (tal i com es pot veure a la primera fotografia).


És una visita que val la pena. Es poden trobar tots els detalls a l’enllaç que he posat. Val la pena fer la ruta de l’Abecedari de la pau, seure un moment i reflexionar. Propera a l’església es troba la placa que hi ha a continuació.


És evident que quelcom estem fent malament, no hi tinc cap dubte.

Les comarques de l’interior de les Terres de l’Ebre, són de les més caloroses de Catalunya a l’estiu. Al hivern fa fred; en dona testimoni aquesta foto meva, presa el 26 de desembre de 2007.

Potser una bona època per fer una visita és a la tardor.

A per cert, bones vacances, a qui en tingui.

Houston, tenim un problema (a Ascó)

El post d'avui, anava sobre el tema del títol però aprofitaré per enllaçar un tema greu que ha sorgit avui. Veiam si s'entén la indirecta. Es compleixen 40 anys de l'aterratge a la lluna de la primera nau provinent del planeta blau (que poètic m'ha quedat). No sóc cap expert, per posar-me a parlar del tema, ni en tinc cap intenció (tampoc cap interès). Simplement enllaçar un breu article que publica José Saramago avui a "el Pais" en referència a l'aniversari. Deia, crec que Albert Einstein, quelcom semblant a: La pregunta no és si hi ha vida intel·ligent fora d'aquest planeta; la pregunta és, si n'hi ha en aquest planeta. ... ...

I enllaço tot seguit, el que ha passat avui, aigües amunt del estimat riu Ebre. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=631171&idseccio_PK=1021 Repeteixo i no em cansaré de repetir: SI US PLAU, TANQUEM LES NUCLEARS D'UNA VEGADA.

Negoci per a uns pocs, perill per a uns molts

No em cansaré de repetir-ho: s'han de tancar les nuclears.
El govenrn espanyol continua fent la guinyada a la indústria nuclear

A menys d'un mes d'una decissió

En aquests dies de campanyes electorals i d'eleccions, hi ha un tema que no ha transcendit gaire i que precisament s'hauria de revisar i regular a nivell europeu: s'han de tancar les centrals nuclears. El Consejo de Seguridad Nuclear, s'ha pronunciat favorablement a la continuitat de l'explotació de Santa María de Garoña. Una central, la més antiga d'Espanya, situada al nord de Burgos.
El Ministeri d'Indústria és qui té la darrera paraula, i s'ha de pronunciar abans del 5 de juliol.

Seguiran decebent-me les esquerres?
Ah, se m'oblidava. El CSN està format per consellers proposats per PSOE, PP i un de CIU.

Informació favorable a la continuïtat, es pot trobar en els enllaços indicats. Per contrastar-ho, es pot trobar informació al lloc de Greenpeace.
Resto a l'espera de notícies. Si avui no som actius, demà continuarem sent radioactius.

Editat a 09/06/09: Zapatero respon (o no?)

Una versió de l'estaca

Avui he descobert aquesta versió de l'Estaca, de Lluís Llach. Una curiositat i una sorpresa per mi. No la coneixia. He trobat dues versions.





En aquest enllaç en parla.

D'exàmens estic. Res més per ara.

Athletic, Athletic zu zara nagusia

Athletic, Athletic, Athletic eup!
Athletic, gorri ta zuria
danontzat zara zu geuria
Erritik sortu ziñalako
maite zaitu erriak

Gaztedi gorri-zuria
zelai orlegian
Euskalerriaren erakusgarria.
Zabaldu daigun guztiok
Irrintzi alaia:
Athletic, Athletic
zu zara nagusia
Altza Gaztiak

Athletic, Athletic,
gogoaren Indarra.
Aritz zarraren enborrak
loratu dau orbel barria.

Aupa mutilak!
aurrera gure gaztiak!
Bilbo ta Bizkai guztia
goratu bedi munduan
Aupa mutilak!
gora beti Euskalerria!
Athletic gorri-zuria
geuria.

Bilbo ta Bizkai guztiak gora!
Euskaldun zintzoak aurrera

Traducció

Pèrdua "tarjetero"

Hola,
avui he perdut un "tarjetero" (no sé com es diu en català) amb una T50/30 i un abonament de metro de Bilbao (Creditrans). Ja he fet totes les gestions a objectes perduts de TMB, etc, però si algú se'l troba, tindrà un premi especial, que encara haig de pensar.

:(

Gràcies

Bona Diada

La història (relat curtet, curtet) que volia contar avui, va d'una d'aquelles situacions que es donen més sovint del que ens pensem. La vaig sentir fa molt temps per la ràdio i avui, aprofitant que demà és Sant Jordi, em ve de gust escriure-la. Veiem si me'n surto.
La història tracta d'una senyora, que estava esperant un tren en una estació concorreguda. Com que el tren anava amb retard, cosa habitual a la Renfe (aquest ha estat un afegitó meu, és clar), va decidir anar a comprar-se unes galetes en un dels quioscs. Va comprar un paquet, se'l va posar a la bossa de mà, i va anar a seure's en un banc. Uns instants després, una noia jove i d'aspecte descuidat, s'asseia al seu costat. Quina va ser la sorpresa d'ella, que al cap d'un moment, va veure com la noia agafava una galeta del paquet. Indignada, sense pensar altra alternativa, en va agafar una la senyora en qüestió. No havia passat ni un minut, que la noia va tornar a agafar una altra galeta; i a això, la senyora va respondre agafant-ne una altra ella. El moment tens va anar desenvolupant-se, en un teva-meva, fins que va arribar la darrera galeta. La noia va agafar la galeta, la va trencar per la meitat, i li'n va oferir una a la senyora. Aquesta, amb un excés d'ira, va arrebatar-li-la i se la va posar tota de cop a la boca. Amb això, havia passat una estona, i va arribar el tren que havia d'agafar la noia. Va pujar i se'n va anar. Un moment desprès, quan la senyora va obrir la bossa de mà per contestar el telèfon mòbil que estava sonant, va veure que hi havia el paquet de galetes que havia comprat en el quiosc.




Bona Diada!!

Visionaris

Inauguro amb aquest post una nova secció que anomenaré, com el títol del post: "Visionaris". És possible que aquest sigui el primer idarrer post d'aquesta secció, però em venia de gust inaugurar-la. Ja que escric poc, doncs, donar-li mica més d'autobombo no?

Recordo fa uns anys, al voltant de l'any 1995 (no sé ben bé si una mica abans o després), estava estudiant la "diplo" en estadística a l'Autònoma. Una de les assignatures que era en el programa d'estudis i que, de fet, no vaig fer ja que no m'interessava, era la de xarxes de comunicació. Era una assignatura de cultura informàtica i feia un repàs general i per sobre al món de les xarxes: des de la més senzilla (2 ordinadors,amb el corresponent cable de connexió), fins a una xarxa de xarxes que s'anomenava Internet. Un dia, a l'aula d'informàtica i davant d'un ordinador, em van explicar de què anava això d'Internet. Pàgines web, correu, etc. El que se'm va ocórrer dir al moment, va ser més o menys... "a això del Internet, li queden 2 telediarios i mig de vida; l'any que ve, ja no se'n recordarà ningú".

És un exemple, de fins a quin punt arribo a ser visionari :) . Es clar que, a mi no em paguen per això. Però... hi ha visionaris professionals, que sí que cobren. Qui deia que això de la crisi, a aquestes alçades de l'any, ja s'hauria acabat?
Rrrrrreflexionem-hi....

Per camins i zones del Montsià (I)

Gentilesa de la Núr, que el tenia en el seu lector d'RSS, torno a penjar aquest post.
Gràaaaacies
Començo aquí un seguit de posts on aniré parlant de la meva comarca natal (el Montsià). Aniré posant fotografies i algunes idees sobre indrets i temes ben diversos. No sé si me'n sortiré, ni quan durarà. De fet, tampoc sé quan durarà aquest blog però, això és un altre tema.
Comencem per un clàssic a la Comarca. Una excursió a la "Roca Foradada". És una ruta conegudíssima i tampoc m'extendré gaire en detall. Es pot trobar informació en infinitat de blogs i en la web de la mateixa Agrupació Excursionista Catalunya. És un punt elevat molt pròxim a la costa, motiu pel qual, hi ha bones vistes del tros de costa que va de Tarragona a Castelló (diuen que fins i tot Mallorca en dies clars) i molt bones vistes de l'estimat Delta de l'Ebre. Comentar que no és difícil trobar-se una rabera de bous i vaques pel camí. En principi, no hi ha cap perill, sempre i quan no els molestis i facis el que t'indiqui el pastor que els acompanya. Adjunto unes fotos de la darrera vegada que vaig anar, al febrer de 2007. Tinc ganes de tornar-hi, per cert. En aquesta excursió anàvem en Jordi, la Amanda, la Núria (Rubia) i jo mateix.

En aquesta es pot veure la Roca Foradada en qüestió.



El dia no era molt clar, però es pot veure una vista magnífica de la península de la Punta de la Banya. Feia un vent que tombava. En general, a dalt del cim, fa vent. Les dos noies, es van tenir que agafar a mi. En cas contrari, se les enduia el vent.

Unes vaquetes pel camí. muuuuuuuuuuuuuuuuuuu

nyap

Ahir a la nit, em vaig carregar sense voler el darrer post que vaig publicar, sobre la Roca Foradada. Ja ho sento. Volia publicar-ne un de nou i i em va sortir aquest nyap. Buff, massa coses.

Helicòpter sobrevolant Barcelona a la una de la matinada

Càrrega policial indicriminada contra tothom al centre de barcelona.
Vaig coincidir fa tres o quatre anys en un sopar amb un mosso d'esquadra del grup d'antiaval·lots i em venia a argumentar que, si no vols rebre cop de porra, no et fiquis. Si passes per allí, perquè vols entrar a casa teva, és el teu problema. Ells fan la seva feina. Tot un intel·lectual, vaja... Ahir a la nit, va haver-hi un helicòpter sobrevolant Ciutat Vella fins altes hores (com a mínim fins la una que me'n vaig anar a dormir). No entenia que podia ser. Es clar, era l'estat de guerra particular que havien muntat els senyors mossos.

Cada dia sento més vergonya d'haver votat el Tripartit.

D'un tema relacionat amb això, en parlaré en un poroper post. A veiam si li trec la pols a uns retalls de diari i els escanejo.

Merda seca (o tendra) punxada amb un pal

M'he assabentat aquest migdia via tv3 a la web del programa els matins, presentat pel gran Josep Cuní, que hi ha un grup de gent a Barcelona que es dediquen a etiquetar les tifes de gos que van trobant pel carrer, amb una banderola, on posa "BCMerda. Fes-lo cagar al teu llit". Annexo la pàgina web del col·lectiu, per si algun lector/lectora està interessat/ada en participar amb la campanya. Em sembla una campanya que pot ser útil. Perquè no? Afegiria a més, que les merdes que es veuen pels carrers de Barcelona, no són necessàriament de gossos. N'hi ha d'humanes també. Cal retirar les tones d'excrement que empastifen diàriament la ciutat i sancionar-ne els responsables de manera que escarmentin.
Aquesta és una impressió personal, i no en tinc dades però, crec que la gent que deixa els excrements de gos a la via pública i els que abandonen els animals quan fan nosa, són els mateixos mal parits, alcap i a la fi.

Experiències i reflexions en la pràctica de "Language exchange"

Fa uns mesos posava aquest anunci amb la intenció de fer tenir una ronda de contactes amb l'objectiu de practicar l'anglès parlat (i també escoltat, entrenament de l'orella):

Spanish/Catalan native is interested in language exchange (Conversation). My Spanish/Catalán for your English. If you would like to do language exchange contact me at xavi.xaviduran@gmail.com .
See you

La idea aquest estiu, era complementar aprenentatge a l'acadèmia amb això. El company Ferran em va donar alguns consells i els vaig posar en pràctica. No va anar malament. Vaig tenir una vintena de contactes, dels quals 10 o 12 van ser amb una mateixa persona. La Nathalie, una noia de Birmingham. A l'octubre, entre el treball nou i les classes, vaig deixar el tema de banda. Problemes/comentaris al voltant de l'experiència viscuda:

1. És difícil trobar gent interessada. Hi ha molta oferta de catalano i/o castellano parlants que volen aprendre anglès i no a l'inrevés.
2. No concordança d'interessos. La meva actitud sempre ha estat anar per feina. Quedem en un lloc a Barcelona (a poder ser no molt cèntric), parlem, llegim fragments de llibre o article que no queden clars, quedem per un altre dia i podem fer una petita redacció i ens la corregim mútuament... La gent que m'he anat trobant és jove, mínim 10 anys més jove que jo i la veritat és que el tipus de quedada que busquen és un altre. La majoria de trobades han acabat amb un fins aviat, que sempre acaba essent un...mai més. Sóc un muermo, ho reconec.

Ara per ara, i amb això responc a la Núr ( :-) ), anar a una xerrada o conferència pronunciada en anglès, és una bona alternativa per entrenar l'oida.
Actualment, estic en una tessitura en la qual no tinc gaire temps, ni per anar a un curs d'anglès, ni per fer intercanvi. Em dedico a escoltar podcasts de la BBC en estones perdudes. Però bé... em reitero en l'anunci.

Tot escoltant a una eminència

Ahir a la tarda vaig estar en una conferència que va pronunciar el doctor Pedro Alonso. Especialista de prestigi en la lluita contra la malària i avalador d'una vacuna contra aquesta malaltia, que aviat estarà disponible al mercat. Tot un senyor candidat a premi Nobel. Valia la pena anar a veure'l: pel personatge en sí, per l'exposició dels mètodes en bioestadística i epidemiologia (el camp en el que estic treballant ara) i perquè era en anglès. Bona oportunitat per practicar-lo. Comentar que el camp de treball del grup de recerca és a Moçambic, que estan a la recerca d'una vacuna (que ja han trobat) i que hem de tenir present que cada 30 segons mor al mon, una persona afectada de malària; essent afectada fonamentalment, l'Àfrica Subsahariana. Fins aquí, tot bé. El cas és, que en l'exposició hi ha un parell de coses que no acaben de quadrar. La primera, que hi ha zones al món que han eradicat la malaltia sense necessitat de vacuna. Els mapes d'evolució, així ho mostraven. La segona és que, resulta més eficaç la instal·lació de mosquiteres a les "vivendes" que la pròpia vacuna. Les xifres de prevalença que va mostrar, així ho indicaven també. De fet, una exposició de gràfics, una mica coherent, hagués deixat en evidència el suposat èxit de la vacuna.

Aleshores hom es pregunta...
Campanya per fer un mon millor o negoci rendible d'una multinacional?

Decisions que hom pren

Volia escriure sobre el tema dels autobusos urbans que porten propaganda sobre temes del més enllà. Ho deixem per un proper post. El que vull comentar avui, després d’un temps sense escriure res, és novament sobre la RENFE. Tema recurrent en aquest bloc, malgrat que prometo que aquesta serà la darrera vegada que en parlo. Dilluns vaig venir a Barcelona amb el tren que surt a les 6:30 del matí de l’Aldea. Entre Viladecans i el Prat, varem estar parats durant una hora aproximadament. El motiu, un incendi en un tren que anava davant el qual, havia tallat el corrent elèctric. Una parada d’una horeta. Res, comparat amb altres aventures-desventures que he patit en els darrers 15 anys d’anar i venir. El fet és que, en aquesta parada d’una hora, vaig acabar de prendre una decisió. En els darrers mesos i sobretot a finals del 2007 amb les incidències de l’AVE, vaig venir agafant l’autobús de línia que fa el trajecte Terres del Ebre – Barcelona. Realment, en el trajecte Amposta – Barcelona, no té ni punta de comparació amb el “servei” que ofereix RENFE. Més econòmic (RENFE va eliminar fa un temps el sistema d’abonaments 10 viatges - 3 mesos) i més còmode (surts des d’Amposta). No cal dir que t’estalvies el cost del viatge a l’estació (amb bus o amb cotxe particular). Conclusió: el servei de bus que ofereix La Hispano de Fuente en Segures (HIFE) és clarament millor.

Mai ho hauria dit i no seré jo, qui defensi la Companyia però, els fets i les xifres parlen per sí sols.

És sorprenent, com uns governs d’esquerres (a Catalunya i a Espanya) estan impulsant i s’estan tirant (aparentment) els trastos al cap, per unes infraestructures, que estan justificades gairebé en exclusiva, per l’obra en sí mateixa: l’Aeroport o l’AVE de Sants a la Sagrera, per exemple. I resulta que unes infraestructures ferroviàries, les de la xarxa de Rodalies i Regionals, que necessiten inversió en canvi de trens (són deplorables alguns “Borregueros”), millora i augment en nombre de les vies, increment en les freqüències de pas, i un llarg etc, estan totalment deixades de la mà de Déu. Allò que afecta a les persones que cada dia ens aixequem per anar a treballar, els importa un rave.

De moment, i si no hi ha res excepcional, a partir d’ara pujaré a Barcelona sempre en Bus.

Exotisme Ibèric

Surt ara el senyor Aznar dient, entre d'altres coses, que la victòria d'Obama a les eleccions de EUA és un exotisme històric.


Bé, té excusa. No oblidem això: