De vegades, em pregunto si “la cosa” acabarà morint de l’èxit. Si d’aquí 200 anys, cas que continuem sans i estalvis en aquest planeta, veurem “la cosa” com allò que més que mai, movia muntanyes i que era l’opi del poble.
Qüestió és que l’Emilly, una companya de feina, avui no trobava ningú, absolutament ningú, per anar a les 21:00 al Palau de La Música (sí el de Millet & co) a un concert de piano. Total que m’ho ha proposat a mi i encantat, aniré. A més, em surt debades (o de franc, segons el dialecte).
Per cert, que per espai d’un més, he anat tres cops al palau. Cada cop m’agrada més la música clàssica. Deu ser que m’estic fent vell.
ps. Gaudiu de "la cosa" aquesta nit!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario