Una breu reflexió que m'ha vingut al cap al moment que escoltava al molt honorable senyor Josep Montilla. No anem bé. Estem dient NO a la ubicació d'un cementiri nuclear a la zona d'Ascó. D'acord. i què diem de les centrals nuclears? I que diem del model de creixement energètic actual que dona per vàlid un augment del consum d'energia imparable? El plantejament del senyor Montilla, en el sentit de "ja amagaran la brossa sota la catifa uns altres", em sembla poc coherent i hipòcrita.
Parlant de residus nuclears, no oblidem, que residus nuclears d'alta activitat, a més de la "brossa" que generen les centrals, ho són les centrals en sí mateixes. Aquí, al costat de casa, a Vandellòs, tenim una central, que porta ja 20 anys sense generar electricitat. Hi ha allí un sarcòfag (anomenat així), que es veu des de l'Autopista i des de les vies del tren, i que ningú sap a hores d'ara quan el trauran. De moment, genera una despesa de manteniment, que després carreguen convenientment al rebut de la llum. Què simpàtics!!
4 comentarios:
Hi ha por a entrar en aquest debat perquè aixecaria moltes suspicàcies i obligaria tothom a definir-se, paraula que espanta els éssers que conformen les direccions actuals dels partits polítics. Sobre el tema del cementiri, fa pena veure com es pot esar hipotecant el futur d'uens comarques per dècades.
Tu parles de dècades. La qüestió, ara, no se sap quantres dècades podran ser i si seran dècades o segles.
El que si se sap, es que les mires de beneficis que tenen les empreses que hi hestan posades, son a molt curt termini.
gràcies per comentar
A les Terres de L'Ebre tornem a estar en peu de guerra, Xavi sabia que comptàvem amb tu, però encara no havia vist el teu escrit.
Gràcies Dora, pel teu comentari. Recordava mentres escrivia l'escrit, que l'any 89, quan va haver-hi l'accident de Vandellòs I, vaig sortir a manifestar-me amb els companys de l'institut d'Amposta. Avui, 20 anys després,tornem a estar amb el tema nuclear entre peus. I tot indica que a les terres de l'Ebre estem en un permanent "suma i sigue" de despropòsits. La veritat...m'ho miro amb perspectiva i en començo a estar ja cansat.
Publicar un comentario