Las mujeres que no conocemos

Aquesta Santa Setmana, no m'he mogut gaire de Barcelona (ahir vaig baixar a Amposta a estirar les cames una mica). He pogut gaudir de la tranquil·litat del Barri on estic vivint ara (la Sagrera), he anat a algunes exposicions i al cinema. Una exposició interessant, que tanca portes aquest mateix cap de setmana que ve, és al CCCB i s'anomena Las mujeres que no conocemos. L'autor és el cineasta José Luis Guerín. És un muntatge de vídeo i fotografia. Està basat en imatges quotidianes de dones anònimes. El material ha estat fet en diferents ciutats europees. L'activitat de l'espectador consisteix a imaginar les històries que amaguen les seqüències. L'exposició reflexiona sobre el retrat femení, el temps en fuga i la pròpia creació cinematogràfica. Un dels detalls que m'han agradat, en els quals no havia prestat gaire atenció abans, és la bellesa de les fotografies fugaces (desenfocades). És l'exemple del cartell de l'exposició que he annexat i que apareix en un fotograma. Com una foto desenfocada o borrosa, pot transmetre moltes coses? De vegades, moltes més que una de nítida. Pensant en això, m'ha vingut a la memòria la foto desenfocada d'una blocaire (ella mateixa, i suposo que algú més, sabrà de qui parlo :-) ). Interessant...Si passeu pel CCCB, no us perdeu tampoc l'exposició i audiovisual, Vides minades. Deu anys. Demolidora la realitat en el mon, de les mines anti-persona.