Aquest cap de setmana he estat a Bilbao visitant algú especial. He anat a veure a la Raquel. Una persona... un dia d'aquests, en parlaré d'ella (amb el seu permís :-) ). Dilluns vaig estar sol, fent una llarga passejada per la ciutat de Bilbao. Certament, no és una ciutat maca. És amb el temps, que un acaba sentint-se bé amb ella. Una dada curiosa. A les úniques persones que vaig sentir parlant en euskera, va ser a dos noies que sortien precisament, de les oficines de la Reial acadèmia de la llengua basca (Euskalzaintdia). Adjunto una foto d'un edifici que em sembla una meravella: el Teatre Arriaga.
3 comentarios:
A mi tampoc hem sembla maca... em sap greu però em resulta molt fosca...
Jo fa molts anys que hi vaig estar (encara no hi havia el Guggenheim). Hi hauré de tornar! Per cert, la història de la Raquel desperta tota la curiositat femenina que porto dins, eh? Bon truc, noi!
Sylvie:
És fosca. Però a les ciutats fosques, la llum l'ha d'aportar cadascú. Llavors, acaben pero no ser tan fosques... :-)
Nur:
Cert és, que d'uns anys cap aquí, ha canviat la ciutat. Val la pena, fer una llarga passejada, anar de tapes,...
Ánims i a tornar-hi!!!
Publicar un comentario