Hola,
avui he perdut un "tarjetero" (no sé com es diu en català) amb una T50/30 i un abonament de metro de Bilbao (Creditrans). Ja he fet totes les gestions a objectes perduts de TMB, etc, però si algú se'l troba, tindrà un premi especial, que encara haig de pensar.
:(
Gràcies
viernes, 24 de abril de 2009
miércoles, 22 de abril de 2009
Bona Diada
La història (relat curtet, curtet) que volia contar avui, va d'una d'aquelles situacions que es donen més sovint del que ens pensem. La vaig sentir fa molt temps per la ràdio i avui, aprofitant que demà és Sant Jordi, em ve de gust escriure-la. Veiem si me'n surto.
La història tracta d'una senyora, que estava esperant un tren en una estació concorreguda. Com que el tren anava amb retard, cosa habitual a la Renfe (aquest ha estat un afegitó meu, és clar), va decidir anar a comprar-se unes galetes en un dels quioscs. Va comprar un paquet, se'l va posar a la bossa de mà, i va anar a seure's en un banc. Uns instants després, una noia jove i d'aspecte descuidat, s'asseia al seu costat. Quina va ser la sorpresa d'ella, que al cap d'un moment, va veure com la noia agafava una galeta del paquet. Indignada, sense pensar altra alternativa, en va agafar una la senyora en qüestió. No havia passat ni un minut, que la noia va tornar a agafar una altra galeta; i a això, la senyora va respondre agafant-ne una altra ella. El moment tens va anar desenvolupant-se, en un teva-meva, fins que va arribar la darrera galeta. La noia va agafar la galeta, la va trencar per la meitat, i li'n va oferir una a la senyora. Aquesta, amb un excés d'ira, va arrebatar-li-la i se la va posar tota de cop a la boca. Amb això, havia passat una estona, i va arribar el tren que havia d'agafar la noia. Va pujar i se'n va anar. Un moment desprès, quan la senyora va obrir la bossa de mà per contestar el telèfon mòbil que estava sonant, va veure que hi havia el paquet de galetes que havia comprat en el quiosc.
Bona Diada!!
La història tracta d'una senyora, que estava esperant un tren en una estació concorreguda. Com que el tren anava amb retard, cosa habitual a la Renfe (aquest ha estat un afegitó meu, és clar), va decidir anar a comprar-se unes galetes en un dels quioscs. Va comprar un paquet, se'l va posar a la bossa de mà, i va anar a seure's en un banc. Uns instants després, una noia jove i d'aspecte descuidat, s'asseia al seu costat. Quina va ser la sorpresa d'ella, que al cap d'un moment, va veure com la noia agafava una galeta del paquet. Indignada, sense pensar altra alternativa, en va agafar una la senyora en qüestió. No havia passat ni un minut, que la noia va tornar a agafar una altra galeta; i a això, la senyora va respondre agafant-ne una altra ella. El moment tens va anar desenvolupant-se, en un teva-meva, fins que va arribar la darrera galeta. La noia va agafar la galeta, la va trencar per la meitat, i li'n va oferir una a la senyora. Aquesta, amb un excés d'ira, va arrebatar-li-la i se la va posar tota de cop a la boca. Amb això, havia passat una estona, i va arribar el tren que havia d'agafar la noia. Va pujar i se'n va anar. Un moment desprès, quan la senyora va obrir la bossa de mà per contestar el telèfon mòbil que estava sonant, va veure que hi havia el paquet de galetes que havia comprat en el quiosc.
Bona Diada!!
miércoles, 15 de abril de 2009
Visionaris
Inauguro amb aquest post una nova secció que anomenaré, com el títol del post: "Visionaris". És possible que aquest sigui el primer idarrer post d'aquesta secció, però em venia de gust inaugurar-la. Ja que escric poc, doncs, donar-li mica més d'autobombo no?
Recordo fa uns anys, al voltant de l'any 1995 (no sé ben bé si una mica abans o després), estava estudiant la "diplo" en estadística a l'Autònoma. Una de les assignatures que era en el programa d'estudis i que, de fet, no vaig fer ja que no m'interessava, era la de xarxes de comunicació. Era una assignatura de cultura informàtica i feia un repàs general i per sobre al món de les xarxes: des de la més senzilla (2 ordinadors,amb el corresponent cable de connexió), fins a una xarxa de xarxes que s'anomenava Internet. Un dia, a l'aula d'informàtica i davant d'un ordinador, em van explicar de què anava això d'Internet. Pàgines web, correu, etc. El que se'm va ocórrer dir al moment, va ser més o menys... "a això del Internet, li queden 2 telediarios i mig de vida; l'any que ve, ja no se'n recordarà ningú".
És un exemple, de fins a quin punt arribo a ser visionari :) . Es clar que, a mi no em paguen per això. Però... hi ha visionaris professionals, que sí que cobren. Qui deia que això de la crisi, a aquestes alçades de l'any, ja s'hauria acabat?
Rrrrrreflexionem-hi....
Recordo fa uns anys, al voltant de l'any 1995 (no sé ben bé si una mica abans o després), estava estudiant la "diplo" en estadística a l'Autònoma. Una de les assignatures que era en el programa d'estudis i que, de fet, no vaig fer ja que no m'interessava, era la de xarxes de comunicació. Era una assignatura de cultura informàtica i feia un repàs general i per sobre al món de les xarxes: des de la més senzilla (2 ordinadors,amb el corresponent cable de connexió), fins a una xarxa de xarxes que s'anomenava Internet. Un dia, a l'aula d'informàtica i davant d'un ordinador, em van explicar de què anava això d'Internet. Pàgines web, correu, etc. El que se'm va ocórrer dir al moment, va ser més o menys... "a això del Internet, li queden 2 telediarios i mig de vida; l'any que ve, ja no se'n recordarà ningú".
És un exemple, de fins a quin punt arribo a ser visionari :) . Es clar que, a mi no em paguen per això. Però... hi ha visionaris professionals, que sí que cobren. Qui deia que això de la crisi, a aquestes alçades de l'any, ja s'hauria acabat?
Rrrrrreflexionem-hi....
viernes, 3 de abril de 2009
Per camins i zones del Montsià (I)
Gentilesa de la Núr, que el tenia en el seu lector d'RSS, torno a penjar aquest post.
Gràaaaacies
Començo aquí un seguit de posts on aniré parlant de la meva comarca natal (el Montsià). Aniré posant fotografies i algunes idees sobre indrets i temes ben diversos. No sé si me'n sortiré, ni quan durarà. De fet, tampoc sé quan durarà aquest blog però, això és un altre tema.
Comencem per un clàssic a la Comarca. Una excursió a la "Roca Foradada". És una ruta conegudíssima i tampoc m'extendré gaire en detall. Es pot trobar informació en infinitat de blogs i en la web de la mateixa Agrupació Excursionista Catalunya. És un punt elevat molt pròxim a la costa, motiu pel qual, hi ha bones vistes del tros de costa que va de Tarragona a Castelló (diuen que fins i tot Mallorca en dies clars) i molt bones vistes de l'estimat Delta de l'Ebre. Comentar que no és difícil trobar-se una rabera de bous i vaques pel camí. En principi, no hi ha cap perill, sempre i quan no els molestis i facis el que t'indiqui el pastor que els acompanya. Adjunto unes fotos de la darrera vegada que vaig anar, al febrer de 2007. Tinc ganes de tornar-hi, per cert. En aquesta excursió anàvem en Jordi, la Amanda, la Núria (Rubia) i jo mateix.
En aquesta es pot veure la Roca Foradada en qüestió.
El dia no era molt clar, però es pot veure una vista magnífica de la península de la Punta de la Banya. Feia un vent que tombava. En general, a dalt del cim, fa vent. Les dos noies, es van tenir que agafar a mi. En cas contrari, se les enduia el vent.
Unes vaquetes pel camí. muuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Gràaaaacies
Començo aquí un seguit de posts on aniré parlant de la meva comarca natal (el Montsià). Aniré posant fotografies i algunes idees sobre indrets i temes ben diversos. No sé si me'n sortiré, ni quan durarà. De fet, tampoc sé quan durarà aquest blog però, això és un altre tema.
Comencem per un clàssic a la Comarca. Una excursió a la "Roca Foradada". És una ruta conegudíssima i tampoc m'extendré gaire en detall. Es pot trobar informació en infinitat de blogs i en la web de la mateixa Agrupació Excursionista Catalunya. És un punt elevat molt pròxim a la costa, motiu pel qual, hi ha bones vistes del tros de costa que va de Tarragona a Castelló (diuen que fins i tot Mallorca en dies clars) i molt bones vistes de l'estimat Delta de l'Ebre. Comentar que no és difícil trobar-se una rabera de bous i vaques pel camí. En principi, no hi ha cap perill, sempre i quan no els molestis i facis el que t'indiqui el pastor que els acompanya. Adjunto unes fotos de la darrera vegada que vaig anar, al febrer de 2007. Tinc ganes de tornar-hi, per cert. En aquesta excursió anàvem en Jordi, la Amanda, la Núria (Rubia) i jo mateix.
En aquesta es pot veure la Roca Foradada en qüestió.
El dia no era molt clar, però es pot veure una vista magnífica de la península de la Punta de la Banya. Feia un vent que tombava. En general, a dalt del cim, fa vent. Les dos noies, es van tenir que agafar a mi. En cas contrari, se les enduia el vent.
Unes vaquetes pel camí. muuuuuuuuuuuuuuuuuuu
nyap
Ahir a la nit, em vaig carregar sense voler el darrer post que vaig publicar, sobre la Roca Foradada. Ja ho sento. Volia publicar-ne un de nou i i em va sortir aquest nyap. Buff, massa coses.
jueves, 19 de marzo de 2009
Helicòpter sobrevolant Barcelona a la una de la matinada
Càrrega policial indicriminada contra tothom al centre de barcelona.
Vaig coincidir fa tres o quatre anys en un sopar amb un mosso d'esquadra del grup d'antiaval·lots i em venia a argumentar que, si no vols rebre cop de porra, no et fiquis. Si passes per allí, perquè vols entrar a casa teva, és el teu problema. Ells fan la seva feina. Tot un intel·lectual, vaja... Ahir a la nit, va haver-hi un helicòpter sobrevolant Ciutat Vella fins altes hores (com a mínim fins la una que me'n vaig anar a dormir). No entenia que podia ser. Es clar, era l'estat de guerra particular que havien muntat els senyors mossos.
Cada dia sento més vergonya d'haver votat el Tripartit.
D'un tema relacionat amb això, en parlaré en un poroper post. A veiam si li trec la pols a uns retalls de diari i els escanejo.
Vaig coincidir fa tres o quatre anys en un sopar amb un mosso d'esquadra del grup d'antiaval·lots i em venia a argumentar que, si no vols rebre cop de porra, no et fiquis. Si passes per allí, perquè vols entrar a casa teva, és el teu problema. Ells fan la seva feina. Tot un intel·lectual, vaja... Ahir a la nit, va haver-hi un helicòpter sobrevolant Ciutat Vella fins altes hores (com a mínim fins la una que me'n vaig anar a dormir). No entenia que podia ser. Es clar, era l'estat de guerra particular que havien muntat els senyors mossos.
Cada dia sento més vergonya d'haver votat el Tripartit.
D'un tema relacionat amb això, en parlaré en un poroper post. A veiam si li trec la pols a uns retalls de diari i els escanejo.
lunes, 2 de marzo de 2009
Merda seca (o tendra) punxada amb un pal
M'he assabentat aquest migdia via tv3 a la web del programa els matins, presentat pel gran Josep Cuní, que hi ha un grup de gent a Barcelona que es dediquen a etiquetar les tifes de gos que van trobant pel carrer, amb una banderola, on posa "BCMerda. Fes-lo cagar al teu llit". Annexo la pàgina web del col·lectiu, per si algun lector/lectora està interessat/ada en participar amb la campanya. Em sembla una campanya que pot ser útil. Perquè no? Afegiria a més, que les merdes que es veuen pels carrers de Barcelona, no són necessàriament de gossos. N'hi ha d'humanes també. Cal retirar les tones d'excrement que empastifen diàriament la ciutat i sancionar-ne els responsables de manera que escarmentin.
Aquesta és una impressió personal, i no en tinc dades però, crec que la gent que deixa els excrements de gos a la via pública i els que abandonen els animals quan fan nosa, són els mateixos mal parits, alcap i a la fi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
