lunes, 10 de septiembre de 2012

Bona Diada a tothom


Bona Diada a tothom. A tots els seguidors d'aquest blog (ningú) i a tots els no seguidors (tothom).

jueves, 23 de agosto de 2012

Famós gag amb acompanyament musical

Fa dos dies vaig veure aaquest gag amb una intervenció històrica del senyor Van Gaal amb acompanyament musical afegit i encara me n'estic rient ara. Ostres tu, quines coses. 


jueves, 19 de julio de 2012

75 Years Later, the Lessons of Guernica

75 anys després, les Lliçons de Gernica.
Fantàstica narració per la no menys fantàstica Amy Goodman.
Gràices Democracy Now!!!

martes, 10 de julio de 2012

lunes, 18 de junio de 2012

Marea Blanca



Aquest és del darrer documental de la Isabel Coixet. El podeu descarregar en aquesta pàgina.
És una història colpidora de solidaritat i en definitiva de persones que veuen més enllà dels seus nassos. És una història de tot el procés de neteja del xapapote arran de l'enfonsament del petrolier Prestige davant les costes de Galícia al novembre de 2002 i de la mirada de diferents voluntaris que estaven allí jugant-se la pell traient el negre element. Em venen sentiments i records agredolços. El vicepresident, aquell senyor que deia que "están saliendo del barco unos hilillos como de plastilina" va guanyar fa uns mesos les eleccions generals per majoria absoluta. Alguns mitjans parlaven de la manca de memòria. També la directora. És cert. En aquest cas, com també per exemple, en el cas del tractament gairebé vexatori, que estan rebent les víctimes del franquisme per part de les institucions.
Més sentiments. Va ser aquest un fet contemporani a la lluita per la dignitat ebrenca. La gent de l'Ebre (no tots, sigui dit de passada) estàvem decidits a parar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que pretenia transvasar anualment 1050 hectòmetres cúbics d'aigua a l'àrea de Barcelona i cap al llevant. Ho vam parar en principi, tot i que la gran majoria de la classe política, a dia d’avui, segueix fugint cap a endavant i parlant del tema amb lleugeresa.
Se'ns dubte, el medi ambient serà un problema, serà el problema, d'aquí a no gaire. Ja ho és de fet. Per cert, i parlant de documentals de la Isabel Coixet. Un altre documental curt força interessant és “Aral. El mar perdido”. Va sobre les conseqüències nefastes del de la mala gestió dels dos rius que desembocaven al Mar d’Aral. Una directora de cinema compromesa.  

Espero que gaudiu del documental.
Tema apart. Fa temps, molt de temps que tinc el blog abandonat. No tinc coses interessants que contar o aquesta és la percepció que en tinc.
Segurament, aquest estiu tindré temps lliure. Intentaré actualitzar un parell de cops al mes. Ben pensat no costa tant. Tot i que no prometo res.
Gràcies


domingo, 7 de agosto de 2011

martes, 26 de julio de 2011

Casual Sarcasme

Repassant les notícies al diari El Pais, m'he trobat en la plana principal dues notícies que coincidien en l'espai de la pantalla del portàtil. L'una parla d'un senyor francès, un somiller, que ha batut un rècord en comprar una ampolla de vi per més de 80.000 €. Una mica més a l'esquerra, a la columna del costat, apareix la notícia referent a la situació a Somàlia, amb una fotografia demolidora. És lògic que es vegin aquests contrastos quan vivim en un mon on hi han individus que maten a gran escala per enriquir-se. En qualsevol cas, no deixa de ser fastigós.

En els darrers dies que estic una mica sensible, veure això em deixa fet pols i no puc evitar una llàgrima.


martes, 19 de julio de 2011

domingo, 3 de julio de 2011

19J, dues setmanes després

Amb dues setmanes de retard, conto una mica com va anart la manifa del dia 19. Una vegada més, el senyor Mas va quedar enb evidència amenaçant d'aplicar contundentment la justícia y mobilitzant els grisos catalans, preparats per repartir llenya.
A la manifa hi havia gent de totes les edats, de mesos, d'un any, de dos, de tres....També, de totes les condicions i amb tota mena d'eslògans i fent us de la creativitat.

Cal que continui la protesta i, no sé si peco d'ingenu, cal que vagin a la presó més de dos i més de quatre. És necessari aquest pas, per començar a dignificar el teixit polític i/o financer i/o empresarial. No n'hi ha dret que els que més manen siguin uns lladres.

Aquí baix un parell de fotos.


Un missatge aquí a sota. a tenir en compte a l'hora d'utilitzar determinat llenguatge.

lunes, 27 de junio de 2011

No, no badem eh....

Tinc pendent una entrada amb fotos i reflexions sobre la manifestació del 19. Aviat serà.

Avui vull comentar breument una notícia que he llegit a la Vanguardia.

http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20110627/54176820481/las-reservas-de-agua-estan-al-96-de-su-capacidad-y-alcanzan-un-nivel-record.html

Sembla ser que “los embalses están rebosantes”. Només recordar que, globalment, no hi ha motius per malbaratar aigua. Tampoc per privatitzar-la. L’horitzó de canvi climàtic no és gens afalagador.

sábado, 18 de junio de 2011

viernes, 17 de junio de 2011

Una imatge val més que mil paraules

M'han passat aquest vídeo. No comento res doncs està subtitulat.



Em recorda la primera vegada que vaig ser conscient de manipulació informativa mitjançant imatges. No he trobat imatges ni vídeos, però va ser un cas sonat. Es tracta dels suposats bombardejos de pous petroliers que va fer Saddam Hussein l'any 1991. Les imatges il·lustradores del desastre eren d'una au aquàtica impregnada de cru. Doncs bé, aquelles imatges corresponien al naufragi del petrolier Exxon Valdez a Alaska. Tot està inventat fa molts anys. La manipulació informativa, també.

jueves, 9 de junio de 2011

La cara i la creu

Avui poso un parell de fotos que he fet aquests dies amb el telèfon mòbil. L'una, la primera, denuncia un problema. Un problema del que pengen molts altres problemes i que condicionarà el nostre futur a curt, mig i llarg termini. Cal reaccionar.

La segona, és un problema en si mateixa. La poca democràcia que hi ha, a sobre els fa nosa. Quina penya, Nostre Senyor.




lunes, 30 de mayo de 2011

Els matins i la violència

He estat mirant per internet el programa d'avui dels matins amb Josep Cuní. Cert és, que aquest programa només l'he vist en els períodes que he estat a l'atur, que en són uns quants. Josep Cuní, aquest comunicador que sembla que té molt de gust de connèixe's. Hi havia allí a la taula una sèrie de tertulians professionals donant la seva opinió. M'ha caigut l'ànima als peus. No entenen res del que està passant. Res de res de res. És clar. Els paguen per no entendre res.
Arribarà un dia que veuran imatges de gent passar gana i encara seguiran parlant del sexe dels àngels. Quin fàstig.
Ara estava mirant la web del programa i veig a la Rahola. En fi.

jueves, 26 de mayo de 2011

Els dies després

Avui m’animo a comentar després del dalt a baix d’aquest diumenge. Dues recomanacions per llegir una de força coneguda, el blog de Rosa Maria Artal. I l’altra no tant coneguda, el librillo de apuntes de l’escriptor Ramón Buenaventura.

Sento certa tristesa, no per la derrota dels partits d’esquerra (inclosos IU-ICV). És el que es mereixen quan són partits que han estat a la dreta o molt a la dreta del que els pertoca. Sento tristesa perquè la dreta catalana i espanyola (les autèntiques) tenen, o creuen tenir, un xec en blanc per seguir aplicant retallades. Tant se’ls en fot la plebe.

Han hagut moltes imatges aquests dies on es pot veure la magnitud de la tragèdia:

El vídeo de la candidata del PP a Alfàs del Pi en el col·legi electoral. Tota una demostració de la mala bava que porten aquesta gent a sobre.


La foto i vídeo d’un executiu de telefònica matant marcianets en la seva tableta. Tota una metàfora dels milers de treballadors de telefònica que van al carrer.

La foto de Zaparero assistint la nit electoral a donar la cara. Va amb el seu cotxe oficial, acompanyat de Javier de Paz, conseller de Telefònica i amic de Zapatero.


Bé, ens queden encara les acampades i mobilitzacions que han de venir. Que no decaigui.


viernes, 20 de mayo de 2011

Fi de la campanya electoral


Estem a divendres en pleana campanya d'emprenyamenta i la generalitat ha promés que farà compolir la llei electoral. Tant de bo no ho faci. No ens mereixem després de tot plegat que ens donin bastó.

En referència a les eleccions, tinc el video de tv3 de les eleccions a Amposta. En ell apareixen un grupet de iaios al principi, saludant a l'actual alcalde. El que està assegut a l'esquerra amb ulleres i gorra és el meu pare. Com que és un home amb edat però amb caràcter, li va preguntar a l'alcalde que que s'havien fet els diners, que tanta falta feien a la gent. L'alcalde li vacontestar que estaven amagats a sota d'una rajola... Sense comentaris. Evidentment, aquesta mini-conversa no va sortir per la tele. :)

sábado, 14 de mayo de 2011

Retallades

Aquest matí, manifa a Barcelona. Gent, molta gent. Tant se me'n fot quanta.
No pot ser aquesta pressió a les classes pobres i a sobre, amb fums.
Per la Via Laietana, a l'alçada de l'Avinguda de la Catedral, mirant en amunt, he vist la multitud i m'ha vingut a la memòria aquella multitud que vaig veure mirant des de la mateixa alçada fa tot just 10 anys. Era la manifestació, una de les primeres, contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN 2000). Han passat tots aquests anys, va canviar el govern, però la incertesa continua al Pirineu i a les Terres de l'Ebre. La pregunta ha estat inevitable: Serviran d'alguna cosa aquestes protestes? Ho sento, sóc pessimista.

lunes, 9 de mayo de 2011

Parli senyor Camps

Un pensament que m'ha vingut en aquests temps convulsos on la dreta se'n riu de la vida de les persones. Ho hem vist amb els retalls en la sanitat pública i veiem ara la punta del iceberg amb un Francisco Camps que surt dient: El abuelo de Zapatero no le transmitió cariño.
A mi tampoc em va donar cariño el meu avi. El meu pare és orfe de guerra. El van matar Franco i la seva xusma. Aquesta xusma que avui aixeca cap i diu les animalades que diu. Quin fàstig.

viernes, 29 de abril de 2011

Republicans click here

Consultant el diari The Guardian, veig que hi apareix un botó on diu: Republicans click here
Clicant aquest botó, desapareixen les notícies relacionades amb la boda reial. També hi ha un botó, quan estàs en la vista republicana, que diu Royalists click here.

Algú s’imagina el cataclisme polític que s’hagués produït aquí d’haver fet algun diari, quelcom semblant?

miércoles, 27 de abril de 2011

La cosa o el piano



De vegades, em pregunto si “la cosa” acabarà morint de l’èxit. Si d’aquí 200 anys, cas que continuem sans i estalvis en aquest planeta, veurem “la cosa” com allò que més que mai, movia muntanyes i que era l’opi del poble.

Qüestió és que l’Emilly, una companya de feina, avui no trobava ningú, absolutament ningú, per anar a les 21:00 al Palau de La Música (sí el de Millet & co) a un concert de piano. Total que m’ho ha proposat a mi i encantat, aniré. A més, em surt debades (o de franc, segons el dialecte).

Per cert, que per espai d’un més, he anat tres cops al palau. Cada cop m’agrada més la música clàssica. Deu ser que m’estic fent vell.

ps. Gaudiu de "la cosa" aquesta nit!!!