viernes, 3 de abril de 2009

Per camins i zones del Montsià (I)

Gentilesa de la Núr, que el tenia en el seu lector d'RSS, torno a penjar aquest post.
Gràaaaacies
Començo aquí un seguit de posts on aniré parlant de la meva comarca natal (el Montsià). Aniré posant fotografies i algunes idees sobre indrets i temes ben diversos. No sé si me'n sortiré, ni quan durarà. De fet, tampoc sé quan durarà aquest blog però, això és un altre tema.
Comencem per un clàssic a la Comarca. Una excursió a la "Roca Foradada". És una ruta conegudíssima i tampoc m'extendré gaire en detall. Es pot trobar informació en infinitat de blogs i en la web de la mateixa Agrupació Excursionista Catalunya. És un punt elevat molt pròxim a la costa, motiu pel qual, hi ha bones vistes del tros de costa que va de Tarragona a Castelló (diuen que fins i tot Mallorca en dies clars) i molt bones vistes de l'estimat Delta de l'Ebre. Comentar que no és difícil trobar-se una rabera de bous i vaques pel camí. En principi, no hi ha cap perill, sempre i quan no els molestis i facis el que t'indiqui el pastor que els acompanya. Adjunto unes fotos de la darrera vegada que vaig anar, al febrer de 2007. Tinc ganes de tornar-hi, per cert. En aquesta excursió anàvem en Jordi, la Amanda, la Núria (Rubia) i jo mateix.

En aquesta es pot veure la Roca Foradada en qüestió.



El dia no era molt clar, però es pot veure una vista magnífica de la península de la Punta de la Banya. Feia un vent que tombava. En general, a dalt del cim, fa vent. Les dos noies, es van tenir que agafar a mi. En cas contrari, se les enduia el vent.

Unes vaquetes pel camí. muuuuuuuuuuuuuuuuuuu

nyap

Ahir a la nit, em vaig carregar sense voler el darrer post que vaig publicar, sobre la Roca Foradada. Ja ho sento. Volia publicar-ne un de nou i i em va sortir aquest nyap. Buff, massa coses.

jueves, 19 de marzo de 2009

Helicòpter sobrevolant Barcelona a la una de la matinada

Càrrega policial indicriminada contra tothom al centre de barcelona.
Vaig coincidir fa tres o quatre anys en un sopar amb un mosso d'esquadra del grup d'antiaval·lots i em venia a argumentar que, si no vols rebre cop de porra, no et fiquis. Si passes per allí, perquè vols entrar a casa teva, és el teu problema. Ells fan la seva feina. Tot un intel·lectual, vaja... Ahir a la nit, va haver-hi un helicòpter sobrevolant Ciutat Vella fins altes hores (com a mínim fins la una que me'n vaig anar a dormir). No entenia que podia ser. Es clar, era l'estat de guerra particular que havien muntat els senyors mossos.

Cada dia sento més vergonya d'haver votat el Tripartit.

D'un tema relacionat amb això, en parlaré en un poroper post. A veiam si li trec la pols a uns retalls de diari i els escanejo.

lunes, 2 de marzo de 2009

Merda seca (o tendra) punxada amb un pal


M'he assabentat aquest migdia via tv3 a la web del programa els matins, presentat pel gran Josep Cuní, que hi ha un grup de gent a Barcelona que es dediquen a etiquetar les tifes de gos que van trobant pel carrer, amb una banderola, on posa "BCMerda. Fes-lo cagar al teu llit". Annexo la pàgina web del col·lectiu, per si algun lector/lectora està interessat/ada en participar amb la campanya. Em sembla una campanya que pot ser útil. Perquè no? Afegiria a més, que les merdes que es veuen pels carrers de Barcelona, no són necessàriament de gossos. N'hi ha d'humanes també. Cal retirar les tones d'excrement que empastifen diàriament la ciutat i sancionar-ne els responsables de manera que escarmentin.
Aquesta és una impressió personal, i no en tinc dades però, crec que la gent que deixa els excrements de gos a la via pública i els que abandonen els animals quan fan nosa, són els mateixos mal parits, alcap i a la fi.

sábado, 21 de febrero de 2009

Experiències i reflexions en la pràctica de "Language exchange"

Fa uns mesos posava aquest anunci amb la intenció de fer tenir una ronda de contactes amb l'objectiu de practicar l'anglès parlat (i també escoltat, entrenament de l'orella):

Spanish/Catalan native is interested in language exchange (Conversation). My Spanish/Catalán for your English. If you would like to do language exchange contact me at xavi.xaviduran@gmail.com .
See you

La idea aquest estiu, era complementar aprenentatge a l'acadèmia amb això. El company Ferran em va donar alguns consells i els vaig posar en pràctica. No va anar malament. Vaig tenir una vintena de contactes, dels quals 10 o 12 van ser amb una mateixa persona. La Nathalie, una noia de Birmingham. A l'octubre, entre el treball nou i les classes, vaig deixar el tema de banda. Problemes/comentaris al voltant de l'experiència viscuda:

1. És difícil trobar gent interessada. Hi ha molta oferta de catalano i/o castellano parlants que volen aprendre anglès i no a l'inrevés.
2. No concordança d'interessos. La meva actitud sempre ha estat anar per feina. Quedem en un lloc a Barcelona (a poder ser no molt cèntric), parlem, llegim fragments de llibre o article que no queden clars, quedem per un altre dia i podem fer una petita redacció i ens la corregim mútuament... La gent que m'he anat trobant és jove, mínim 10 anys més jove que jo i la veritat és que el tipus de quedada que busquen és un altre. La majoria de trobades han acabat amb un fins aviat, que sempre acaba essent un...mai més. Sóc un muermo, ho reconec.

Ara per ara, i amb això responc a la Núr ( :-) ), anar a una xerrada o conferència pronunciada en anglès, és una bona alternativa per entrenar l'oida.
Actualment, estic en una tessitura en la qual no tinc gaire temps, ni per anar a un curs d'anglès, ni per fer intercanvi. Em dedico a escoltar podcasts de la BBC en estones perdudes. Però bé... em reitero en l'anunci.

miércoles, 11 de febrero de 2009

Tot escoltant a una eminència

Ahir a la tarda vaig estar en una conferència que va pronunciar el doctor Pedro Alonso. Especialista de prestigi en la lluita contra la malària i avalador d'una vacuna contra aquesta malaltia, que aviat estarà disponible al mercat. Tot un senyor candidat a premi Nobel. Valia la pena anar a veure'l: pel personatge en sí, per l'exposició dels mètodes en bioestadística i epidemiologia (el camp en el que estic treballant ara) i perquè era en anglès. Bona oportunitat per practicar-lo. Comentar que el camp de treball del grup de recerca és a Moçambic, que estan a la recerca d'una vacuna (que ja han trobat) i que hem de tenir present que cada 30 segons mor al mon, una persona afectada de malària; essent afectada fonamentalment, l'Àfrica Subsahariana. Fins aquí, tot bé. El cas és, que en l'exposició hi ha un parell de coses que no acaben de quadrar. La primera, que hi ha zones al món que han eradicat la malaltia sense necessitat de vacuna. Els mapes d'evolució, així ho mostraven. La segona és que, resulta més eficaç la instal·lació de mosquiteres a les "vivendes" que la pròpia vacuna. Les xifres de prevalença que va mostrar, així ho indicaven també. De fet, una exposició de gràfics, una mica coherent, hagués deixat en evidència el suposat èxit de la vacuna.

Aleshores hom es pregunta...
Campanya per fer un mon millor o negoci rendible d'una multinacional?

jueves, 5 de febrero de 2009

Decisions que hom pren

Volia escriure sobre el tema dels autobusos urbans que porten propaganda sobre temes del més enllà. Ho deixem per un proper post. El que vull comentar avui, després d’un temps sense escriure res, és novament sobre la RENFE. Tema recurrent en aquest bloc, malgrat que prometo que aquesta serà la darrera vegada que en parlo. Dilluns vaig venir a Barcelona amb el tren que surt a les 6:30 del matí de l’Aldea. Entre Viladecans i el Prat, varem estar parats durant una hora aproximadament. El motiu, un incendi en un tren que anava davant el qual, havia tallat el corrent elèctric. Una parada d’una horeta. Res, comparat amb altres aventures-desventures que he patit en els darrers 15 anys d’anar i venir. El fet és que, en aquesta parada d’una hora, vaig acabar de prendre una decisió. En els darrers mesos i sobretot a finals del 2007 amb les incidències de l’AVE, vaig venir agafant l’autobús de línia que fa el trajecte Terres del Ebre – Barcelona. Realment, en el trajecte Amposta – Barcelona, no té ni punta de comparació amb el “servei” que ofereix RENFE. Més econòmic (RENFE va eliminar fa un temps el sistema d’abonaments 10 viatges - 3 mesos) i més còmode (surts des d’Amposta). No cal dir que t’estalvies el cost del viatge a l’estació (amb bus o amb cotxe particular). Conclusió: el servei de bus que ofereix La Hispano de Fuente en Segures (HIFE) és clarament millor.

Mai ho hauria dit i no seré jo, qui defensi la Companyia però, els fets i les xifres parlen per sí sols.

És sorprenent, com uns governs d’esquerres (a Catalunya i a Espanya) estan impulsant i s’estan tirant (aparentment) els trastos al cap, per unes infraestructures, que estan justificades gairebé en exclusiva, per l’obra en sí mateixa: l’Aeroport o l’AVE de Sants a la Sagrera, per exemple. I resulta que unes infraestructures ferroviàries, les de la xarxa de Rodalies i Regionals, que necessiten inversió en canvi de trens (són deplorables alguns “Borregueros”), millora i augment en nombre de les vies, increment en les freqüències de pas, i un llarg etc, estan totalment deixades de la mà de Déu. Allò que afecta a les persones que cada dia ens aixequem per anar a treballar, els importa un rave.

De moment, i si no hi ha res excepcional, a partir d’ara pujaré a Barcelona sempre en Bus.