jueves, 5 de febrero de 2009

Decisions que hom pren

Volia escriure sobre el tema dels autobusos urbans que porten propaganda sobre temes del més enllà. Ho deixem per un proper post. El que vull comentar avui, després d’un temps sense escriure res, és novament sobre la RENFE. Tema recurrent en aquest bloc, malgrat que prometo que aquesta serà la darrera vegada que en parlo. Dilluns vaig venir a Barcelona amb el tren que surt a les 6:30 del matí de l’Aldea. Entre Viladecans i el Prat, varem estar parats durant una hora aproximadament. El motiu, un incendi en un tren que anava davant el qual, havia tallat el corrent elèctric. Una parada d’una horeta. Res, comparat amb altres aventures-desventures que he patit en els darrers 15 anys d’anar i venir. El fet és que, en aquesta parada d’una hora, vaig acabar de prendre una decisió. En els darrers mesos i sobretot a finals del 2007 amb les incidències de l’AVE, vaig venir agafant l’autobús de línia que fa el trajecte Terres del Ebre – Barcelona. Realment, en el trajecte Amposta – Barcelona, no té ni punta de comparació amb el “servei” que ofereix RENFE. Més econòmic (RENFE va eliminar fa un temps el sistema d’abonaments 10 viatges - 3 mesos) i més còmode (surts des d’Amposta). No cal dir que t’estalvies el cost del viatge a l’estació (amb bus o amb cotxe particular). Conclusió: el servei de bus que ofereix La Hispano de Fuente en Segures (HIFE) és clarament millor.

Mai ho hauria dit i no seré jo, qui defensi la Companyia però, els fets i les xifres parlen per sí sols.

És sorprenent, com uns governs d’esquerres (a Catalunya i a Espanya) estan impulsant i s’estan tirant (aparentment) els trastos al cap, per unes infraestructures, que estan justificades gairebé en exclusiva, per l’obra en sí mateixa: l’Aeroport o l’AVE de Sants a la Sagrera, per exemple. I resulta que unes infraestructures ferroviàries, les de la xarxa de Rodalies i Regionals, que necessiten inversió en canvi de trens (són deplorables alguns “Borregueros”), millora i augment en nombre de les vies, increment en les freqüències de pas, i un llarg etc, estan totalment deixades de la mà de Déu. Allò que afecta a les persones que cada dia ens aixequem per anar a treballar, els importa un rave.

De moment, i si no hi ha res excepcional, a partir d’ara pujaré a Barcelona sempre en Bus.

5 comentarios:

Ferran Porta dijo...

Xavi, no sé què dir no com no sigui que la situació de la Renfe a Catalunya és, literalment, de jutjat de guàrdia. No entenc com algú -començant pel mateix govern català- no porta als tribunals els lladres que gestionen la companyia. No ho entenc, simplement. Fa anys (anys!) que milers d'usuaris suporteu unes condicions tercermundistes en una ciutat i un país que se les donen de capdavanters.

A la merda els gestors de Renfe, home! I que es gestioni des de Catalunya, ja!

Buf, m'he quedat a gust. Salut :-)

nur dijo...

Mecagüentodoloquesemenea, que diria un amic meu. Jo també tinc l'opció de desplaçar-me cada dia en autobus a Barcelona: el que no sé és a quina hora arribaria. Amb la Renfe tampoc no ho sé, però, si més no, s'hi aproxima.

La megafonia patètica, els panells lluminosos que mai donen la informació correcta i de vegades un acaba a Manresa quan volia anar a Mataró, les hores perdudes esperant un tren o a dins d'un fastigós i buit i abarrotat tren... Potser sí que hauríem de deixar de parlar-ne, però és que hi ha moments, us ho juro, que m'agafen atacs de violència i pegaria algú!

I res, ara els revisors tornen a passejar impunement pels trens. Un dia d'aquests em demanaran el bitllet i no sé encara què contestaré (potser desplegaré tota la violència continguda: o no) :P

Bona decisió, Xavi. Et felicito!

Mireia dijo...

Tens un bon trauma amb la RENFE. Jo crec que pel teu benestar psicològic has pres una bona decisió anant amb bus ;).

Com dic jo sempre, aquesta situació només mereix una paraula: patètic!

Salut!

Xavi dijo...

Ferran: Explica-li el que has escrit la la ministra de Fomento. Una sevillana es posaria a ballar. Tenen la cona dura.
Núr: Recordo un dia, que li vaig preguntar a un revisor que passava a mirar bitllets, quan portavem més de 45 minuts de retard:
-No li dona vergonya el que està fent?- I ell em va respondre:
- Como dice?
Llàstima, no entenia (o no va vulguer entendre) el català.

Mireia: Patètic és la paraula.
Millor per la meva integritat moral, psicològica i física, que deixi la Renfe.

Ei, que benvinguts a totes i a tots, els presents i els no presents, a veure si de tant en tant, vaig posant algun post a partir d'ara.

nur dijo...

A veure, a veure si és veritat i et llegim més sovint :)