Bona Diada

La història (relat curtet, curtet) que volia contar avui, va d'una d'aquelles situacions que es donen més sovint del que ens pensem. La vaig sentir fa molt temps per la ràdio i avui, aprofitant que demà és Sant Jordi, em ve de gust escriure-la. Veiem si me'n surto.
La història tracta d'una senyora, que estava esperant un tren en una estació concorreguda. Com que el tren anava amb retard, cosa habitual a la Renfe (aquest ha estat un afegitó meu, és clar), va decidir anar a comprar-se unes galetes en un dels quioscs. Va comprar un paquet, se'l va posar a la bossa de mà, i va anar a seure's en un banc. Uns instants després, una noia jove i d'aspecte descuidat, s'asseia al seu costat. Quina va ser la sorpresa d'ella, que al cap d'un moment, va veure com la noia agafava una galeta del paquet. Indignada, sense pensar altra alternativa, en va agafar una la senyora en qüestió. No havia passat ni un minut, que la noia va tornar a agafar una altra galeta; i a això, la senyora va respondre agafant-ne una altra ella. El moment tens va anar desenvolupant-se, en un teva-meva, fins que va arribar la darrera galeta. La noia va agafar la galeta, la va trencar per la meitat, i li'n va oferir una a la senyora. Aquesta, amb un excés d'ira, va arrebatar-li-la i se la va posar tota de cop a la boca. Amb això, havia passat una estona, i va arribar el tren que havia d'agafar la noia. Va pujar i se'n va anar. Un moment desprès, quan la senyora va obrir la bossa de mà per contestar el telèfon mòbil que estava sonant, va veure que hi havia el paquet de galetes que havia comprat en el quiosc.




Bona Diada!!