Els matins i la violència

He estat mirant per internet el programa d'avui dels matins amb Josep Cuní. Cert és, que aquest programa només l'he vist en els períodes que he estat a l'atur, que en són uns quants. Josep Cuní, aquest comunicador que sembla que té molt de gust de connèixe's. Hi havia allí a la taula una sèrie de tertulians professionals donant la seva opinió. M'ha caigut l'ànima als peus. No entenen res del que està passant. Res de res de res. És clar. Els paguen per no entendre res.
Arribarà un dia que veuran imatges de gent passar gana i encara seguiran parlant del sexe dels àngels. Quin fàstig.
Ara estava mirant la web del programa i veig a la Rahola. En fi.

Els dies després

Avui m’animo a comentar després del dalt a baix d’aquest diumenge. Dues recomanacions per llegir una de força coneguda, el blog de Rosa Maria Artal. I l’altra no tant coneguda, el librillo de apuntes de l’escriptor Ramón Buenaventura.

Sento certa tristesa, no per la derrota dels partits d’esquerra (inclosos IU-ICV). És el que es mereixen quan són partits que han estat a la dreta o molt a la dreta del que els pertoca. Sento tristesa perquè la dreta catalana i espanyola (les autèntiques) tenen, o creuen tenir, un xec en blanc per seguir aplicant retallades. Tant se’ls en fot la plebe.

Han hagut moltes imatges aquests dies on es pot veure la magnitud de la tragèdia:

El vídeo de la candidata del PP a Alfàs del Pi en el col·legi electoral. Tota una demostració de la mala bava que porten aquesta gent a sobre.

La foto i vídeo d’un executiu de telefònica matant marcianets en la seva tableta. Tota una metàfora dels milers de treballadors de telefònica que van al carrer.

La foto de Zaparero assistint la nit electoral a donar la cara. Va amb el seu cotxe oficial, acompanyat de Javier de Paz, conseller de Telefònica i amic de Zapatero.

Bé, ens queden encara les acampades i mobilitzacions que han de venir. Que no decaigui.

Fi de la campanya electoral

Estem a divendres en pleana campanya d'emprenyamenta i la generalitat ha promés que farà compolir la llei electoral. Tant de bo no ho faci. No ens mereixem després de tot plegat que ens donin bastó.

En referència a les eleccions, tinc el video de tv3 de les eleccions a Amposta. En ell apareixen un grupet de iaios al principi, saludant a l'actual alcalde. El que està assegut a l'esquerra amb ulleres i gorra és el meu pare. Com que és un home amb edat però amb caràcter, li va preguntar a l'alcalde que que s'havien fet els diners, que tanta falta feien a la gent. L'alcalde li vacontestar que estaven amagats a sota d'una rajola... Sense comentaris. Evidentment, aquesta mini-conversa no va sortir per la tele. :)

Retallades

Aquest matí, manifa a Barcelona. Gent, molta gent. Tant se me'n fot quanta.
No pot ser aquesta pressió a les classes pobres i a sobre, amb fums.
Per la Via Laietana, a l'alçada de l'Avinguda de la Catedral, mirant en amunt, he vist la multitud i m'ha vingut a la memòria aquella multitud que vaig veure mirant des de la mateixa alçada fa tot just 10 anys. Era la manifestació, una de les primeres, contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN 2000). Han passat tots aquests anys, va canviar el govern, però la incertesa continua al Pirineu i a les Terres de l'Ebre. La pregunta ha estat inevitable: Serviran d'alguna cosa aquestes protestes? Ho sento, sóc pessimista.

Parli senyor Camps

Un pensament que m'ha vingut en aquests temps convulsos on la dreta se'n riu de la vida de les persones. Ho hem vist amb els retalls en la sanitat pública i veiem ara la punta del iceberg amb un Francisco Camps que surt dient: El abuelo de Zapatero no le transmitió cariño.
A mi tampoc em va donar cariño el meu avi. El meu pare és orfe de guerra. El van matar Franco i la seva xusma. Aquesta xusma que avui aixeca cap i diu les animalades que diu. Quin fàstig.