Avui he descobert aquesta versió de l'Estaca, de Lluís Llach. Una curiositat i una sorpresa per mi. No la coneixia. He trobat dues versions.
En aquest enllaç en parla.
D'exàmens estic. Res més per ara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ostres, quina gràcia! M'han agradat les dues, però si he de triar, em quedo amb la primera versió: em sembla més "cerimoniosa". Molt maques les dues, en qualsevol cas; gairebé tant com l'original! :-)
Està bé, encara que m'agradaria saber què diu la lletra d'aquestes versions.
Ai, L'estaca, quant de temps, quants records! Sort als exàmens, company :)
Publica un comentari