Bajoques

El títol del post és, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear:
El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía.

El cert és que, a casa i a les Terres de l'Ebre en general, sempre ho he sentit d'aquesta manera. El que es coneix com mongeta tendra, són les bajoques de tota la vida (què faria jo sense elles, per cert...). Segons diu el diccionari doncs, és una forma dialectal pròpia dels territoris esmentats. L'alegria (alegria de l'horta, es clar), l'he tingut aquesta setmana quan, comprant en un súper de Barcelona, he trobat la llauna marca blanca que apareix a la foto.



Em sembla positiu que s'emprin variants dialectals en l'etiquetatge en català de productes. Enriqueix la llengua i els que la parlem, sens dubte.

Estaven bones, per cert.

...M'he fixat una mica millor en el pot i hi predomina el castellà. Cert, això li treu mèrit.

Reflexions des de la calma

Estic aquests dies amb la idea de deixar el blog indefinidament. El cert però, és que he tingut súpliques indirectes per part d'en Pedro (estudiant de xinès vallenc, biscaí d'adopció) i directes, de la Rubia (una mossa rossa que conec fa anys), de que no el deixi, que continuí posant coses. La situació és que estic treballant, començat a treballar en un entorn nou que em té la testa ocupada moltes hores. Apart, estic amb el màster. Bé, només estic posant un pensament per escrit. No me les dono d'home ocupat, no em fa cap falta. Simplement, tinc poc temps, per escriure i per llegir coses a la blogsfera (i coses en general :( ). Sapigueu però, Ferran, Nur, i tants altres que us tinc en un lloc als "favoritos" i que us llegeixo encara que no aporti cap comentari.

Bé, seguirem posant el nas de tant en tant. De tant en tant...
Estava mirant unes fotos ara. He trobat aquesta, presa en un bar de la zona de San Mamés (té un aire nadalenc).