martes, 13 de octubre de 2009

Y nos dieron las diez

Em pregunto perquè em segueix emocionant aquest video ...

11 comentarios:

Ferran Porta dijo...

Perque la noia et sembla guapa? Perque la veu de Sabina és molt especial? Perque les seves lletres tenen història, i ens les fem nostres? Perquè el ritme de "Y nos dieron las diez" atrapa?

Se m'acuden moltes raons. A mi em passa el mateix, amb aquesta cançó i amb Sabina en general.

Salut, Xavi!

nur dijo...

A mi també m'emociona, sí. I no us imagineu que és escoltar-la "transcurriendo por carreteras madrileñas". Com al Ferran, la veritat és que m'agrada el Sabina: és bo, que coi!

Bona selecció, company!

Xavi dijo...

Companys, sí, ens agrada el Sabina. En Ferran apunta alguns motius. Poden ser tots ells. Pensant-ho, a mi se me n'acut un altre. No serà que tots plegats portem alguna fustració (no necessàriament amorosa) i la cançó en qüestió ens la fa sortir?
Aquest estiu vaig passar pel nord de Madrid i ben pensat, sí que pega aquesta música!!!!

Deluxe dijo...

Y el que no se emocione con este tema es que no tiene sangre, Sabina es grande.

Xavi dijo...

Los sentimientos nunca pasan de moda.
Larga vida al Sabina.

justbecausefashion dijo...

pues por que sabina mola mucho ;)

gloria

xxx G&L

Unknown dijo...

Hola!
vale... estic al blog de la Démo, he avisat de que segurament em tindrieu cotillejant pels vostres blogs i aqui em tens!

que fort, que a sobre siguis català!:)
mmm...tinc una pregunta, bé, dues: 1) el teu blog es sobre mil i una coses... o tens un tema central? (només per ubicar-me)
2) que et fa res que t'agregi als meus blogs favorits?

Un petonettt!

Xavi dijo...

Temàtica... de tot una mica i res en especial, encara que darrerament, escric poc. Em dedico més a llegir i a mirar blogs de diferents temes.
Tot i així, no es pot dir que el blog estigui mort, ni molt menys. Pots afegir-me on vulguis, sense cap problema.
benvinguda, petons

Mariajosé dijo...

Hola Xavi!!!!

Perdona que no te haya comentado antes en tu blog, pero ya iras viendo que ando de aca para alla sin parar!!!

La bufanda, la vi.... que decirte... que es preciosa!!! he pensado hacerme una, de momento a primeros de año voy a ir empezando a preparar unos broches para el 14 de abril, ya los enseñare en el blog.

Da gusto ver como la tricolor sale a la luz ¿verdad?

Un besito y gracias por pasarte por mi blog!

Natalia Pobosal dijo...

buscava per google aquesta canço, quan m'ha sortit el teu blog, me le mirat una mica per sobre, i esta molt bé :)

bones refleccions :)
y la canço m'encanta :)

enga un petonet :)

http://dreamingonlouboutins.blogspot.com

Xavi dijo...

Gràcies per les teves paraules. M'enimen a continuar, encara que això està parat. :-|