Web Bloc de Xavi Duran

Lo dicho

2011-08-07T02:14:00.001-07:00

Casual Sarcasme

2011-07-26T11:13:00.000-07:00

Repassant les notícies al diari El Pais, m'he trobat en la plana principal dues notícies que coincidien en l'espai de la pantalla del portàtil. L'una parla d'un senyor francès, un somiller, que ha batut un rècord en comprar una ampolla de vi per més de 80.000 €. Una mica més a l'esquerra, a la columna del costat, apareix la notícia referent a la situació a Somàlia, amb una fotografia demolidora. És lògic que es vegin aquests contrastos quan vivim en un mon on hi han individus que maten a gran escala per enriquir-se. En qualsevol cas, no deixa de ser fastigós.

En els darrers dies que estic una mica sensible, veure això em deixa fet pols i no puc evitar una llàgrima.

Escalfant motors per aquesta nit

2011-07-19T09:37:00.000-07:00

19J, dues setmanes després

2011-07-03T03:04:00.000-07:00

Amb dues setmanes de retard, conto una mica com va anart la manifa del dia 19. Una vegada més, el senyor Mas va quedar enb evidència amenaçant d'aplicar contundentment la justícia y mobilitzant els grisos catalans, preparats per repartir llenya.
A la manifa hi havia gent de totes les edats, de mesos, d'un any, de dos, de tres....També, de totes les condicions i amb tota mena d'eslògans i fent us de la creativitat.

Cal que continui la protesta i, no sé si peco d'ingenu, cal que vagin a la presó més de dos i més de quatre. És necessari aquest pas, per començar a dignificar el teixit polític i/o financer i/o empresarial. No n'hi ha dret que els que més manen siguin uns lladres.

Aquí baix un parell de fotos.

Un missatge aquí a sota. a tenir en compte a l'hora d'utilitzar determinat llenguatge.

No, no badem eh....

2011-06-27T05:36:00.000-07:00

Tinc pendent una entrada amb fotos i reflexions sobre la manifestació del 19. Aviat serà.

Avui vull comentar breument una notícia que he llegit a la Vanguardia.

http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20110627/54176820481/las-reservas-de-agua-estan-al-96-de-su-capacidad-y-alcanzan-un-nivel-record.html

Sembla ser que “los embalses están rebosantes”. Només recordar que, globalment, no hi ha motius per malbaratar aigua. Tampoc per privatitzar-la. L’horitzó de canvi climàtic no és gens afalagador.

19J

2011-06-18T11:10:00.000-07:00

Una imatge val més que mil paraules

2011-06-17T04:24:00.000-07:00

M'han passat aquest vídeo. No comento res doncs està subtitulat.

Em recorda la primera vegada que vaig ser conscient de manipulació informativa mitjançant imatges. No he trobat imatges ni vídeos, però va ser un cas sonat. Es tracta dels suposats bombardejos de pous petroliers que va fer Saddam Hussein l'any 1991. Les imatges il·lustradores del desastre eren d'una au aquàtica impregnada de cru. Doncs bé, aquelles imatges corresponien al naufragi del petrolier Exxon Valdez a Alaska. Tot està inventat fa molts anys. La manipulació informativa, també.

La cara i la creu

2011-06-09T12:27:00.000-07:00

Avui poso un parell de fotos que he fet aquests dies amb el telèfon mòbil. L'una, la primera, denuncia un problema. Un problema del que pengen molts altres problemes i que condicionarà el nostre futur a curt, mig i llarg termini. Cal reaccionar.

La segona, és un problema en si mateixa. La poca democràcia que hi ha, a sobre els fa nosa. Quina penya, Nostre Senyor.

Els matins i la violència

2011-05-30T12:27:00.000-07:00

He estat mirant per internet el programa d'avui dels matins amb Josep Cuní. Cert és, que aquest programa només l'he vist en els períodes que he estat a l'atur, que en són uns quants. Josep Cuní, aquest comunicador que sembla que té molt de gust de connèixe's. Hi havia allí a la taula una sèrie de tertulians professionals donant la seva opinió. M'ha caigut l'ànima als peus. No entenen res del que està passant. Res de res de res. És clar. Els paguen per no entendre res.
Arribarà un dia que veuran imatges de gent passar gana i encara seguiran parlant del sexe dels àngels. Quin fàstig.
Ara estava mirant la web del programa i veig a la Rahola. En fi.

Els dies després

2011-05-26T05:43:00.000-07:00

Avui m’animo a comentar després del dalt a baix d’aquest diumenge. Dues recomanacions per llegir una de força coneguda, el blog de Rosa Maria Artal. I l’altra no tant coneguda, el librillo de apuntes de l’escriptor Ramón Buenaventura.

Sento certa tristesa, no per la derrota dels partits d’esquerra (inclosos IU-ICV). És el que es mereixen quan són partits que han estat a la dreta o molt a la dreta del que els pertoca. Sento tristesa perquè la dreta catalana i espanyola (les autèntiques) tenen, o creuen tenir, un xec en blanc per seguir aplicant retallades. Tant se’ls en fot la plebe.

Han hagut moltes imatges aquests dies on es pot veure la magnitud de la tragèdia:

El vídeo de la candidata del PP a Alfàs del Pi en el col·legi electoral. Tota una demostració de la mala bava que porten aquesta gent a sobre.

La foto i vídeo d’un executiu de telefònica matant marcianets en la seva tableta. Tota una metàfora dels milers de treballadors de telefònica que van al carrer.

La foto de Zaparero assistint la nit electoral a donar la cara. Va amb el seu cotxe oficial, acompanyat de Javier de Paz, conseller de Telefònica i amic de Zapatero.

Bé, ens queden encara les acampades i mobilitzacions que han de venir. Que no decaigui.

Fi de la campanya electoral

2011-05-20T10:58:00.000-07:00

Estem a divendres en pleana campanya d'emprenyamenta i la generalitat ha promés que farà compolir la llei electoral. Tant de bo no ho faci. No ens mereixem després de tot plegat que ens donin bastó.

En referència a les eleccions, tinc el video de tv3 de les eleccions a Amposta. En ell apareixen un grupet de iaios al principi, saludant a l'actual alcalde. El que està assegut a l'esquerra amb ulleres i gorra és el meu pare. Com que és un home amb edat però amb caràcter, li va preguntar a l'alcalde que que s'havien fet els diners, que tanta falta feien a la gent. L'alcalde li vacontestar que estaven amagats a sota d'una rajola... Sense comentaris. Evidentment, aquesta mini-conversa no va sortir per la tele. :)

Retallades

2011-05-14T07:46:00.000-07:00

Aquest matí, manifa a Barcelona. Gent, molta gent. Tant se me'n fot quanta.
No pot ser aquesta pressió a les classes pobres i a sobre, amb fums.
Per la Via Laietana, a l'alçada de l'Avinguda de la Catedral, mirant en amunt, he vist la multitud i m'ha vingut a la memòria aquella multitud que vaig veure mirant des de la mateixa alçada fa tot just 10 anys. Era la manifestació, una de les primeres, contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN 2000). Han passat tots aquests anys, va canviar el govern, però la incertesa continua al Pirineu i a les Terres de l'Ebre. La pregunta ha estat inevitable: Serviran d'alguna cosa aquestes protestes? Ho sento, sóc pessimista.

Parli senyor Camps

2011-05-09T00:09:00.000-07:00

Un pensament que m'ha vingut en aquests temps convulsos on la dreta se'n riu de la vida de les persones. Ho hem vist amb els retalls en la sanitat pública i veiem ara la punta del iceberg amb un Francisco Camps que surt dient: El abuelo de Zapatero no le transmitió cariño.
A mi tampoc em va donar cariño el meu avi. El meu pare és orfe de guerra. El van matar Franco i la seva xusma. Aquesta xusma que avui aixeca cap i diu les animalades que diu. Quin fàstig.

Republicans click here

2011-04-29T01:32:00.000-07:00

Consultant el diari The Guardian, veig que hi apareix un botó on diu: Republicans click here
Clicant aquest botó, desapareixen les notícies relacionades amb la boda reial. També hi ha un botó, quan estàs en la vista republicana, que diu Royalists click here.

Algú s’imagina el cataclisme polític que s’hagués produït aquí d’haver fet algun diari, quelcom semblant?

La cosa o el piano

2011-04-27T06:49:00.000-07:00

De vegades, em pregunto si “la cosa” acabarà morint de l’èxit. Si d’aquí 200 anys, cas que continuem sans i estalvis en aquest planeta, veurem “la cosa” com allò que més que mai, movia muntanyes i que era l’opi del poble.

Qüestió és que l’Emilly, una companya de feina, avui no trobava ningú, absolutament ningú, per anar a les 21:00 al Palau de La Música (sí el de Millet & co) a un concert de piano. Total que m’ho ha proposat a mi i encantat, aniré. A més, em surt debades (o de franc, segons el dialecte).

Per cert, que per espai d’un més, he anat tres cops al palau. Cada cop m’agrada més la música clàssica. Deu ser que m’estic fent vell.

ps. Gaudiu de "la cosa" aquesta nit!!!

Trasvassament del Roine

2011-04-21T01:12:00.001-07:00

He llegit a la bitàcora d'en Manel Zaera (Un any en apunts) que el president de la Generalitat torna a atacar amb la idea del trasvassament del Roine. Amb aquest tema, se'ls hi veu el llautó descaradament. No ens estan dient que estalviem? Doncs estalviem!! Per començar, estalviem aigua.
Ah sí, és veritat. L'aigua és un recurs fonamental per al creixement econòmic. D'acord, baixem-los els impostos als rics i donem-los aigua subvencionada. Que estiguin contents.

Potser cal recordar, que el tema ha estat força estudiat i hi ha models que demostren que l'espiral oferta-demanda que es genera no té fi. S'equivoquen tornant a engegar aquest tema i no fent polítiques de gestió i raconalització de la demanda.

Que asco, Dios Mío de mi vida...

2011-03-30T14:31:00.000-07:00

http://www.revistaecclesia.com/content/view/24725/65/

Una de funcionaris

2011-03-08T01:40:00.000-08:00

M'han passat aquest video. Veient-lo m'ha vingut a la memòria que estic pendent de canvi de nom. A principis de desembre vaig fer la gestió definitiva per deixar de dir-me Francisco Javier Per passar a dir-me Xavier. Està pendent derl jutge.

Actualització: Ja està arreglat. Oficialment em dic Xavier. Consti en acta. Es que havia d'escriure aquest post.

Ep, que estem amb stand by

2011-02-08T14:04:00.000-08:00

Lo dicho. Està aturat però no mort.

Proposta d'iniciativa legislativa popular

2010-11-21T13:29:00.000-08:00

Proposo avui i aquí que qui no vulgui rebre trameses de propaganda electoral a domicili, que no en rebi si no vol. Es a dir, que cadascú que vulgui, demanant-ho per escrit, manifesti que no vol rebre propaganda electoral i d'aquesta manera, s'envii als partits una versió del cens electoral reduïda, on no hi constin aquells que no volem propaganda.

Gràcies
ps1. Conservem el medi ambient evitant imprimir documents innecessaris.
ps2. quins pebrots que tenen.

Eleccions catalanes

2010-11-13T12:28:00.000-08:00

Avui he rebut la primera tramesa de propaganda electoral. Eren paperetes de Plataforma per Catalunya. Diguem-ho clar... un mal començament.

En qualsevol cas, no em queden clares les propostes tent de PP com de Plataforma per Catalunya. Quan parlen d'inmigrants, haurien d'especificar a quins inmigrants es refereixen. Si a tots en general, o només als pobres. Es que em fa l'efecte que aquesta exclusió dels pobres no només volen que sigui aplicable als inmigrants. Quin perill tenen... mare meva.

Eiiiiii, que el blog estava aturat però no mooooort. :)

República bananera

2010-05-14T05:13:00.000-07:00

Els esdeveniments d'aquesta setmana apunten tots al mateix. República (o monarquia) bananera. Això és el que som, quins collons.

Se salen

2010-03-25T02:43:00.000-07:00

Estic escandalitzar. Ara mateix em poso a resar 10 perenostres i a fer penitència.

http://www.nytimes.com/2010/03/25/world/europe/25vatican.html?hp

Cementiris nuclears

2010-01-25T13:23:00.000-08:00

Una breu reflexió que m'ha vingut al cap al moment que escoltava al molt honorable senyor Josep Montilla. No anem bé. Estem dient NO a la ubicació d'un cementiri nuclear a la zona d'Ascó. D'acord. i què diem de les centrals nuclears? I que diem del model de creixement energètic actual que dona per vàlid un augment del consum d'energia imparable? El plantejament del senyor Montilla, en el sentit de "ja amagaran la brossa sota la catifa uns altres", em sembla poc coherent i hipòcrita.

Parlant de residus nuclears, no oblidem, que residus nuclears d'alta activitat, a més de la "brossa" que generen les centrals, ho són les centrals en sí mateixes. Aquí, al costat de casa, a Vandellòs, tenim una central, que porta ja 20 anys sense generar electricitat. Hi ha allí un sarcòfag (anomenat així), que es veu des de l'Autopista i des de les vies del tren, i que ningú sap a hores d'ara quan el trauran. De moment, genera una despesa de manteniment, que després carreguen convenientment al rebut de la llum. Què simpàtics!!

Acabem l'any amb alegria

2009-12-29T12:00:00.000-08:00

Dos videos molt vistos, però segueixen fent-me riure.

Y nos dieron las diez

2009-10-13T23:46:00.000-07:00

Em pregunto perquè em segueix emocionant aquest video ...

58a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern

2009-10-04T13:47:00.000-07:00

Avui acaba la 58a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern que s'ha celebrat al passeig de Gràcia, entre Consell de Cent i Catalunya. M'agrada destacar la fira en un post, ja que des que visc a Barcelona, i fa uns quants anys, crec que no me l'he perdut mai. Passejar, parlar amb els llibreters, remenar llibres, comentar amb la gent sobre algun autor, sorprendre't amb coses curioses... Fa uns anys, vaig comprar un exemplar de la Vanguardia del 21 de febrer de 1932, el dia que va néixer el meu pare. La nota negativa, crec que el nombre de parades va disminuint. Em fa l'efecte que cada any n'hi han menys.

Per si algú vol contractar els serveis oferts en un plafó a l'atzar que vaig triar. :)
És cert, tots els sectors estan en crisi. Si punxeu la foto podreu llegir els anuncis.

La inpunitat del franquisme

2009-09-16T06:10:00.000-07:00

Publica avui, José Saramago, al diari el Pais, una carta titulada La impunidad del franquismo. Com en la majoria dels seus escrits i llibres, una vegada més, no m'ha decebut. Crec sincerament, que en aquest pais (España), no s'ha fet justícia, ignorant els crims comesos pels feixistes, durant la Guerra Civil (1936-1939) i posterior franquisme (1939-1975). En el moment que estem fent això, crec sincerament, que estem assimilant la democràcia com un favor que varen fer-nos i no com un dret que tenim com a persones. Relacionat amb això, podríem discutir quina interpretació en fa de la democràcia, la tant sobada Constitución Española. Una constitució, avalada per un Rei, que va ser designat a dit pel Generalísimo.

España és necessari que compleixi amb les convencions internacionals en matèria de justícia, restaurar les víctimes i assenyalar els criminals, estiguin aquests vius o hagin passat a millor vida. Els ciutadans de bé, tenim el dret.

El que s'ha fet amb el Jutge Garzón (més enllà del que ens inspiri el personatge) m'omple de vergonya com a ciutadà.

Per cert, tal i com s'ha vingut denunciant darrerament, la molt noble i insigne ciutat d'Amposta, continua fent homenatge a un dels fundadors de la Falange: Carrer Ruiz de Alda.

En venda (i 2 i prou per ara)

2009-09-06T13:42:00.000-07:00

Darrer anunci de venda; aquest cop, llibres. Es val a regatejar i es faran descomptes per lots.

Gràcies i disculpeu les molèsties.

Título/ed./Año: Introducción al Pascal. 1ª ed. 1984
Autor: Rodnay Zaks
Editorial: Marcombo, S.A.
Precio: 1 €

Título/ed./Año: Programación en COBOL. 2ª ed. 1992
Autor: J. Astor Vignau
Editorial: EDUNSA.
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Programación con DELPHI 3.0. 1ª ed. 1997.
Autor: Francisco Charte.
Editorial: ANAYA multimedia.
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Diseño y uso de bases de datos relacionales. 1ª. 1997.
Autor: Irene Luque Ruiz – Miguel Álgel Gómez Nieto.
Editorial: RA-MA
Precio: 10 €

Título/ed./Año: La Cara oculta de DELPHI. 2ª ED. 1998.
Autor: Ian Marteens.
Editorial: Danysoft INTERNACIONAL.
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Java Gently. 3ª ed. 2001.
Autor: Judith Bishop
Editorial: ADDISON-WESLEY
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Los secretos de ACCESS 97. 1ª ed. 1997.
Autor: Cary N. Prague – William C. Amo – James D. Foxal
Editorial: ANAYA multimedia.
Precio: 5 €

Título/ed./Año: Introducció a l’anàlisi matemàtica. 1ª ed. 1989.
Autor: Joaquim Maria Ortega Aramburu.
Editorial: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Àlgebra lineal i Geometria. 2ª ed. 1990.
Autor: Manuel Castellet – Irene Llerena.
Editorial: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Eines bàsiques de càlcul numèric. 1ª ed. 1991.
Autor: Anton Aubamell – Antoni Benseny – Amadeu Delshams.
Editorial: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Precio: 10 €

Título/ed./Año: Programación lineal y no lineal. 2ª ed. 1989.
Autor: David E. Luenberger.
Editorial: ADDISON-WESLEY IBEROAMERICANA
Precio: 15 €

Operación Pandemia

2009-08-31T01:02:00.000-07:00

Amb dades concretes i noms propis.

En venda

2009-08-23T13:21:00.000-07:00

Estic fent neteja i he decidit vendre alguns llibres/objectes. Aprofito aquesta plataforma. De moment aquest és el primer. No donaré gaire la tabarra amb això. Només, per si a algú li pot interessar.

Trípode gairebé noude trinca. Deixaràs passar aquesta oportunitat per només 12 €urus!!!

Actualitzo responent el que pregunta la companya Núr: L'andròmina, plegada, fa mig metre aprox. Desplegada amb 2 nivells de potes i telescòpic, fa més de 1,70 metres. No l'he pogut portar a Barcelona aquesta setmana. La setmana que ve, la portaré de casa els pares que és on tinc el mega-rebost. Com que ha estat la primera, queda adjudicat a la Núr.

El Poble Vell de Corbera d'Ebre

2009-08-03T12:51:00.000-07:00

(Anterior) Foto cedida per Manel Zaera.

Una proposta per fer turisme a nivell al sud de Catalunya. Vaig iniciar fa uns mesos, una sèrie de posts que si no recordo malament, portaven per títol, “Itineraris per la comarca del Montsià”. Bé, com sempre, he anat deixant les coses per diferents motius. Reprenc, la sèrie amb l’esperança d’anar-ne posant de tant en tant. Això sí, ampliant l’espectre geogràfic, de la comarca del Montsià a les Terres de l’Ebre. El post que volia posar fa uns dies va sobre el Poble vell de Corbera d’Ebre. Parlar de Corbera, és parlar de la Baralla de l’Ebre. Deia el Generalísimo que la Batalla de l’Ebre, havia estat la Batalla més lletja de quantes es varen lliurar a la Guerra Civil (1936-1939). Uns mesos d’acarnissament, on van morir milers de persones. Testimoni d’aquesta batalla, entre altres, es troba el Poble Vell de Corbera. El poble va ser destruït l’estiu de 1938. A posteriori, el nucli es va establir a la part baixa (tal i com es pot veure a la primera fotografia).

És una visita que val la pena. Es poden trobar tots els detalls a l’enllaç que he posat. Val la pena fer la ruta de l’Abecedari de la pau, seure un moment i reflexionar. Propera a l’església es troba la placa que hi ha a continuació.

És evident que quelcom estem fent malament, no hi tinc cap dubte.

Les comarques de l’interior de les Terres de l’Ebre, són de les més caloroses de Catalunya a l’estiu. Al hivern fa fred; en dona testimoni aquesta foto meva, presa el 26 de desembre de 2007.

Potser una bona època per fer una visita és a la tardor.

A per cert, bones vacances, a qui en tingui.

Houston, tenim un problema (a Ascó)

2009-07-21T05:49:00.000-07:00

El post d'avui, anava sobre el tema del títol però aprofitaré per enllaçar un tema greu que ha sorgit avui. Veiam si s'entén la indirecta. Es compleixen 40 anys de l'aterratge a la lluna de la primera nau provinent del planeta blau (que poètic m'ha quedat). No sóc cap expert, per posar-me a parlar del tema, ni en tinc cap intenció (tampoc cap interès). Simplement enllaçar un breu article que publica José Saramago avui a "el Pais" en referència a l'aniversari. Deia, crec que Albert Einstein, quelcom semblant a: La pregunta no és si hi ha vida intel·ligent fora d'aquest planeta; la pregunta és, si n'hi ha en aquest planeta. ... ...

I enllaço tot seguit, el que ha passat avui, aigües amunt del estimat riu Ebre. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=631171&idseccio_PK=1021 Repeteixo i no em cansaré de repetir: SI US PLAU, TANQUEM LES NUCLEARS D'UNA VEGADA.

Negoci per a uns pocs, perill per a uns molts

2009-07-02T12:19:00.000-07:00

No em cansaré de repetir-ho: s'han de tancar les nuclears.
El govenrn espanyol continua fent la guinyada a la indústria nuclear

A menys d'un mes d'una decissió

2009-06-08T14:01:00.000-07:00

En aquests dies de campanyes electorals i d'eleccions, hi ha un tema que no ha transcendit gaire i que precisament s'hauria de revisar i regular a nivell europeu: s'han de tancar les centrals nuclears. El Consejo de Seguridad Nuclear, s'ha pronunciat favorablement a la continuitat de l'explotació de Santa María de Garoña. Una central, la més antiga d'Espanya, situada al nord de Burgos.
El Ministeri d'Indústria és qui té la darrera paraula, i s'ha de pronunciar abans del 5 de juliol.

Seguiran decebent-me les esquerres?
Ah, se m'oblidava. El CSN està format per consellers proposats per PSOE, PP i un de CIU.

Informació favorable a la continuïtat, es pot trobar en els enllaços indicats. Per contrastar-ho, es pot trobar informació al lloc de Greenpeace.
Resto a l'espera de notícies. Si avui no som actius, demà continuarem sent radioactius.

Editat a 09/06/09: Zapatero respon (o no?)

Una versió de l'estaca

2009-05-25T12:35:00.001-07:00

Avui he descobert aquesta versió de l'Estaca, de Lluís Llach. Una curiositat i una sorpresa per mi. No la coneixia. He trobat dues versions.

En aquest enllaç en parla.

D'exàmens estic. Res més per ara.

Athletic, Athletic zu zara nagusia

2009-05-13T11:36:00.000-07:00

Athletic, Athletic, Athletic eup!
Athletic, gorri ta zuria
danontzat zara zu geuria
Erritik sortu ziñalako
maite zaitu erriak

Gaztedi gorri-zuria
zelai orlegian
Euskalerriaren erakusgarria.
Zabaldu daigun guztiok
Irrintzi alaia:
Athletic, Athletic
zu zara nagusia
Altza Gaztiak

Athletic, Athletic,
gogoaren Indarra.
Aritz zarraren enborrak
loratu dau orbel barria.

Aupa mutilak!
aurrera gure gaztiak!
Bilbo ta Bizkai guztia
goratu bedi munduan
Aupa mutilak!
gora beti Euskalerria!
Athletic gorri-zuria
geuria.

Bilbo ta Bizkai guztiak gora!
Euskaldun zintzoak aurrera

Traducció

Pèrdua "tarjetero"

2009-04-24T07:14:00.000-07:00

Hola,
avui he perdut un "tarjetero" (no sé com es diu en català) amb una T50/30 i un abonament de metro de Bilbao (Creditrans). Ja he fet totes les gestions a objectes perduts de TMB, etc, però si algú se'l troba, tindrà un premi especial, que encara haig de pensar.

:(

Gràcies

Bona Diada

2009-04-22T10:23:00.000-07:00

La història (relat curtet, curtet) que volia contar avui, va d'una d'aquelles situacions que es donen més sovint del que ens pensem. La vaig sentir fa molt temps per la ràdio i avui, aprofitant que demà és Sant Jordi, em ve de gust escriure-la. Veiem si me'n surto.
La història tracta d'una senyora, que estava esperant un tren en una estació concorreguda. Com que el tren anava amb retard, cosa habitual a la Renfe (aquest ha estat un afegitó meu, és clar), va decidir anar a comprar-se unes galetes en un dels quioscs. Va comprar un paquet, se'l va posar a la bossa de mà, i va anar a seure's en un banc. Uns instants després, una noia jove i d'aspecte descuidat, s'asseia al seu costat. Quina va ser la sorpresa d'ella, que al cap d'un moment, va veure com la noia agafava una galeta del paquet. Indignada, sense pensar altra alternativa, en va agafar una la senyora en qüestió. No havia passat ni un minut, que la noia va tornar a agafar una altra galeta; i a això, la senyora va respondre agafant-ne una altra ella. El moment tens va anar desenvolupant-se, en un teva-meva, fins que va arribar la darrera galeta. La noia va agafar la galeta, la va trencar per la meitat, i li'n va oferir una a la senyora. Aquesta, amb un excés d'ira, va arrebatar-li-la i se la va posar tota de cop a la boca. Amb això, havia passat una estona, i va arribar el tren que havia d'agafar la noia. Va pujar i se'n va anar. Un moment desprès, quan la senyora va obrir la bossa de mà per contestar el telèfon mòbil que estava sonant, va veure que hi havia el paquet de galetes que havia comprat en el quiosc.

Bona Diada!!

Visionaris

2009-04-15T11:05:00.000-07:00

Inauguro amb aquest post una nova secció que anomenaré, com el títol del post: "Visionaris". És possible que aquest sigui el primer idarrer post d'aquesta secció, però em venia de gust inaugurar-la. Ja que escric poc, doncs, donar-li mica més d'autobombo no?

Recordo fa uns anys, al voltant de l'any 1995 (no sé ben bé si una mica abans o després), estava estudiant la "diplo" en estadística a l'Autònoma. Una de les assignatures que era en el programa d'estudis i que, de fet, no vaig fer ja que no m'interessava, era la de xarxes de comunicació. Era una assignatura de cultura informàtica i feia un repàs general i per sobre al món de les xarxes: des de la més senzilla (2 ordinadors,amb el corresponent cable de connexió), fins a una xarxa de xarxes que s'anomenava Internet. Un dia, a l'aula d'informàtica i davant d'un ordinador, em van explicar de què anava això d'Internet. Pàgines web, correu, etc. El que se'm va ocórrer dir al moment, va ser més o menys... "a això del Internet, li queden 2 telediarios i mig de vida; l'any que ve, ja no se'n recordarà ningú".

És un exemple, de fins a quin punt arribo a ser visionari :) . Es clar que, a mi no em paguen per això. Però... hi ha visionaris professionals, que sí que cobren. Qui deia que això de la crisi, a aquestes alçades de l'any, ja s'hauria acabat?
Rrrrrreflexionem-hi....

Per camins i zones del Montsià (I)

2009-04-03T07:52:00.000-07:00

Gentilesa de la Núr, que el tenia en el seu lector d'RSS, torno a penjar aquest post.
Gràaaaacies
Començo aquí un seguit de posts on aniré parlant de la meva comarca natal (el Montsià). Aniré posant fotografies i algunes idees sobre indrets i temes ben diversos. No sé si me'n sortiré, ni quan durarà. De fet, tampoc sé quan durarà aquest blog però, això és un altre tema.
Comencem per un clàssic a la Comarca. Una excursió a la "Roca Foradada". És una ruta conegudíssima i tampoc m'extendré gaire en detall. Es pot trobar informació en infinitat de blogs i en la web de la mateixa Agrupació Excursionista Catalunya. És un punt elevat molt pròxim a la costa, motiu pel qual, hi ha bones vistes del tros de costa que va de Tarragona a Castelló (diuen que fins i tot Mallorca en dies clars) i molt bones vistes de l'estimat Delta de l'Ebre. Comentar que no és difícil trobar-se una rabera de bous i vaques pel camí. En principi, no hi ha cap perill, sempre i quan no els molestis i facis el que t'indiqui el pastor que els acompanya. Adjunto unes fotos de la darrera vegada que vaig anar, al febrer de 2007. Tinc ganes de tornar-hi, per cert. En aquesta excursió anàvem en Jordi, la Amanda, la Núria (Rubia) i jo mateix.

En aquesta es pot veure la Roca Foradada en qüestió.

El dia no era molt clar, però es pot veure una vista magnífica de la península de la Punta de la Banya. Feia un vent que tombava. En general, a dalt del cim, fa vent. Les dos noies, es van tenir que agafar a mi. En cas contrari, se les enduia el vent.

Unes vaquetes pel camí. muuuuuuuuuuuuuuuuuuu

nyap

2009-04-03T07:20:00.000-07:00

Ahir a la nit, em vaig carregar sense voler el darrer post que vaig publicar, sobre la Roca Foradada. Ja ho sento. Volia publicar-ne un de nou i i em va sortir aquest nyap. Buff, massa coses.

Helicòpter sobrevolant Barcelona a la una de la matinada

2009-03-19T02:42:00.000-07:00

Càrrega policial indicriminada contra tothom al centre de barcelona.
Vaig coincidir fa tres o quatre anys en un sopar amb un mosso d'esquadra del grup d'antiaval·lots i em venia a argumentar que, si no vols rebre cop de porra, no et fiquis. Si passes per allí, perquè vols entrar a casa teva, és el teu problema. Ells fan la seva feina. Tot un intel·lectual, vaja... Ahir a la nit, va haver-hi un helicòpter sobrevolant Ciutat Vella fins altes hores (com a mínim fins la una que me'n vaig anar a dormir). No entenia que podia ser. Es clar, era l'estat de guerra particular que havien muntat els senyors mossos.

Cada dia sento més vergonya d'haver votat el Tripartit.

D'un tema relacionat amb això, en parlaré en un poroper post. A veiam si li trec la pols a uns retalls de diari i els escanejo.

Merda seca (o tendra) punxada amb un pal

2009-03-02T12:58:00.000-08:00

M'he assabentat aquest migdia via tv3 a la web del programa els matins, presentat pel gran Josep Cuní, que hi ha un grup de gent a Barcelona que es dediquen a etiquetar les tifes de gos que van trobant pel carrer, amb una banderola, on posa "BCMerda. Fes-lo cagar al teu llit". Annexo la pàgina web del col·lectiu, per si algun lector/lectora està interessat/ada en participar amb la campanya. Em sembla una campanya que pot ser útil. Perquè no? Afegiria a més, que les merdes que es veuen pels carrers de Barcelona, no són necessàriament de gossos. N'hi ha d'humanes també. Cal retirar les tones d'excrement que empastifen diàriament la ciutat i sancionar-ne els responsables de manera que escarmentin.
Aquesta és una impressió personal, i no en tinc dades però, crec que la gent que deixa els excrements de gos a la via pública i els que abandonen els animals quan fan nosa, són els mateixos mal parits, alcap i a la fi.

Experiències i reflexions en la pràctica de "Language exchange"

2009-02-21T08:56:00.000-08:00

Fa uns mesos posava aquest anunci amb la intenció de fer tenir una ronda de contactes amb l'objectiu de practicar l'anglès parlat (i també escoltat, entrenament de l'orella):

Spanish/Catalan native is interested in language exchange (Conversation). My Spanish/Catalán for your English. If you would like to do language exchange contact me at xavi.xaviduran@gmail.com .
See you

La idea aquest estiu, era complementar aprenentatge a l'acadèmia amb això. El company Ferran em va donar alguns consells i els vaig posar en pràctica. No va anar malament. Vaig tenir una vintena de contactes, dels quals 10 o 12 van ser amb una mateixa persona. La Nathalie, una noia de Birmingham. A l'octubre, entre el treball nou i les classes, vaig deixar el tema de banda. Problemes/comentaris al voltant de l'experiència viscuda:

1. És difícil trobar gent interessada. Hi ha molta oferta de catalano i/o castellano parlants que volen aprendre anglès i no a l'inrevés.
2. No concordança d'interessos. La meva actitud sempre ha estat anar per feina. Quedem en un lloc a Barcelona (a poder ser no molt cèntric), parlem, llegim fragments de llibre o article que no queden clars, quedem per un altre dia i podem fer una petita redacció i ens la corregim mútuament... La gent que m'he anat trobant és jove, mínim 10 anys més jove que jo i la veritat és que el tipus de quedada que busquen és un altre. La majoria de trobades han acabat amb un fins aviat, que sempre acaba essent un...mai més. Sóc un muermo, ho reconec.

Ara per ara, i amb això responc a la Núr ( :-) ), anar a una xerrada o conferència pronunciada en anglès, és una bona alternativa per entrenar l'oida.
Actualment, estic en una tessitura en la qual no tinc gaire temps, ni per anar a un curs d'anglès, ni per fer intercanvi. Em dedico a escoltar podcasts de la BBC en estones perdudes. Però bé... em reitero en l'anunci.

Tot escoltant a una eminència

2009-02-11T00:20:00.000-08:00

Ahir a la tarda vaig estar en una conferència que va pronunciar el doctor Pedro Alonso. Especialista de prestigi en la lluita contra la malària i avalador d'una vacuna contra aquesta malaltia, que aviat estarà disponible al mercat. Tot un senyor candidat a premi Nobel. Valia la pena anar a veure'l: pel personatge en sí, per l'exposició dels mètodes en bioestadística i epidemiologia (el camp en el que estic treballant ara) i perquè era en anglès. Bona oportunitat per practicar-lo. Comentar que el camp de treball del grup de recerca és a Moçambic, que estan a la recerca d'una vacuna (que ja han trobat) i que hem de tenir present que cada 30 segons mor al mon, una persona afectada de malària; essent afectada fonamentalment, l'Àfrica Subsahariana. Fins aquí, tot bé. El cas és, que en l'exposició hi ha un parell de coses que no acaben de quadrar. La primera, que hi ha zones al món que han eradicat la malaltia sense necessitat de vacuna. Els mapes d'evolució, així ho mostraven. La segona és que, resulta més eficaç la instal·lació de mosquiteres a les "vivendes" que la pròpia vacuna. Les xifres de prevalença que va mostrar, així ho indicaven també. De fet, una exposició de gràfics, una mica coherent, hagués deixat en evidència el suposat èxit de la vacuna.

Aleshores hom es pregunta...
Campanya per fer un mon millor o negoci rendible d'una multinacional?

Decisions que hom pren

2009-02-05T01:18:00.000-08:00

Volia escriure sobre el tema dels autobusos urbans que porten propaganda sobre temes del més enllà. Ho deixem per un proper post. El que vull comentar avui, després d’un temps sense escriure res, és novament sobre la RENFE. Tema recurrent en aquest bloc, malgrat que prometo que aquesta serà la darrera vegada que en parlo. Dilluns vaig venir a Barcelona amb el tren que surt a les 6:30 del matí de l’Aldea. Entre Viladecans i el Prat, varem estar parats durant una hora aproximadament. El motiu, un incendi en un tren que anava davant el qual, havia tallat el corrent elèctric. Una parada d’una horeta. Res, comparat amb altres aventures-desventures que he patit en els darrers 15 anys d’anar i venir. El fet és que, en aquesta parada d’una hora, vaig acabar de prendre una decisió. En els darrers mesos i sobretot a finals del 2007 amb les incidències de l’AVE, vaig venir agafant l’autobús de línia que fa el trajecte Terres del Ebre – Barcelona. Realment, en el trajecte Amposta – Barcelona, no té ni punta de comparació amb el “servei” que ofereix RENFE. Més econòmic (RENFE va eliminar fa un temps el sistema d’abonaments 10 viatges - 3 mesos) i més còmode (surts des d’Amposta). No cal dir que t’estalvies el cost del viatge a l’estació (amb bus o amb cotxe particular). Conclusió: el servei de bus que ofereix La Hispano de Fuente en Segures (HIFE) és clarament millor.

Mai ho hauria dit i no seré jo, qui defensi la Companyia però, els fets i les xifres parlen per sí sols.

És sorprenent, com uns governs d’esquerres (a Catalunya i a Espanya) estan impulsant i s’estan tirant (aparentment) els trastos al cap, per unes infraestructures, que estan justificades gairebé en exclusiva, per l’obra en sí mateixa: l’Aeroport o l’AVE de Sants a la Sagrera, per exemple. I resulta que unes infraestructures ferroviàries, les de la xarxa de Rodalies i Regionals, que necessiten inversió en canvi de trens (són deplorables alguns “Borregueros”), millora i augment en nombre de les vies, increment en les freqüències de pas, i un llarg etc, estan totalment deixades de la mà de Déu. Allò que afecta a les persones que cada dia ens aixequem per anar a treballar, els importa un rave.

De moment, i si no hi ha res excepcional, a partir d’ara pujaré a Barcelona sempre en Bus.

Exotisme Ibèric

2009-01-08T02:08:00.000-08:00

Surt ara el senyor Aznar dient, entre d'altres coses, que la victòria d'Obama a les eleccions de EUA és un exotisme històric.

Bé, té excusa. No oblidem això:

Pròsper any nou

2008-12-31T00:23:00.000-08:00

Us desitjo un pròsper any nou. Endavant!!! No sé que més dir. Acabo l'any sec d'idees. Millor així. Alguns, com el senyor Montilla, tampoc saben el que dir i et solten un discurs... :-| Així que millor em quedo callat. Continuaré donant canya l'any que ve.

Foc d'artifici del Aste Nagusia'08.

Zorionak

2008-12-24T09:26:00.000-08:00

Bona Nadal a tothom que ho llegeixi, us desitja el vostre company Xavi. De passada he posat aquesta foto d'un Guàrdia Civil caganer que vaig comprar ahir a la fira de Santa Llúcia. És que és clavat als de debó... És per no desentonar amb el caràcter global d'aquest blog.
Continuaré l'any que ve!!!

pd1. Quin fred que fot, collons
pd2. El caganer està cagant a sobre del llibre, la matèria del qual, tinc exàmen el proper dia 16 de gener. :)

Bajoques

2008-11-26T15:08:00.000-08:00

El títol del post és, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear:
El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía.

El cert és que, a casa i a les Terres de l'Ebre en general, sempre ho he sentit d'aquesta manera. El que es coneix com mongeta tendra, són les bajoques de tota la vida (què faria jo sense elles, per cert...). Segons diu el diccionari doncs, és una forma dialectal pròpia dels territoris esmentats. L'alegria (alegria de l'horta, es clar), l'he tingut aquesta setmana quan, comprant en un súper de Barcelona, he trobat la llauna marca blanca que apareix a la foto.

Em sembla positiu que s'emprin variants dialectals en l'etiquetatge en català de productes. Enriqueix la llengua i els que la parlem, sens dubte.

Estaven bones, per cert.

...M'he fixat una mica millor en el pot i hi predomina el castellà. Cert, això li treu mèrit.

Reflexions des de la calma

2008-11-15T10:50:00.000-08:00

Estic aquests dies amb la idea de deixar el blog indefinidament. El cert però, és que he tingut súpliques indirectes per part d'en Pedro (estudiant de xinès vallenc, biscaí d'adopció) i directes, de la Rubia (una mossa rossa que conec fa anys), de que no el deixi, que continuí posant coses. La situació és que estic treballant, començat a treballar en un entorn nou que em té la testa ocupada moltes hores. Apart, estic amb el màster. Bé, només estic posant un pensament per escrit. No me les dono d'home ocupat, no em fa cap falta. Simplement, tinc poc temps, per escriure i per llegir coses a la blogsfera (i coses en general :( ). Sapigueu però, Ferran, Nur, i tants altres que us tinc en un lloc als "favoritos" i que us llegeixo encara que no aporti cap comentari.

Bé, seguirem posant el nas de tant en tant. De tant en tant...
Estava mirant unes fotos ara. He trobat aquesta, presa en un bar de la zona de San Mamés (té un aire nadalenc).

RENFE MEDIA DISTANCIA respon

2008-10-30T12:04:00.000-07:00

Aquí va el e-correu resposta de RENFE, al e-correu que els vaig enviar. Més informació als posts:
Post1
Post2

Sembla ser que existeix una targeta 6 viatges amb validesa un mes, però... oh sorpresa!!! Només és vàlid per a "la Red TRD de Andalucía y de Castilla y León de la línea Salamanca - Madrid en el trayecto abonado".
Enllaç

En fi, sense comentaris, si no hi ha pressió de la gent i ens quedem amb al braços creuats... a veure-les venir.

Distinguido señor:

En respuesta a su e-mail, le participamos lo siguiente:

En primer lugar, le agradecemos la utilización de nuestros servicios para sus desplazamientos.

Respecto al motivo de su correo, le comunicamos que Renfe Media Distancia está llevando a cabo una reordenación de los diferentes productos comerciales que oferta, con el fin de que cada uno tenga una personalidad definida en función de las prestaciones, validez y precio, a la vez que se persigue incentivar la asiduidad de los viajes de nuestros clientes.

Actualmente, la comercialización de títulos multiviaje en las diferentes comunidades, dependiendo de la oferta de trenes, es la siguiente:

- Con validez para el mes natural abonado:
Abono Mensual Total, Abono Mensual Exprés y Abono Mensual Regional.
- Con validez de un mes desde la fecha de compra:
Tarjeta 6, Bono Interregional, Bono Exprés y Bono 10 Regional.
- Con validez de dos mes desde la fecha de compra:
Abono 20

En cada Comunidad se están comercializando los productos específicos a su oferta de trenes; por ello, la reordenación de las prestaciones nos permitirá ofertar para igual tipo de servicio el mismo producto en todas las Comunidades, y, además, nos posibilitará combinarnos con la oferta de otros medios de transporte que disponen de títulos multiviaje similares.

No obstante, es posible que, en un futuro próximo, se proceda a una nueva reestructuración, con la que los abonos de 10 viajes prolonguen su validez.

Atentamente,

RENFE MEDIA DISTANCIA

Tot recordant una manera de no embrutar la ciutat

2008-10-25T09:38:00.000-07:00

Aquesta tarda estic estudiant a "l'habitació de l'ordinador" de casa els pares. Fa un moment he anat a la cuina a buscar un tros de cóc de xocolata (que bo que està el coc que fa la mare!!!). Acte seguit ha vingut darrera meu, la meva mare amb un plat.
- És per a que no facis molles al terra.
- D'acord mama, se m'havia oblidat- li he contestat.

Pensant en ella, m'ha vingut a la memòria una batalleta de fa uns quants anys. Devia jo tenir-ne uns 10 o així. Estava berenant al menjador de casa i em va enviar la mare al súper (la cooperativa "la Unió" per a ser més exactes) a comprar no recordo què. Casa meva estava a uns 150 metres d'aquesta botiga. La sorpresa meva va ser quan, en entrar a la botiga, vaig descobrir que portava el plat aguantant-lo amb una mà a l'alçada del pit i amb l'altra mà, menjant l'entrepà de pernil dolç. Inèrcia? Anava completament distret? No ho sé, vaig girar cua i vaig tornar a casa a deixa el plat dels nassos. :-|
Sort que no em vaig fixar en si la gent que em vaig creuar, em mirava.

....Post dedicat amb tot l'amor a la mare Encarnita.

Després d'uns mesos de reflexió i estudi...

2008-10-22T03:44:00.000-07:00

He trobat feina. Just el passat dia 13, dia del meu aniversari, em van comunicar que m'acceptaven en un nou lloc de treball. Torno al món laboral després de 10 mesos a l'atur, avui ja és definitiu. Començo a principis de novembre. Nova feina, nous companys, nova especialitat (n'estava fart de la consultoria financera), nous objectius...
Aquest blog el vaig començar més o menys pel temps que em vaig quedar en "dique seco". Continuaré amb ell. M'agrada la experiència

Que vagi bé (a tothom i a mi mateix)

Aniversari

2008-10-13T02:10:00.000-07:00

Avui faig 34 anys. Havia pensat escanejar i penjar una foto del meu aniversari de fa 32 anys, però no m'ha vingut a ma fer-ho. En fi, nous projectes, suposo i il·lusions renovades, espero. Continuarem per aquí.

Un vídeo musical per amenitzar-ho.

Una cançó d'amor per als minuts previs a una entrevista de treball

2008-10-07T02:33:00.000-07:00

Carta a RENFE

2008-10-01T06:05:00.000-07:00

Deixo enganxada la carta que he enviat a RENFE. En fi, no servirà de res...

Apreciados señores:

Les escribo para hacerles una reclamación acerca del cambio de validez del título Bono-Exprés. Como ya sabrán, ha pasado de validez tres meses a validez un sólo mes. Llevo desde el año 1993 viajando con RENFE con el título Bono Exprés. Dicho título, teniendo una validez de tres meses, permite a las personas que hacen trayecto de ida y vuelta al menos 5 veces en los tres meses (10 viajes), disfrutar del descuento. Reduciendo la validez, de tres meses a un mes, desaparecen dichas ventajas. En particular, las personas que hacemos dos trayectos semanales (ida y vuelta) entre dos destinos concretos, con una validez de un mes no nos da tiempo de agotar el titulo.

Quisiera manifestarles mi queja a este respecto, dado que ello lleva implícito, en general, un encarecimientio de las tarifas: de tener que comprar un paquete de 10 viajes, a tener que comprar trayecto de ida y vuelta; siendo esta opción la más económica para los/las que no disfrutamos de otros descuentos.

Sin más que añadir, les ruego reconsideren el cambio que están aplicando en la validez de los títulos Bono Expres. Sin duda, ello repercutirá en beneficio mutuo (clientes/compañía).

Reciban un cordial saludo, att
Xavier Duran

Bono-expres amb caducitat un mes

2008-09-29T05:41:00.000-07:00

Volia escriure un post poètic, l'estava preparant, però aquest matí he decidit canviar-lo i ferne un altre d'urgent (relacionat precisament amb la RENFE).
El fet ha passat aquest matí, quan he anat a la taquilla de RENFE de l'Aldea a comprar un Bonoexpres (abonament de 10 viatges amb validesa un mes). El senyor de la taquilla m'ha dit que la validesa de l'abonament era de només un mes. Que ho tingués en compte a partir d'ara. Clar, jo i molta gent com jo, que baixem com a molt, cada cap de setmana a casa, no gastem 10 viatges en un mes!! Per tant, no ens surt a compte. La gent que ja no tenim opcions de carnets joves (en cap de les seves modalitats), ens suposa una pèrdua de gairebé dos euros per viatge. Sincerament, em sembla un cop baix. El més econòmic és comprar viatge d'anada i tornada. El tema que comento dels preus, és aproximat, m'haig de documentar i fer els càlculs necessaris. Ho publicaré en quan ho tingui. Faré una queixa i la presentaré a l'oficina d'atenció al client. No sé a quanta gent arribarà aquest post, però convido des d'aquí a tota aquella gent que estigui afectada per aquest tema (que no som pocs), faci el mateix. Els responsables de RENFE s'estan cobrint de glòria. Així es fomenta el transport públic en aquest país. Visca!!

Goteras? Goteras hay en todo el tren!

2008-09-27T09:33:00.000-07:00

Fa dies volia publicar un comentari sobre el que em va passar dilluns al tren que surt a les 8 del matí de l'Aldea cap a Barcelona. Afortunadament, me'n vaig lliurar dels endarreriments que va haver-hi en posteriors trens, gent tirada en mig de ninguna part, etc. Inclemències meteorològiques, d'acord, causa aliena a RENFE/ADIF. El que sí que va haver en el transcurs de viatge va ser una intensa pluja. La qüestió és que tenia una motxilla petita al terra i se'm va mullar bastant. Hi havia una gotera al sostre, a sobre meu, i anava caient un filet d'aigua per la paret. Quan me'n vaig adonar, ja era massa tard. Es van mullar uns apunts, una novel·la i la cartera on portava 50 euros. El bitllet va quedar amb una consistència de paper higiènic sorprenent. Com que els bitllets de 50 euros em sobren... El vaig recuperar en arribar a casa. Quan va passar l'interventor a comprovar els bitllets, li vaig dir:
- Escolti, que hi ha una gotera aquí a dalt.
I ell em va contestar:
- Goteras? Goteras hay en todo el tren!
En bon home amb cara de... què m'estàs dient?
Que els trens de la RENFE tinguin goteres, era quelcom que ja sabia. Més d'una vegada m'he trobat amb vagons tancats amb aquest problema: goteres per totes bandes, mullant-ho absolutament tot.
Una batalleta més :)

Copy-paste

2008-09-25T13:26:00.000-07:00

L'adreça electrònica que ha enviat aquest missatge no accepta respostes.
Per gestionar noves consultes www.5430.cat

Resposta del Servei d'Atenció 5430:

Gràcies pel seu missatge. Hem pres bona nota de les seves observacions; mereixen reflexió.

Atentament,

Televisió de Catalunya
Servei d'atenció a l'Espectador www.5430.cat

"Camins d'aigua"

2008-09-21T01:22:00.000-07:00

Aquest és el monogràfic més o menys divulgatiu, sobre la conca de l'Ebre, des del naixement del Riu fins al Delta, que han emès per TV3 en les darreres setmanes; un total de set capítols.
Adjunto a continuació la carta que he enviat a TV3 manifestant la inquietud que m'ha generat el programa en qüestió. Reconec, rellegint-la ara, que no està gaire ben estructurada però bé, m'interessava sobretot el missatge i ser el màxim de concís. És el que hi ha...

Dirigida als responsables dels continguts del programa "Camins d'aigua" i al senyor Tomàs Molina.
Apreciats senyores/senyors:

M'adreço a vostès per fer un comentari en relació a la la sèrie de Televisió de Catalunya "Camins d'aigua". Un cop acabada la sèrie aquesta mateixa setmana, potser és moment de fer alguna petita reflexió. Deixant de banda algunes errades (de les quals en deveu estar ja informats), val a dir que ha estat una bona sèrie, tant pel que fa a continguts com pel que fa a la fotografia. En un altre ordre de coses, el que voldria destacar (i és el motiu de la present carta) és la insistència al llarg de tots el capítols, en la bondat i necessitat de les diferents infraestructures hidràuliques que hi ha al llarg del riu; en particular dels embassaments. A priori, l'argument és de pes i sembla lògic. Els embassaments són positius ja que laminen les riuades i en conseqüència, aigües avall de la presa, no hi ha inundacions. De fet, s'ha presentat el riu com quelcom salvatge, que la ma de l'home ha anat domant i dominant amb esforç i tenacitat al llarg dels anys. Bé, és un punt de vista com qualsevol altre. Donada la orientació que s'està donant en l'àmbit informatiu al tema de la gestió de l'aigua, és coherent, que des del programa "Camins d'aigua" en particular, i des de TV3 en general, feu pedagogia a favor d'aquesta idea pro infraestructures. Haurien de canviar molt les coses per a que això no fos així. El que crec que hauríeu d'haver fet és contraposar i explicar ben explicat l'altre punt de vista en relació al tema. La regulació mitjançant embassaments i altres obres, el que fa és alterar el règim natural del riu; i això significa manca d'aportació de sediments al Delta, alteració del cicle reproductiu dels peixos, contaminació als embassaments, etc. A més a més, el control de les avingudes, ha generat una falsa sensació de seguretat, fomentant l'ús especulatiu de les planes inundables, i degradant les riberes. En conseqüència, les pèrdues per inundacions no han fet altre que augmentar any rere any, degut a aquesta privatització del domini públic hidràulic (Jiménez Torrecilla y Martínez Gil, 2003).

Sense més que afegir, us animo a que feu de TV3 (la vostra, la nostra) la millor i més solvent televisió de l'estat espanyol.

Felicitats pels 25!!!
Xavier Duran

Barça i Copa Catalunya: uns breus comentaris

2008-09-12T07:09:00.000-07:00

Poso aquí per escrit algunes idees que he tingut en els darrers dies arran de l'afer de les semifinals de la Copa Catalunya disputades a La Ràpita. La polèmica va venir pel fet que Pep Guardiola, l'entrenador del Barça, va portar un equip format pels jugadors del filial i alguns juvenils; es a dir, cap titular, amb la consegüent indignació dels afeccionats Barcelonistes de les Terres de l'Ebre. Enumero les meves impressions breument. No tenen perquè ser coherents entre sí:
1. Em sembla lògic l'emprenyament dels seguidors Ebrencs i de La Ràpita en general, que hi ha post esforços econòmics i humans. És legítim que escridassessin als representants blaugrana (president, entrenador, etc). Jo personalment, si s'hagués donat el cas, m'hagués quedat a casa: Una mostra de pressió en senyal de protesta.
2. Pep Guardiola i Joan Laporta van al·legar que no havia vingut cap membre de l'equip titular (concentració amb les respectives seleccions nacionals apart), degut a la conjuntura de partits de Lliga i Champions. Crec que tenen raó. Avui dia, s'està jugant a futbol a uns nivells de desgast físic impressionants, perjudicials fins i tot per la salut. No oblidem els casos de morts sobtades dels quals hem estat testimonis en un passat recent. Bé, aquesta és la realitat a la que han arribat equips de futbol, televisions, diaris esportius i no esportius... S'ha de créixer per guanyar diners i seguir augmentant beneficis. S'estan jugant molts partits i de vegades molt seguits. Posats a establir prioritats, millor sacrifiquem la Copa Catalunya que ja veus...
3. Què és el Barça sense els milions d'euros en fitxatges que hi ha al darrera? En la semifinal contra el Sant Andreu ens ho van ensenyar. Ve a ser un equip que juga contra un segona B, dona una pobra impressió i finalment, perd. Bé pel Sant Andreu (barri de Barcelona on visc). Visca el Sant Andreu!!!

4. Al Futbol Club Barcelona, Catalunya li importa un rave. L'interès que han mostrat per la Copa Catalunya és la punta de l'iceberg. Però és que, només cal veure que el català, la llengua de la nació de la que n'és capital Barcelona, de la qual n'és equip el Barça, no és la llengua vehicular al vestidor. No el parlen. Només cal veure l'actitud xulesca del Eto'o. Bé, d'acord, donem-li la raó al senyor Boadella. El castellà és la llengua de Catalunya.

Deia el Perich...

2008-09-05T04:23:00.000-07:00

Relacionat amb el post anterior...

Ser pobre i de dretes és com si et donen pel cul i a sobre, demanes perdó per donar l'esquena.

L'elefant

2008-08-31T01:33:00.000-07:00

Una història per reflexionar i aplicar el conte...

EL ELEFANTE

Lo que más le gustaba del circo eran los animales y entre todos ellos había uno muy especial, el elefante.

Durante su función, hacia despliegue de su tamaño y fuerza..... pero una vez terminado, el elefante quedaba sujeto tan solo por una cadena que aprisionaba una de sus patas a una pequeña estaca clavada en el suelo. El misterio era evidente: ¿cómo un animal tan grande se quedaba sujeto sin moverse, atado tan solo a un trozo de madera?. Lo que estaba claro es que el animal no quería huir, podría con toda seguridad ser capaz de arrancar un árbol de cuajo, y con mucha más facilidad arrancar esa estaca y marcharse... ¿por qué no lo hacía?

Un día preguntó por el misterio del elefante y le dijeron que el elefante estaba amaestrado.... pero, si está amaestrado ¿porqué lo encadenan?, nadie le contestó, ni supieron darle una explicación coherente. Al cabo de unos años alguien pudo por fin contestarle a esa pregunta

EL ELEFANTE NO ESCAPA PORQUE HA ESTADO ATADO A UNA ESTACA DESDE QUE ERA MUY PEQUEÑO.

Cerró sus ojos e imaginó al pequeño elefante intentando soltarse, y a pesar de su esfuerzo no podía. Se habría acostado agotado para volver a intentarlo al día siguiente, y al otro, y al otro.... hasta que un día el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino. Ese elefante enorme, que vivía en el circo, no escapaba porque creia -pobre- que no podía con la estaca.

Él tiene su registro y recuerda su impotencia, aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y jamás se volvió a cuestionar seriamente ese registro, jamás.....jamás intentó poner a prueba su fuerza otra vez.

Todos somos un poco como ese elefante del circo, vamos por el mundo atados a cientos de estacas que nos restan libertad. Vivimos creyendo que un montón de cosas "no podemos hacerlas", simplemente porque alguna vez, cuando éramos chiquitos, probamos y no pudimos.... Hicimos lo que el elefante, grabamos en nuestro recuerdo: "NO PUEDO.....NO PUEDO Y NUNCA PODRÉ"

Como mucho, de vez en cuando sentimos los grilletes, hacemos sonar la cadenas o miramos de reojo la estaca, y confirmamos nuestro estigma: "No puedo y nunca podré".

La única manera de saber si podemos hacer algo es intentarlo una y otra vez, poniendo en cada intento el corazón... arrancando esas pequeñas estacas que encadenan nuestra mente.

Oskorri a l'Hort de la música

2008-08-28T07:25:00.000-07:00

Aquest proper cap de setmana es celebra a Roquetes el Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre, anomenat "l'Hort de la música", que enguany arriba a la seva quinzena edició. Dintre del programa he vist que actuen el grup basc Oskorri, juntament amb la banda de música La Lira de Roquetes. En l'esmentat programa apareixen (Oskorri i Banda de música) en la mateixa línia. Entenc, encara que no he trobat informació al respecte, que que el concert serà conjunt. I això... m'agrada!!! Dimecres de la setmana passada, estava jo a Bilbao i vaig anar a un concert que van oferir conjuntament Oskorri i la banda de música de Bilbao. Serà un espectacle semblant? Suposo que sí. Val la pena veure'l !! En el concert de l'esmentat dimecres vaig fer la foto que apareix a sota. No és gaire bona la foto, ja que està presa de lluny. En la pantalla gegant però, podem veure un senyor gran amb bigoti. En efecte, el grup en qüestió porta uns quants anys a les espatlles (en concret, més de 35). Precisament, aquest mes de desembre, van gravar un disc amb la banda de música de Bilbo, per celebrar el seu 35 aniversari.

Chapeau per aquests grups que han aportat i aporten el seu gra de sorra per la normalització lingüística (l'euskera en aquest cas).

Una mica de música per anar-nos-en de vacances

2008-08-09T04:24:00.000-07:00

L'altre dia el company Ferran, parlava en el seu blog, sobre la música com a llenguatge universal i posava alguns bons exemples. Jo li vaig recomanar un grup de folk celta escocès i sembla que li va agradar: Capercaillie. Els vaig conèixer una nit de Aste Nagussia bilbaina (Setmana Gran), fa uns quants anys. Ha plogut ja. No els coneixia i, en cinc minuts de concert, em van posar les piles. He de reconèixer que en moments complicats, sempre m'han acompanyat. Van bé. Aquí va un video. Espero que agradi a qui ho vegi.

Les 3 R com a forma de viure

2008-08-09T02:59:00.000-07:00

En aquest post, voldria repassar una mica, que és per a mi això de les 3 R, per a que serveix i alguns exemples d'aplicació. 3 R significa per aquest ordre, reduir, reutilitzar i reciclar. Des de l'administració, d'una manera més o menys activa, tot i que sense gaire encert, particularment a la ciutat de Barcelona, estan impulsant el reciclatge de residus. Bé, està bé. Hem de reciclar...? doncs reciclem. La qüestió, i d'això no se'n fa gens de propaganda (no interessa), és que previ al reciclatge hi ha dos "R" més. El Procés consisteix en:
Primera R: Reduir. Reduïm comprant galetes que estiguin en una bossa i a la vista, i no capses, el l'espai interior de les quals, sigui bàsicament plàstic. Reduïm, no canviant el cotxe cada 3 anys. Reduïm, estalviant en general. Dintre d'aquesta R podem posar mil i una coses...el que vulguem, imaginació al poder.
Segona R: Reutilitzar. Reutilitzar vol dir el que vol dir. Per exemple, si tenim fills (els que en tinguin), no es pot reutilitzar la roba del més gran per al més petit? No podem utilitzar una ampolla de vi, per posar-hi oli, en lloc d'anar a comprar-ne una altra per a l'oli? En aquest sentit, sempre he pensat que si reutilitzessim com cal, els tot a 100 chinesos se n'anirien al terra.

Aquestes dues primeres R es resumeixen en: No hem de produir tantes escombreries. I això, no implica una minva en el nostre benestar.
Tercera R: Reciclar. Fem-ho si us plau!!! La Generalitat te engegada la campanya AquiReciclem. No costa tant. No és tant difícil ni suposa una despesa d'espai tant gran. L'alternativa és l'abocador o la la incineradora, és a dir, traslladar el dipòsit d'escombreries al subsòl o a l'atmosfera.
En fi, se'm podrà dir idealista. D'acord, ho sóc.

El que m'ha inspirat a escriure aquesta entrada és una activitat que segueixen fent els meus pares avui en dia i que fan des de fa anys. Tota la vida s'ha fet a casa. Malgrat tot, actualment només ho fan amb els tomàquets. Es van recollint pots de vidre al llarg de l'any (de suc, de cigrons, del que sigui...) i quan arriben aquestes dates, en les quals sobren tomàquets a l'hort i es poden fer malbé, s'embotellen: es pelen, es posen en els pots, es tapen ben tapats i es bullen en un perol gran. Això t'assegura tomàquet en conserva per un parell d'anys. Aquí a sota deixo una mostra de potets:

Bé, aquesta és una activitat en desús fins i tot als pobles. Forma part d'aquella mentalitat de fer el possible per a no passar gana. Ens sobren tomàquets? Guardem-los per quan no en tinguem.
Però, vist des del punt de vista de les 3 R, ve a ser un bon exemple de reducció i reutilització: no llencem els tomàquets sobrants i aprofitem els pots que hem arreplegat per omplir-los.
Crec que hauríem de introduir quelcom d'aquesta mentalitat a la nostra vida quotidiana, per aconseguir ser més eficients.

Francisco Duran Caballé ("Quico")

2008-08-04T14:07:00.000-07:00

El passat dia 25 de juliol es compliren 70 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre. Segons els historiadors, la més sagnant i definitiva cara al desenllaç de la Guerra Civil.
El nom que apareix al títol d'Aquest post, correspon a un home que va lluitar en aquesta batalla, en el bàndol republicà. Va morir en el front deixant un vídua (la meva àvia) i un nen orfe (el meu pare). Segons crònica d'algú (el meu pare no recorda qui), va ser en un moment de foc creuat que va quedar ferit de mort. Els mateixos companys de files el van rematar per estalviar-li sofriment i agonia. De les indagacions posteriors (fa un parell d'anys ho vam mirar per darrer cop), no n'hem tret aigua clara. El darrer document on es relaciona el nom, és en l'acta matrimonial. Després... res de res. Records del meu pare de quan l'agafava dels braços i el pujava en un balancí, i quatre fotografies (dues de la mili i dues més del dia de la boda).

El cert és que al meu pare li va canviar la vida a curt, a mig i a llarg termini. No és el moment de fer hipòtesis sobre quina hagués estat la història si aquell home, no hagués mort al front. La vida dona moltes voltes, com per anar fent hipòtesis.

Ho deixaré aquí. En qualsevol cas, "quicos" que moren inútilment en guerres inútils, continuen havent-n'hi cada dia i a cada hora. Mira que som imbècils els de l'espècie humana...

Nota/errada: en el post original posava que es complien 25 anys de l'inici de la Batalla en qüestió. Evidentment, són 70 anys (25/07/1938).

Eres más tonto que hecho de encargo

2008-07-16T10:19:00.000-07:00

La setmana passada, vaig creuar-me pel carrer amb un mestre que vaig tenir a tercer, quart i cinquè d'EGB. Del personatge en qüestió, el nom del qual no desvetllaré (es deia i es diu Don Honorio), malauradament no en guardo un grat record. Era el típic mestre rebotat de col·legi de frares i a més, castellà (de la Ejpaña Profunda i a mucha honra). I val a dir, que no dubtava en utilitzar la violència física, verbal i emocional quan més ho creia convenient. I precisament per això, l'altre dia en creuar-me'l em van venir al cap dos guspires: La primera fou l'insult aquest, "eres más tonto que hecho de encargo". És una frase que encara ara, no entenc en sentit literal. Però que en fi, que significa, que la teva estupidesa és superlativa. La segona cosa inclou violència física. Un bon dia va manar, com tasca per fer a casa, fer un dibuix. A mi, no se'm va ocórrer altra cosa que copiar una làmina que tenia ma germana a la seva habitació. El dibuix consistia en un mapa de Catalunya, pintat amb la bandera catalana i al marge, escrit amb lletres majúscules, LLIBERTAT PER A CATALUNYA. Va arribar el dia de la presentació, vàrem entregar els dibuixos i no sé si al dia següent o quan, els va retornar. Anava cridant un a un i anàvem passant per la taula. Quan va arribar a mi va dir:
- Durán, ven a la mesa.- Em vaig aixecar i vaig anar. Aquestes van ser les seves paraules:
- Llibertat va con b? Tarugo!! - i acte seguit, em va donar un cop de puny al cap.
Llibertat com s'escriu? Llibertat o llivertat? Ves per on... ara dubto.

Si els càlculs no em fallen, d'això en fa més de 23 anys. És evident que avui dia no hi ha aquests nivells de violència per part dels mestres d'escola. Alguns diuen que,les coses han canviat fins l'extrem de ser just el contrari, en alguns casos. No ho sé. No estic posat en la docència (de moment).

En fi, senyor Honorio: Que et bombin.

Language exchange

2008-07-07T12:50:00.000-07:00

Spanish/Catalan native is interested in language exchange (Conversation). My Spanish/Catalán for your English. If you would like to do language exchange contact me at xavi.xaviduran@gmail.com .

See you

V congreso nacional toro de cuerda

2008-07-02T10:11:00.000-07:00

A Amposta, aquest cap de setmana.
http://www.amposta.cat/bous/

Entrada autocensurada.
S'entén el missatge?
:-|

La pedra de l'agraïment

2008-06-13T03:12:00.000-07:00

Vinc a posar per escrit la utilitat d'un objecte que fa temps que porto a sobre. Fa mesos que vull parlar sobre aquest tema i no trobo el moment.
Fa temps, una persona propera a mi, em va regalar una pedra petita. És la que apareix a la foto. La pedra en qüestió, s'ha de portar o tenir en un lloc on hi posis les mans sovint; per exemple, en una bossa de ma. Es tracta de que, cada cop que casualment et trobis amb ella i te n'adonis, treguis el teu costat positiu i pensis tres coses per les quals estar agraït aquell dia en curs. La veritat és que molts dies em resulta difícil, quan toco la pedreta, tenir aquests pensaments positius. Però la veritat també és que, el fet de tenir-los, em fa sentir millor.
Ja sé que aquests temes de ment positiva i creixement personal, estan molt de moda. Hi ha qui pot pensar que és una forma més de materialisme i conformisme que s'han inventat els americans. No ho sé. A mi, això de la pedra, em va bé; i no em considero conformista ni materialista (no excessivament :-| ). Si tinc alguna idea nova al respecte, l'aniré posant en aquest o en un altre post. També, si algú vol que li regali una pedra o dos... encantat :).

Amposta, 18 de maig de 2.008

2008-05-18T07:30:00.000-07:00

Bé un post curtet, per variar. No m'extendré en les emocions i sensacions que he sentit avui a la manifestació d'Amposta, en les tres hores que ha durat tot plegat.

Simplement, un missatge als especuladors de consciències, del vot útil, de l'aigua, del ciment i del que més els hi convingui. Si no posen una mica de sentit comú, la lluita no ha fet més que començar. Res més.

La fotografia, l'he fet enfocant cap a la placeta R. Berenguer IV, on estaven una part dels nostres amics del Pirineu. Que no decaiga gente!!!!

21/05/2008: Interessant Artilcle de Pedro Arrojo a El Pais.

Fidel, emocionado.

2008-05-07T00:48:00.000-07:00

Ahir per la tarda vaig anar a comprar un llibre al FNAC (al Triangle). El llibre de Sant Jordi. És que sóc d'efectes retardats :-). Quina sorpresa la meva, que en l'espai de baix, on es fan petits concerts i presentacions de discs, hi havia cantant un grup de reggae, en el qual destacava un tal Fidel Nadal. No he buscat gaire informació sobre el personatge, ni tampoc sobre el grup. Sonen molt bé i posen de bon rotllet. Van contactar amb el meu esperit. Ara, aprofitant que estic fent una regressió i m'estic dedicant a estudiar full time, igual canvio de look i em poso unes rastes. Què monu que estaria...

Aquesta nit, dimecres 7 de maig, actuen a les 12:30 a la sala Apolo. Per qui vulgui/pugui anar. 10 €, amb consumició.

WATER IS PRECIOUS, LET'S CONSERVE IT

2008-04-26T09:21:00.000-07:00

Una petita entrada, per escalfar motors cara a la manifa del dia 18 de maig a Amposta. Aquesta és una fotografia que vaig fer aquest estiu al cor de Dublín, al riu Liffey, tocant al Ha'penny Bridge. Veure aquesta pancarta en un lloc on habitualment plou, potser ens ha de fer reflexionar, no? La nova cultura de l'aigua és, i ha de ser, quelcom universal!!!

Aquesta nit, assemblea

2008-04-19T03:21:00.000-07:00

El dia després

Va ser una assemblea... que recordi jo, de les més multitudinàries. Es pot trobar abundant informació a la blogsfera ebrenca, en especial al blog de la PDE.
Un comentari personal: La propera manifa, el 18 de maig a les 12 hores, serà a Amposta. La primera gran manifestació després de la victòria del PP a les generals del 2.000 (i del decret del PHN), que es va fer setembre del mateix any, va ser impressionant. Veure tanta gent concentrada a la meva estimada Amposta, tots cridant en contra d'aquella bogeria, fou un moment especial. Han passat anys (gairebé 8), i tornem a estar igual: un govern que segueix proposant solucions pròpies del S. XIX, a problemes del S. XXI. Sento una mica de desànim, però, val la pena, crec que valdrà la pena. S'ha de tirar endavant. Diumenge 18 de maig a les 12, a Amposta. Ens hem de tornar a fer sentir!!!

De la Vega y Montilla pactan el 'minitrasvase' del Ebro

2008-04-15T05:56:00.000-07:00

De cul

2008-04-05T04:09:00.000-07:00

Per diferents motius, fins com a mínim la primera setmana de juliol, no em podré connectar gaire a la xarxa. Això vol dir, que aquest blog fa un punt i seguit. Posaré alguna cosa, però molt de tant en tant. I no és que no en tingui ganes. Alguns blogs que visito habitualment, tampoc els podré mirar amb tanta freqüència. Però... estic per aquí.

L'estaca

2008-03-29T08:39:00.000-07:00

El dia 7 de març de 2.004 (diumenge abans de les eleccions generals del mateix any), va haver-hi, una mica més amunt de Vinallop, un acte convocat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Va ser una acte de resistència i de clamor popular en contra del Pla hidrològic nacional (PHN), promulgat per PP i CiU. L’acte es feia al voltant del que, suposadament, havia de ser el punt de captació de l’aigua per al gran trasvassament cap al llevant espanyol (no sé si també cap a Barcelona). Per mi, personalment, va ser uns dels actes més emocionants, organitzat per la PDE. Va Tenir dos parts diferenciades. Primer, es van plantar tot un seguit d’estaques (cada persona podia plantar la seva), en el malecó del canal, les quals contenien missatges de dignitat del territori i per una nova cultura del l’aigua. També van haver-hi algunes pintades reiviindicatives. En la segona part, es van fer uns parlaments i unes actuacions musicals, en una esplanada situada a la vora del riu. Montse Castellà, Lluis Llach, Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries i Pep Sala (no sé si me n’he deixat algun). El que em va acabar emocionant, fou especialement la cantada a capel·la, per part de Lluís Llach, juntament amb el públic assistent, de l’Estaca. Se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi.

Érem al primer semestre de 2.004. Van arribar els socialistes al poder (a Catalunya ja hi eren des de l’any anterior). Què ha canviat en termes de la manera de gestionar l’aigua i el territori en aquests anys? Res, res de res:

Creació de nous regadius en zones de secà.

Aposta decidida per la interconnexió de xarxes (Aigües de Tarragona i Aigües Ter-Llobregat).

Promoció del parc temàtic Gran Scala en els Monegros. Un projecte devorador d’aigua en mig d’un desert amb majúscules.

A tot això, hauríem d’afegir un llarg etc.

La problemàtica s’ha agreujat en els darrers temps a nivell de Catalunya, com a mínim. Estem afectats per una sequera important que pot portar a restriccions a l’àrea metropolitana de Barcelona, aquest mateix estiu. I quina ha estat la reacció de les administracions? Aprofundir més i més en una gestió errònia de l’aigua: augmentar l’oferta, en lloc de gestionar i racionalitzar la demanda. Están decidits, decididíssims, en tirar endavant la interconnexió de xarxes i en fer un trasvàs del Segre al Llobregat.
Els que vàrem estar en la lluita anti-PPHN, en el quatrieni 2.000–2.004, vam tenir l’oportunitat d’aprendre i entendre que una millor gestió del territori i dels recursos naturals, és possible. Que era el moment de deixar-nos de trasvassaments i d’inundacions de valls muntanyenques. Que calia fomentar l’ús responsable de l’aigua i gestionar la demanda per evitar el seu creixement indefinit. Pensava en aquells anys, sincerament, que els partits que formen ara el Tripartit (PSC-PSOE, ERC I ICV-EV), havien arribat a aquesta mateixa conclusió. Evidentment, en part m’equivocava. Caldrà veure que acaba dient Esquerra, a tot això, de manera oficial (des de la cúpula del partit).
Potser ha arribat l’hora de tornar a la mobilització, tot i que no sé si podrà servir d’alguna cosa. Estem abocats a una espiral consumista i malbaratadora de recursos, cada cop més voraç. En qualsevol cas, crec que en virtut de la màxima aquella de “pensar globalment i actuar localment”, ha d’haver-hi una mobilització, a ser possible, tant forta com que que va haver-hi en el 2.000-2.004.

Hi hauria moltes coses per continuar parlant: poder de les hidroelèctriques, empreses constructores d’obra pública, pantans, travassaments cap a València i Múrcia, per la porta del darrera (Xerta.Sènia), pèrdues en les xarxes de distribució, possibilitat reals d’èxit d’aquestes futures mobilitzacions…

Per la llargada d’un post, crec que ja n’hi ha prou. Que la força ens acompanyi. Visca la Terra!!!

Foto: Manel Zaera a flickr

Las mujeres que no conocemos

2008-03-24T10:04:00.000-07:00

Aquesta Santa Setmana, no m'he mogut gaire de Barcelona (ahir vaig baixar a Amposta a estirar les cames una mica). He pogut gaudir de la tranquil·litat del Barri on estic vivint ara (la Sagrera), he anat a algunes exposicions i al cinema. Una exposició interessant, que tanca portes aquest mateix cap de setmana que ve, és al CCCB i s'anomena Las mujeres que no conocemos. L'autor és el cineasta José Luis Guerín. És un muntatge de vídeo i fotografia. Està basat en imatges quotidianes de dones anònimes. El material ha estat fet en diferents ciutats europees. L'activitat de l'espectador consisteix a imaginar les històries que amaguen les seqüències. L'exposició reflexiona sobre el retrat femení, el temps en fuga i la pròpia creació cinematogràfica. Un dels detalls que m'han agradat, en els quals no havia prestat gaire atenció abans, és la bellesa de les fotografies fugaces (desenfocades). És l'exemple del cartell de l'exposició que he annexat i que apareix en un fotograma. Com una foto desenfocada o borrosa, pot transmetre moltes coses? De vegades, moltes més que una de nítida. Pensant en això, m'ha vingut a la memòria la foto desenfocada d'una blocaire (ella mateixa, i suposo que algú més, sabrà de qui parlo :-) ). Interessant...Si passeu pel CCCB, no us perdeu tampoc l'exposició i audiovisual, Vides minades. Deu anys. Demolidora la realitat en el mon, de les mines anti-persona.

Rodrigo y Gabriela

2008-03-18T04:03:00.000-07:00

Com que estic una mica inquiet a l'espera d'algunes notícies i ara estaré uns dies out, passo una mica de música per animar-me. Oooooooommmmmmm. Si algú s'apunta al bon rotllo, és ben vingut. El vídeo correspon a una parella de guitarristes composta per Rodrigo Sánchez y Gabriela Quintero (Rodrigo y Gabriela). En concret, la cançó és "Capitán Casanova" i el recital d'on s'ha extret el vídeo el varen fer a la Christian Church de Dublín el 2.004. No he pogut esbrinar qui són les dues violinistes que els acompanyen.
Em sembla que fent presentació de grups musicals sóc pitjor que José Luis Moreno; així que acabaré ràpid. Senzillament comentar que fa cosa d'un any vaig descobrir el grup i que de vegades, quan estic depre, els escolto i m'animo. Doncs eso: amb tots vostès: Rodrigo y Gabriela (i dos violinistes de cuyo nombre no he podidu saber)

Fins aviat
Ferran: Gràcies per l'ajuda prestada. :-)

Biscaia: Un parell de pinzellades

2008-03-13T06:10:00.000-07:00

En Ferran, ens parla en The Berlin Chronicles, d'una torre de comunicacions situada a Berlín que té moltes semblances a Tour Eiffel de Paris. Arran d'això, em va venir al cap el Pont penjat de Biscaia. Aprofito aquest post per fer una mica de propaganda del Pais Basc, i en particular de Biscaia. Em consta que molts catalans van de vacances a Euskadi (també viceversa). Aquí van algunes recomanacions per aquesta Pasqüeta, si a algú li serveix d'alguna cosa. Que consti que no descobreixo res. Són llocs que apareixen a qualsevol guia turística i són molt coneguts. Dir, senzillament, que m'encanten i que m'han fet sentir coses maques.

El primer lloc/monument és el Pont penjat de Biscaia. És una obra de l'enginyer biscaí Alberto Palacio, deixeble de Gustave Eiffel. Tinc oportunitat de veure el pont diferents cops a l'any, i no me n'he cansat mai de mirar-lo. Molt recomanable donar un passeig pel port (Sestao - Portugalete - Santurtzi), fins el far, fer unes fotos i pujar a la part de dalt del pont, tot donant una passejada (si el temps acompanya).

L'altre lloc que m'agradaria destacar és la localitat de Gernika. És un lloc amb una oferta de visites culturals molt interessant i és ideal per entendre el passat i el present d'Euskal Herria (qui sap, si també el futur). Si passeu per allí, no us perdeu el Museu de La Pau. Com tots els museus dedicats a la pau, un lloc per instruir-se, reflexionar i emocionar-se. En aquest en particular, hi una ha una part dedicada a la pau "pròpiament", una altra, al Bombardeig de Gernika, una interpretació del quadre de Picasso, i un monogràfic on es reflexiona sobre el conflicte basc. Recordo que hi ha una audiovisual sobre el procés de reconciliació Gernika-Alemanya: Alemanya demana perdó pel bombardeig. Fa posar la pell de Gallina.

Resultats electorals 2.008

2008-03-10T04:02:00.000-07:00

No faré un comentari massa extens sobre els resultats electorals. Un parell d'apunts ràpids:

Han guanyat els socialistes. Millor que hagin estat ells que no pas el PP. Ho reconec, si hagués guanyat el PP, estaria amb la moral pel terra aquest matí. Ara em sento, ni fu ni fa, com sempre.
He muntat un excel ràpidament (deformació professional), comparant els resultats de 1.996 i els d'ahir. L'any 96, hi havia al parlament un 15,14% de forces que no eren ni PSOE ni PP. La configuració del parlament sortida ahir em dona un 8%. Ens estem semblant cada cop més als americans (USA)?

A Amposta, han guanyat els socialistes. Curiós... o no tant...

No estaria bé que els polítics tinguessin en compte l'opinió de les persones fora dels períodes electorals?

2008-03-05T10:00:00.000-08:00

Aquesta campanya electoral he pensat a fons sobre el teatre que hi ha muntat. Fer eleccions cada 4 anys, no és sinònim de democràcia, no n'hi ha prou. S'haurien de crear els instruments necessaris per tenir en compte d'una manera sistemàtica i ordenada, la opinió de la gent. I que la gent pugues accedir lliurement: sense coaccions, sempre en positiu i sense compensacions tampoc. En aquest sentit, està clar que, en termes generals, la gent s'afilia a un partit polític i va a fer paelles i carxofades, per les compensacions i favors que rep. Semblaré ingenu, sí ho sé. La situació actual, és totalment contrària a això. Cada cop que la gent manifesta el seu parer, o no fan cas, o envien als senyors de la porra i la pilota de goma. Penso que els electors guanyaríem en dignitat i potser... no aniria millor el mon? M'imagino que ja hi haurà propostes serioses d'això (no he inventat res), però que estaran amagades en algun calaix: no sigui cas que perdin la mamella.

EL DÍA DESPUÉS

2008-02-29T12:58:00.000-08:00

Avui, a la sortida del metro estaven repartint dos diaris. L’un, el “20 minutos”; l’altre, era el primer cop que el veia. Tenia per títol: “EL DÍA DESPUÉS. Diario imaginario del 10 de marzo”. M’he posat a llegir-lo per veure que deia. Intentaré fer un resum escuet del seu contingut. Es tracta d’un diari hipotètic del dia després de les eleccions. El diari està dividit en dues parts, on es dibuixen dos escenaris possibles. La primera part correspon al cas hipotètic que guanyessin les eleccions els socialistes. Tot plegat gràcies a la gran participació. En aquesta part, que ocupa la meitat del diari, es dibuixa un gran progrés a tots nivells, parant especial atenció a Catalunya; la qual esdevindria com a mínim la “Terra de Xauxa”. Gires el diari de l’inrevés i et trobes amb l’altra opció. El PP guanya les eleccions degut a la gran abstenció i, ja us ho podeu imaginar. Aniríem de cul, realment de cul: des de la supressió de l’agència tributària de Catalunya, passant per la prohibició de matrimonis entre homosexuals, fins a la nova promulgació del decret del trasvassament de l’Ebre. El diari ve sota la signatura de la Joventut Socialista de Catalunya. Posa en un requadre gran: SI TÚ NO VAS ELLOS VUELVEN.
…
…
…
Sincerament, crec que ens estan prenent per imbècils. Mig m’ho pensava amb el tema dels 400 € però, aquest pamflet m’ha acabat de convèncer. És cert que si guanya el PP, hem begut oli. Però, i si guanya el PSOE?
No sé, em sento cansat per tots plegats.

Truita d'espàrregs

2008-02-27T03:35:00.000-08:00

Aquest diumenge per la tarda, vaig anar a fer espàrrecs. Diríem que el brotar dels espàrrecs anuncia la primavera. L'esparraguera és una planta que creix a la vora dels camins i en general, en el bosc mediterrani. Sovint es poden robar en camps de cultiu abandonats, a la vora de les soques dels arbres. És una planta silvestre abundant doncs, cada cop hi ha més parcel·les abandonades. Per recollir-los, s'ha de tenir paciència; semblant a la que es té quan anem a fer bolets. Per localitzar-los, s'ha de mirar el terra del terreny on hi hagin esparregueres. Creixen del terra i són d'un verd clar. Com he dit, amb paciència, s'ha d'anar tallant fins aconseguir un manoll, el gran que es vulgui. Per fer una truiteta d'un parell d'ous, crec que amb un quart de quilo n'hi ha prou.
Recepta: (veiam si la puc explicar bé).
Netejar els espàrrecs: S'ha d'agafar la part tendra de l'espàrrec. Es a dir, s'ha de poder trencar fàcilment. La part dura es llença. S'han de posar en remull uns minuts.
Un cop secs, es saltegen en una paella amb oli d'oliva. En aquest moment, es pot posar el que es vulgui: una picada d'all i julivert, ceba, etc.
Paral·lelament, es baten els ous.
Es barregen els espàrrecs i l'ou batut i.... fem la truita!!
El resultat fou el que apareix a la foto.

És la primera recepta que poso negre sobre blanc; així que..., no sé si me n'he sortit. A la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment. :)

Salvem lo Parque

2008-02-19T01:52:00.001-08:00

Avui dimarts a les 20:30, el grup municipal d'Esquerra d'Amposta, ens convoca a un acte públic informatiu al casal d'Amposta. En l'acte es parlarà sobre la problemàtica i les possibles alternatives, a la construcció d'un pàrking soterrat a l'espai que ocupa ara el parc, entre la Clínica i el Museu Comarcal, a Amposta. Es pot consultar el tríptic informatiu al blog de Jesús Ferré. Per diferents motius, no puc estar a Amposta entre setmana, així que no hi podré anar. En qualsevol cas, em sumo, des d'aquí, a la voluntat de preservació del "Parque".
La imatge. És una fotografia feta pels vols de l'any 1936. Es pot veure un nen assegut a la vora de la bassa/font que hi ha en l'esmentat parc. En xiquet de la foto és el meu pare. Sembla un "pitufo gruñón". Ho continua sent.

Florence Nightingale

2008-02-16T07:50:00.000-08:00

En els darrers mesos, m’he trobat un parell de cops amb una dona, la biografia de la qual, m’ha impactat força. El darrer cop que l’he sentit nombrar, ha estat aquesta mateixa setmana a la universitat.

Florence Nightingale fou una persona que va destacar en el terreny de l’estadística i l’infermeria: va introduir la necessitat de fer registres estadístics a nivell sanitari (controls de causes de mortalitat, comparatives, etc) i va demostrar, que són imprescindibles per la supervivència dels malalts, les condicions higièniques als centres hospitalaris. Des d’aquí, la meva admiració com a estadístic i el meu homenatge com a persona. Insereixo un altre enllaç a la seva biografia aquí.

Gràcies Florence.

WC venecià

2008-02-10T10:34:00.000-08:00

En els darrers 5 mesos, he estat compartint pis amb una noia, a la vila de Gràcia. La companya va rebre en préstec un pis d'una tia-iaia seva, i per aquest motiu vàrem deixar decompartir-lo. Cadascú se n'ha anat per una banda. El més datacable d'aquesta llar, era la cambra de bany (la podeu veure a la foto).

Per una altra banda, l'altre dia, en una conversa amb uns amics, m'estaven explicant un viatge a Venècia. Em comentaven que havien estat en un hotel, on el bany era d'estil venencià. I què és un bany d'estil venecià? Varen explicarme, que era un sistema de bany on tot quedava integrat: el forat de la dutxa estava en el terra del bany. Es a dir, tot el bany era en sí mateix, plat de dutxa.

Patapam!!!! Se'm va encendre el llum. He estat 5 mesos essent usuari d'un bany venecià i jo sense saber-ho?

En fi, que sapigueu que si un dia us trobeu amb bany tal que així, es tracta d'un lavabo venecià. O no? No he trobat cap referència explícita enlloc....

Activitat

2008-02-08T13:11:00.000-08:00

- Amb què està treballant vostè? - li preguntaren al senyor K.
Aquest responguè:
- Estic molt enfeinat, estic preparant la meva propera errada.

BERTOLD BRECH

(Històries del senyor Keuner)

Recontrareforma

2008-02-01T01:22:00.000-08:00

Arran dels darrers esdeveniments, protagonitzats per la cúpula de l’Esglesia catòlica, he vist els comentaris que es fan en diferents blogs. Certament, en va plena la blogsfera. La tònica general és de lògica indignació. L’escriptor i traductor Ramón Buenaventura, en el seu librillo de apuntes, i emprant el seu especial estil, crec que dona en el clau en acunyar una nova paraula, que defineix aquesta campanya tant punyent (vergonyosament punyent), dels bisbes espanyols: RECONTRAREFORMA.
I és que… els fets són els que són : Manifestació a Madrid, manifestació a Barcelona, declaracions fetes ahir en un sentit clarament electoralista, dient-nos a qui no hem de votar. La pregunta és: on volen arribar? Què estan preparant? Des de la meva posició d’agnòstic, porto setmanes pensant en aquest tema. I pensant, pensant, he arribat a la conclusió que no són d’estranyar aquestes actituds tant retrògrades. Una Esglesia, còmplice dels crims comesos durant la post-guerra i la dictadura franquista (por la gracia de Diós), i que a hores d’ara encara no ha demanat perdó, què se’n pot esperar?

Ley de la Memória Histórica

2008-01-28T02:08:00.000-08:00

Avui m'agradaria parlar sobre la llei de la memòria històrica. En la Wikipèdia es pot trobar informació rellevant sobre aquesta.

Dintre del que diu la llei, hi ha un apartat que insta als organismes competents a retirar els símbols d'exaltació franquista dels edificis o espais públics. Francament, no sé com s'ho faran a l'"España Profunda". Llocs com, Castella i Lleó o La Rioja, estan farcits de símbols i al·lusions a "los tiempos en que en España ondeaban banderas victoriosas". Com canvies el nom a tants carrers?

Fa uns mesos, hi va haver al weblog de Jordi Perales, un debat sobre la permanència encara, a la ciutat d'Amposta, de símbols franquistes. El cert és que avui, per diferents motius, continuen havent-n'hi. Quan i com, els acabaran traient definitivament? M'agradaria que fos el més aviat possible i que l'extracció dels símbols fos complerta. Dic això, perquè en el poble d'Amposta, apart dels símbols que encara queden, n'apareix un de mig tapat. Això, no hauria de ser. Annexo una fotografia. El cas es pot trobar a l'avinguda de la Ràpita. Pegunta: Què hi posa a la placa de sota? Tots els que resolgueu l'enigma, tindreu un galinfante extra de regalo. :-)

Cap de setmana a Bilbo

2008-01-24T11:01:00.000-08:00

Aquest cap de setmana he estat a Bilbao visitant algú especial. He anat a veure a la Raquel. Una persona... un dia d'aquests, en parlaré d'ella (amb el seu permís :-) ). Dilluns vaig estar sol, fent una llarga passejada per la ciutat de Bilbao. Certament, no és una ciutat maca. És amb el temps, que un acaba sentint-se bé amb ella. Una dada curiosa. A les úniques persones que vaig sentir parlant en euskera, va ser a dos noies que sortien precisament, de les oficines de la Reial acadèmia de la llengua basca (Euskalzaintdia). Adjunto una foto d'un edifici que em sembla una meravella: el Teatre Arriaga.

D'esquerres o de dretes

2008-01-17T02:51:00.000-08:00

Aquest matí, estava escoltant un disc del darrer concert de Lluís Llach (verges 2.007). Els comentaris que fa enmig del recital, em semblen simplement genials. Ara que venen eleccions al mes de març, voldria recuperar i reproduir un fragment d'aquestes reflexions. Deia més o menys així:

... des de fa més de 20 anys, el que podríem dir l'esquerra alternativa de poder europea va renunciar a la transformació de la societat. Aleshores, als ciutadans que érem d'esquerres, ens van deixar una mica despitats, perque quan aquesta alternativa de poder arriba a governar, aleshores es troba amb un sistema de dretes, el gestiona com un sistema de dretes, i com ho fa si vol transformar la societat? Doncs matitza a la manera d'esquerres... ma-tit-za; i es queden tan tranquils...

Aquesta és una de les idees amb les que més penso quan arriben eleccions. Què fer i a qui votar tenint en compte això?

Represa de l'activitat

2008-01-17T02:18:00.000-08:00

Fa uns mesos, al mes de març, vaig obrir aquest blog, amb la intenció d'anar posant més o menys sovint algun post. Bé, motius de feina, també mandra, em van fer no continuar a partir del segon, post. He estat llegint, durant mesos, diferents blogs interessantíssims i m'ha picat el cuquet. No tinc cap intenció d'arribar a res, ni obtenir res a canvi. Simplement, aportar quelcom a la blogsfera i gaudir escrivint. Si aconsegueixo això, em sentiré plenament satisfet. Crec, amb el temps que fa que vaig entrant a blogs, que és una bona forma d'aprendre coses noves. No em cap el menor dubte.
Bé, no m'enrotllo més. Aprofito per comentar, que la companya de pis amb la que estic vivint ara, ha heretat un pis d'una tieta seva. La qüestió es que pleguem al febrer. Estic buscant pis per compartir a Barcelona. Per si algú sap quelcom. :-)
Fins la propera.

Pisos contenedor o contenedors pis

2007-03-28T02:01:00.000-07:00

L'Ajuntament de Mataró vol importar el model d'habitatge construït amb contenidors que ja es fa en un barri de Londres

www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=182411

S'apuntaran les inmobiliaàries a especular amb contenidors? Es faran contenidors de protecció oficial? Es faran minicintenidors per a joves sense recursos?.....

Reflaxionem-hi....

Primer Post

2007-03-27T04:34:00.000-07:00

Hola:
Aquest és el primer missatge que poso en aquest blog.

Salutacions